El període Carbonífer.

El Carbonífer és el 5è període del Paleozoic, que va començar fa 359 milions d'anys i va acabar fa aproximadament 299 M.A. El Carbonífer segueix al Devonià i precedeix al Permià. El nom d'aquest període ve dels grans jaciments de carbó, originats en aquesta època, que es troben a Anglaterra i a l'Europa de l'Oest. El Carbonífer està subdividit en 2 èpoques, el Mississipià i el Pensilvanià, encara que els seus noms correctes són Silesià i Dinantià.

Durant el Carbonífer, el confinament del carboni va conduir a l'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80 % de la taxa actual. Aquest augment va produir incendis molt nombrosos i molt actius i també el gegantisme (tipus de mutació que fa que la mida dels animals augmenti dràsticament a llarg de generacions) de certs d'insectes i amfibis, animals on la mida i la capacitat d'absorbir oxigen aeri estan correlacionats.

Els continents de l'hemisferi sud van quedar aglomerats en el supercontinent Godwana. A la mateixa època, Euràsia de l'est es va ajuntar amb Europa al llarg de la línia del riu Ural. A la fi del Carbonífer la major part del supercontinent Pangea estava format, exceptuant l'Àsia Oriental, que estava separada d'altres masses continentals.

Selva del Carbonífer. Cap aquell període apareixen els arbres amb escorça. Llavors el nivell del mar era baix comparat amb el del Devonià (el període que el precedeix), el que va permetre l'extensió de vastos aiguamolls i boscos inundats a Amèrica del Nord i a Euràsia.