El període Devonià

El període Devonià és un període geològic del Paleozoic, segueix al Silurià i precedeix al Carbonífer i va començar fa 416 M.A. i va acabar 359 M.A. Durant el Devonià, els primers peixos van desenvolupar potes i van començar a caminar sobre terra ferma convertits en els primers amfibis, i els primers artròpodes també van començar a ocupar els hàbitats terrestres. Les primeres plantes amb llavors es van escampar per terra ferma, formant immensos boscos. Al mar, els peixos es van diversificar i van sorgir els taurons, els peixos Sarcopterigis i els primers peixos ossis. Apareixen els Ammonits i abunden els Trilobits, els braquiòpodes i els grans esculls de coralls. L'extinció de finals d'aquest període va tenir un impacte sever en la fauna marina. La paleogeografia estava  dominada per el supercontinent Gondwana al sud, el continent de Sibèria al nord i el petit supercontinent d'Euramèrica al centre. El període rep el nom de la localitat anglesa de Devon, on els afloraments del Devonià són més comuns. El Devonià és coneix com l'Edat dels Peixos. Mentre que els peixos van tenir un desenvolupament major i havia altres formes de vida més comuns.   

La setmana següent parlarem dels Placoderms, els peixos més comuns del Devonià.

I d'aquí 2 setmanes, de l'origen dels taurons, que van aparèixer també en aquest període.

Exposició de dinosaures i Homes de Neandertal a Tarragona.

A Tarragona, al Palau Firal i només el dissabte 3 de novembre i el diumenge 4, es pot veure una exposició sobre dinosaures i els Homes de Neandertal única arreu del món, una mostra de 20 dinosaures i els homes prehistòrics a mida real! L'exposició arriba després de passar per Bèlgica, França entre altres països. La mostra està dirigida a tota la família. A banda, de la part més museística, els nens i les nenes podran gaudir d'una pel·lícula sobre els temps prehistòrics o bé fer d'arqueòleg en unes excavacions, realitzar un taller de pintures rupestres o bé participar en el gran joc de la Prehistòria, obtenint al final un diploma acreditatiu. La pròxima parada de l'exposició serà al Fòrum de Barcelona des del 10 de novembre i durant 2 mesos.

Horaris de l'exposició: de 10 del matí a 8 del vespre.

Preu de l'exposició: Adults 9 euros i nens de 3 a 12 anys 6 euros.

Aquí teniu la web de l'exposició per a més informació:http://www.dinosaure-expo.com/

NOMÉS 2 DIES!!!!

T'HI ESPEREM!!!!!

Origen dels peixos

Els primers peixos que van nedar en les aigües del Paleozoic Inicial eren molt diferents dels peixos moderns. Eren criatures d'aspecte estrany, sense mandíbula ni dents, que s'anomenen agnats. Els més primitius no tenien aletes aparellades i són parents llunyans dels agnats actuals. El cap i el pit de moltes espècies primitives estaven coberts de plaques grosses protectores, d'un material porós semblant als ossos, amb un reg sanguini i que es podien reparar fàcilment.

Què són els agnats?

Dels agnats, o peixos sense mandíbula en queden unes 40 espècies. Ponen els ous a l'aigua dolça i, els adults viuen al mar. Fan vida de paràsits, fent servir la boca com una ventosa i les seves dents còrnies. Tenen un cos allargat semblant al d'una anguila de fins a 1 metre, tenen un esquelet cartilaginós, com els taurons. El seu registre de fòssils es remunta al Cambrià.

Els primers fòssils primerencs d'agnats (Eryptichius i Astraspis) els va trobar el paleontòleg americà Charles Walcott a finals de 1890, en les arenisques de Harding, a l'estat de Colorado, corresponent a l'Ordovicià final. Però els fòssils més complets son els del Sacabambaspis, de Bolívia.

L'Astraspis, un peix primitiu de l'Ordovicià

Extinció de finals de l'Ordovicià

L'Extinció de finals de l'Ordovicià fou el tercer fenomen més gran d'extinció massiva de la història de la Terra en termes de percentatges de gèneres extints i el segon més gran en la pèrdua de vida en general, també marca la frontera entre l'Ordovicià i el Silurià.  Els braquiòpodes, bivalves, equinoderms, briozous i els coralls varen ser especialment afectats. La teoria més acceptada, és que l'extinció va començar a causa de l'inici d'un llarg període glacial, potser la glaciació més severa de l'Eó Fanerozoic.

També hi ha una teoria molt interessant, suggerida per científics de l'Universitat de Kansas (E.E.U.U.) i la NASA, que explica que l'extinció podria haver estat provocada per un esclat de raigs gamma originat en una supernova a 6.000 anys llum de la Terra.

Quan va ocórrer l'extinció de l'Ordovicià, els peixos
eren molt primitius, poc comuns i preses del Euriptèrids.
Aquí hi ha un exemple: el Bothriolepis.

Exemple de raigs gamma

Els Euriptèrids

Els Euriptèrids o Escorpins marins, són un grup extingit d'artròpodes emparentats amb els aràcnids (aranyes i escorpins). Són els artròpodes més grans que mai han existit. Menjaven peix. Els més grans feien fins a 2 metres de llargada, però la majoria d'Euriptèrids feien menys de 20 centímetres.

Un exemple d'Euriptèrid posat en aquest blog és el Pterygotus, de 2 m de llarg.

Fòssil de dos petits Euriptèrids.
Els Euriptèrids van ser molt comuns a l'Ordovicià i al Silurià.
L'únic depredador que tenien era l'Orthocon (parent del calamar).

Els Euriptèrids apareixen al documental "Monstres Marins" de "Caminant entre Dinosaures", on l'explorador Nigel Marven, s'hi enfronta .
També troba aquests monstres ponent els ous a terra ferma i devorats per un Orthocon.
Aquí podem veure un Euriptèrid agafat per les mans d'en Nigel.

Trilobits i Ammonits

Els trilobits són una classe d'invertebrats artròpodes que van aparèixer al Cambrià, la majoria dels trilobits van desaparèixer en l'extinció de finals del Devonià, els trilobits supervivents, anomenats proètids, ho van fer en la gran extinció del Permià Final. El seu nom significa "tres lòbuls" en llatí. Els trilobits són molt coneguts, i possiblement siguin el segon grup d'animals extingits més cèlebre, després dels dinosaures. N'existeixen unes 17.000 espècies.

Dibuix amb varies espècies de trilobits.

Els ammonits són uns cefalòpodes extingits dels quals s'han trobat fòssils excel·lents, i sovint és possible relacionar la capa de roca on es troben amb un període determinat. S'assemblen físicament al Nautilus però estan emparentats amb els calamars, les sípies i els pops (Coleoïdeus). Les seves closques fòssils tenen espirals aplanades, la seva forma espiral dona el nom d'aquests animals, ja que les closques semblen unes de les banyes del déu egipci Amón, que tenia banyes com les d'un boc (mascle de la cabra).

Fòssil de 2 ammonits

Nou joc d'en Miquel Crusafont.

Aquesta setmana s'estrena a la web http://www.personatgesenjoc.cat el joc sobre el paleontòleg català Miquel Crusafont, un dels més reconeguts en la seva disciplina. En aquest joc podràs recollir fòssils i després reconstruir animals prehistòrics al laboratori. Itineraris del joc: l'Estació de França, l'excavació a Can Llobateres, l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, Sabadell, excavació a Can Llobateres (2), la Guerra Civil, el Jardí Botànic, el documental sobre paleontologia d'en Miquel, l'espai exterior, el concert dels Beatles a Barcelona i la inauguració del Museu de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont. A dalt he deixat l'enllaç de la web on està el joc.

Logo del joc.

Animals per a reconstruir al joc.

Hipparion

Jiràfid 

Deinotherium

Hispanopithecus (o Driopithecus) laietanus.

Homotherium, de la família dels tigres de dents de sarbre,.
En la imatge està atacant a un Gliptodont.