salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 7 de juliol de 2018

Acantholipan gonzalezi, primer dinosaure cuirassat identificat a Mèxic.

L'Acantholipan gonzalezi és un Anquilosaure Nodosàurid procedent del jaciment de Los Primos situat a l'estat mexicà de Coahuila (d'on prové bona part del registre fòssil de dinosaures de Mèxic, com el Ceratòpsid Yehuecauhceratops mudei que ja va passar dues vegades per aquest blog) i a la Formació Pen (Cretaci superior Santonià) presentat en un article publicat el 6 de juny a la revista Swiss Journal of Palaeontology i  per part d'un equip de paleontòlegs mexicans i alemanys encapçalat per l'Héctor Rivera-Sylva (Museo del Desierto, Saltillo). L'article no sols era una simple presentació de l'Acantholipan si no que era una revisió del registre fòssil mexicà d'Anquilosaures, tant Nodosàurids com Anquilosàurids, el qual és molt escàs, fragmentari i amb pocs caràcters de diagnòstic a nivell de gènere i/o espècie comparable amb el d'altres regions de l'Amèrica del Nord. A Mèxic s'han trobat fòssils d'Anquilosaures a sis formacions geològiques, de les quals quatre es troben a Coahuila, encara que, de totes aquestes restes, les de l'Acantholipan gonzalezi són les úniques que consten d'ossos de vàries parts del cos que, a més, presenten característiques que el diferenciïn d'altres dinosaures del seu tipus, convertint-se en el primer tàxon binomial d'Anquilosaure de Mèxic i en el Tireòfor més meridional d'Amèrica del Nord.

Mapa polític de Mèxic en que es marquen les localitats d'origen dels fòssils d'Anquilosaures amb una abreviació de la formació geològica corresponent i amb una silueta dels tipus de dinosaures cuirassats que s'ha identificat en cadascuna. L'Acantholipan gonzalezi està marcat en la seva pròpia categoria per diferenciar-lo dels fòssils que no reben nomenclatura i amb l'abreviació Pn corresponent a la Formació Pen.
Foto: Rivera-Sylva et al. (2018)/Swiss Journal of Palaeontology.
El nom genèric Acantholipan significa "l'espina dels lipans", ja que prové de la fusió del terme grec per espina (acanthos, una de les peces més característiques de l'holotip del dinosaure) i de la denominació castellana (lipan) dels Lépai-Ndé, un poble amerindi originari dels territoris fronteres entre Estats Units i Mèxic que és considerat una branca dels apatxes. El nom específic gonzalezi fa referència al paleontòleg mexicà i director del Museo del Desierto Arturo González González. L'holotip de l'Acantholipan està basat en una vèrtebra dorsal, una vèrtebra caudal, un fragment de costella, l'extrem distal de l'húmer esquerre, un cúbit esquerre, l'extrem distal d'un fèmur esquerre i una espina osteodermal (és a dir, un osteoderm engrandit que adopta la forma d'una espina semblant a la d'una banya) procedent de la zona posterior de la caixa toràcica. Les restes de l'Acantholipan ja van ser descrites per primer cop per Rivera-Sylva et al. al 2011, però no ha estat fins ara que s'ha fet un estudi dels seus caràcters que hagi permès que es converteixin en l'holotip d'un nou tàxon binomial. Rivera-Sylva i col·laboradors han identificat dos caràcters de diagnòstic de l'Acantholipan: la presència d'un procés anterolateral del cúbit (projecció del costat de l'os que es troba orientada cap a l'exterior) prominent i de forma triangular si és vist lateralment i una espina osteodermal toràcica corbada cap al costat a la seva part inferior, amb una secció de tall ovalada i la presència de ranures vasculars (cavitats per on arribarien vasos sanguinis a l'osteoderm) només a la seva cara lateral. S'ha de dir que l'espina osteodermal toràcica de l'Acantholipan és bastant diferent de la d'altres Nodosàurids del Cretaci superior nord-americà i, en canvi, recorda a la d'alguns Nodosàurids europeus com el Struthiosaurus, amb la diferència de que les ranures de l'Acantholipan són més amples que als tàxons del Vell Continent. A l'anàlisi filogenètica, l'Acantholipan es recupera en una regió mitjana del cladograma dels Nodosàurids, a on forma un politomi (un conjunt de més de dues branques que es troben en el mateix nivell evolutiu) amb altres Nodosàurids del Cretaci superior nord-americà com són el Nodosaurus (Cenomanià de Wyoming, tàxon tipus de la família), l'Ahshislepelta (Campanià de Nou Mèxic) i el Niobarasaurus (Coniacià-Campanià de Kansas).

Ossos de l'holotip de l'Acantholipan. A: cúbit, B: espina osteodermal toràcica, C: vèrtebra dorsal, D: vèrtebra caudal, E: fragment d'húmer, F: fragment de fèmur, G: costella.
Foto: Rivera-Sylva et al. (2018)/Swiss Journal of Palaeontology.

Cladograma dels Anquilosaures on es marca de color taronja la posició de l'Acantholipan i en negreta tots els Nodosàurids nord-americans.
Foto: Rivera-Sylva et al. (2018)/Swiss Journal of Palaeontology.
La presència d'un Nodosàurid autòcton del nord de Mèxic durant el Cretaci superior (durant el qual era el sud de Laramídia) reforça la hipòtesi que sosté que les respectives faunes de dinosaures del sud i del nord de l'Amèrica del Nord occidental patien d'un endemisme acurat que estaria provocat per la presència de barreres climàtiques que farien que la vegetació del sud fos diferent a la del nord, idea que també donen a entendre altres dinosaures del Cretaci superior mexicà. La possible causa d'aquesta diferenciació faunística entre els dinosaures de les diverses parts de Laramídia podria ser la presència d'un període d'intervals climàtics entre èpoques més àries i altres de més humides que hauria tingut lloc primer al sud de Laramídia que al nord. Aquesta dinàmica hauria fet que els Anquilosaures del sud haguessin reaccionat als canvis en forma de diversificació taxonòmica, provocant que a partir d'un cert moment ja s'haguessin diferenciat totalment dels seus parents septentrionals.

Reconstrucció tridimensional d'un Acantholipan a la presentació del dinosaure al Museo del Desierto de Saltillo.
Foto: Ana Ponce/Milenio (diari mexicà).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada