Extinció del Devonià superior

L'extinció del Devonià superior és una de les cinc grans extincions de la història de la Terra. Aquesta extinció massiva va ocórrer al límit que marca l'inici de l'última part del període Devonià, l'estatge geològic Famennià, fa uns 364 milions d'anys. Gairebé tots els peixos àgnats van desaparèixer sobtadament. Es sospita que un refredament global va ser la causa principal de la gran extinció, però  de totes maneres podríem trobar diversos llocs amb una col·lisió de meteorit. A més, sembla que no es va tractar d'una única extinció massiva, sinó d'una sèrie d'esdeveniments relacionats. De fet, sembla tractar-se de 3 extincions al llarg d'un període de 3 M.A.

Els àgnats encara no estan extingits,- perquè encara sobreviuen les llamprees-, que tenen la boca en forma de ventosa.

Dels Sarcopterigis (peixos amb aletes lobulades), que eren uns dels peixos més comuns del Devonià i el Carbonífer, només queden unes poques espècies. Entre elles hi ha el celacant, un fòssil vivent (espècie molt antiga que no ha canviat gens en milions d'anys).