salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 21 de juliol del 2018

Akainacephalus johnsoni, l'Anquilosàurid més ben preservat del sud de Laramídia.

Una mica més d'un mes després de la presentació en societat del Nodosàurid mexicà Acantholipan gonzalezi, s'ha publicat la descripció d'un altre dinosaure cuirassat procedent de la meitat sud de l'antiga Laramídia, sent en aquest cas un Anquilosàurid amb maça caudal originari d'Utah. Aquest dijous de 19 de juliol va sorgir a la llum a la revista PeerJ el treball dels investigadors de la Universitat d'Utah (Salt Lake City) Jelle P. Wiersma i Randall B. Irmis en un esquelet parcial d'Anquilosàurid procedent de la Formació Kaiparowits (Cretaci superior Campanià, 76-74 M.A.), d'on ja s'han trobat altres restes d'aquests dinosaures cuirassats però les quals no han servit mai per crear un tàxon binomial a causa del seu caràcter fragmentari. De fet, l'esquelet del nostre protagonista, l'Akainacephalus johnsoni, és el material fòssil d'Anquilosàurid més complet de la Formació Kaiparowits i de la Laramídia meridional en general, el qual a més presenta crani conservat en la seva totalitat.
L'esquelet holotip de l'Akainacephalus johnsoni, a més del crani complet, es compon de quatre vèrtebres dorsals, quatre vèrtebres dorso-sacrals, tres vèrtebres sacres, una vèrtebra sacro-caudal, vuit vèrtebres caudals, costelles dorsals, una maça caudal completa, les dues escàpules, el coracoides esquerre, l'húmer dret, el cúbit dret, part de l'ili esquerre, el fèmur esquerre, la tíbia esquerra, una falange, parts de dos anells cervicals d'osteoderms i 17 osteoderms de les zones dorsal i lateral de la seva armadura. El nom genèric Akainacephalus prové de la combinació de les paraules gregues akaina i cephalus i que juntes signifiquen "cap d'espina" degut a la forma cònica/piramidal acabada en punxa dels caputegulae (ornamentacions òssies de forma poligonal del crani dels Anquilosàurids, terme ja utilitzat en les entrades sobre els també Anquilosàurids Zaraapelta, Ziapelta i Zuul) i per la presència del crani al seu holotip, mentre que el nom genèric johnsoni fa referència al preparador del Museu d'Història Natural d'Utah (Salt Like City) Randy Johnson, el qual es va encarregar de la preparació del crani de l'holotip d'aquesta espècie de la Formació Kaiparowits.

A dalt: foto de les restes fòssils de l'holotip de l'Akainacephalus en vista dorsal. Al mig i a baix: reconstruccions de l'esquelet complet del dinosaure on els ossos representats estan acolorits en taronja en vistes dorsal (mig) i lateral esquerra (baix).
Foto: Wiersma & Irmis (2018)/PeerJ.
Entre els caràcters de diagnòstic de l'Akainacephalus es troben: banyes quadrato-jugals de forma traingular i amb una projecció gairebé vertical; un caputegulum (forma singular de caputegulae) frontal de gran mida, aplanat i de forma hexagonal; i una filera de caputegulae cònics situada a la regió nasal. L'Akainacephalus posseeix a més una combinació única de caràcters, alguns dels quals els comparteix amb altres Anquilosàurids de la Laramídia meridional mentre que d'altres els comparteix amb Anquilosàurids asiàtics i d'altres més amb Anquilosàurids de la Laramídia septentrional. Entre les característiques òssies compartides entre l'Akainacephalus i amb l'Anquilosàurid del sud de l'Amèrica del Nord occidental Nodocephalosaurus kirtlandensis es troba un osteoderm cranial que forma una cresta situada al darrere dels narius i una ornamentació cranial ben elaborada a les regions nasal i frontal que es basa en caputegulae cònics. L'Akainacephalus també té en comú amb els Anquilosàurids mongols Minotaurasaurus, Saichania i Tarchia el caràcter de l'ornamentació cranial elaborada però basada en aquest cas en caputegulae piramidals (tots dos tipus de caputegulae estan presents en l'Akainacephalus i l'han fet valdre el seu nom). L'Akainacephalus presenta, a més, una estructura irregular de la protuberància distal de la maça caudal, una mateixa protuberància distal de la maça caudal més ampla que llarga i osteoderms triangulars a la part proximal de la cua que es troben també en els Anquilosàurids de la Laramídia septentrional EuoplocephalusZuul i Ankylosaurus.

Comparació entre el crani de l'Akainacephalus (A i B) i el del Nodocephalosaurus (C i D), el del Tarchia (E i F) i el del Minotaurasaurus. Les diferents coloracions indiquen els diversos tipus d'ornamentació òssia identificats en cada crani.
Foto: Wiersma & Irmis (2018)/PeerJ.
Wiersma i Irmis van realitzar dues anàlisis filogenètiques per esbrinar la relació entre l'Akainacephalus i la resta dels Anquilosàurids. A la primera anàlisi tots els Anquilosàurids més derivats que el Saichania es van obtenir en un immens politomi que incloïa a espècies d'èpoques i llocs molt diferents, dins del qual es trobava l'Akainacephalus. La falta de resolució de relacions filogenètiques entre tants tàxons va ser causada per les poques dades disponibles de l'Anquilosàurid de la Laramídia meridional (més concretament Nou Mèxic) Ahshislepelta. A la segona anàlisi es va treure a l'Ahshislepelta de la matriu filogenètica i es van poder obtenir resultats més aclaridors, en els quals l'Akainacephalus es recuperava com el tàxon germà del Nodocephalosaurus (també de Nou Mèxic), a més de que el clade Akainacephalus-Nodocephalosaurus està agermanat amb un altre clade que inclou als tàxons asiàtics Tarchia, Minotaurasaurus i Shanxia i la unió de tals es relaciona amb un politomi (no tan gran com l'anterior) on es troba la resta dels Anquilosàurids nord-americans més derivats. La unió de l'Akainacephalus i el Nodocephalosaurus està suportada per caràcters com la orientació lateral de les narius i l'absència d'una vora punxeguda a la part inferior de l'òrbita ocular, mentre que la unió entre el clade Akainacephalus-Nodocephalosaurus i el clade Tarchia-Minotaurasaurus-Shanxia està reconeguda per caràcters com uns centres de les vèrtebres dorsals més llargues que amples. La gran semblança que hi ha entre l'Akainacephalus i el Nodocephalosaurus pot fer sospitar de que siguin el mateix animal, però això és impossible degut a que el Nodocephalosaurus s'ha identificat en sediments tres milions d'anys més recents (de fa 73 M.A., del trànsit entre el Campanià i el Maastrichtià) que els sediments on s'ha trobat a l'Akainacephalus, a més que entre ells continuen havent-hi diferències morfològiques significatives a la regió cranial.
El clade Akainacephalus+Nodocephalosaurus evidencia dues coses sobre la paleobiogeografia dels Anquilosàurids nord-americans. La primera és que estan relacionats filogenèticament de més a prop amb espècies asiàtiques que amb la resta d'espècies nord-americans, el qual indica que van emigrar a Laramídia des d'Àsia en una onada diferent a la de la resta d'Anquilosàurids identificats d'Amèrica del Nord (encara que els dos fenomens migratoris s'haurien desenvolupat durant el Campanià, que és quan també es pensa que va ocórrer la dispersió d'Àsia a Laramídia dels altres tres grups de dinosaures característics de la recta final del Cretaci a l'Amèrica del Nord occidental: els Tiranosàurids, els Ceratòpsids i els Hadrosàurids). La segona és que aquests dos Anquilosàurids de la Laramídia meridional estan més relacionats entre si que amb qualsevol Anquilosàurid de la Laramídia septentrional, la qual cosa reforça la hipòtesi del provincialisme biogeogràfic de Laramídia durant el Cretaci superior que estaria causat per diferents característiques climàtiques (consistents en biomes, temperatura mitjana anual i quantitat de precipitacions) entre les dues meitats del subcontinent que haurien portat a la llarga a la diferenciació taxonòmica entre els dinosaures nouvinguts de l'Extrem Orient (diferència que en el cas de l'Akainacephalus i del Nodocephalosaurus seria encara més acurada al haver vingut a Amèrica en una època diferent a la resta d'Anquilosàurids). 

Reconstrucció del paleoambient de la Formació Kaiparowits de fa 76 M.A. amb un Akainacephalus i un cocodril del gènere Denazinosuchus (el qual no s'ha identificat a la Formació Kaiparowits).
Foto: Andrey Atuchin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada