dissabte, 13 de setembre de 2014

El Sauròpode gegant de Chubut ja té nom: Dreadnoughtus.

El 4 de setembre, un equip de paleontòlegs de la Drexel University de Filadèlfia, E.E.U.U. i la Universidad Nacional de la Patagonia a Comodoro Rivadavia, Argentina, va publicar un article a la revista Scientific Reports, del grup Nature sobre un Sauròpode Titanosaure del Cretaci superior anomenat Dreadnoughtus, basat en les gegantesques restes trobades a la província de Chubut, que es van presentar als mitjans periodístics al maig. L'holotip, és a dir, l'exemplar principal d'una espècie extingida, està compost per la major part de les vèrtebres caudals que constituïen una cua de 8,7 metres, una vèrtebra cervical amb més d'un metre de diàmetre, un omòplat, un húmer, vàries costelles, dits del peu, una urpa, una petita part de la mandíbula, una dent i gairebé tots els ossos de les extremitats, dels quals cal destacar l'húmer i el fèmur, tenint aquest últim una alçada més gran que la d'una persona, exactament, 1,91 metres. L'holotip representa més d'un 70 % de l'esquelet i mesura 26 metres de llargada total. També es va trobar un individu de menor edat i menys complet, el que s'anomena paratip. El pes del dinosaure s'ha estimat amb mesures preses del fèmur i de l'húmer, amb el qual es calculen les masses en els quadrúpedes. Així doncs, l'holotip del Dreadnoughtus pesaria 59.300 quilograms, unes 59 tones. Fent comparacions, seria tan gran com dotze elefants i superaria a un avió Boeing 737-900. Fins i tot, es veu que l'holotip encara no havia acabat de créixer al morir, el que faria que els adults fossin encara més grans. Aquest ha estat un descobriment molt important, ja que és el primer Titanosaure amb un pes superior a 40 tones del qual s'han descobert restes suficientment completes com per poder calcular el seu pes de forma totalment segura. Els altres grans membres del seu grup es van descriure a partir de restes massa fragmentàries com per aclarir del tot el seu pes i la seva llargada. Per exemple, l'Argentinosaurus, és possible que fos més gran que el Dreadnoughtus, però no es van trobar ossos de les extremitats superiors, el que va fer que les estimacions del seu pes fossin massa dubtoses. Dues excepcions són el Futalognkosaurus, que és un dels Titanosaures gegantins del qual es van descobrir més ossos abans de la presentació de les restes del Dreadnoughtus, més concretament una bona part de la columna vertebral i la pelvis, i el Elaltitan, que fins ara tenia el títol del dinosaure amb el major pes calculable amb unes 43 tones, tot i que el seu holotip no presentava els ossos de les extremitats complets. Aquests dos últims gèneres també són procedents de la Patagònia. El nom del gènere, Dreadnoughtus vol dir "que no té por de res" i prové dels Dreadnought, un vaixell de guerra de principis del segle XX que vol dir el mateix. El nom de l'espècie, que és schrani, ve de l'empresari nord-americà Adam Schran, que va ajudar en la investigació. Se li ha posat aquest nom perquè era suficientment gran com perquè no hi hagués depredadors capaços d'atacar-lo en vida, tot i que després de morir si que podria servir per alimentar a carronyaires, ja que es van trobar unes dents de Teròpode junt a les restes dels Sauròpodes. Però al estudiar els sediments del jaciment, es va trobar que els dos Dreadnoughtus van morir quan un riu es va desviar del seu curs i el terra es va convertir en unes arenes movedisses, el que va facilitar que els esquelets es conservessin articulats. Per créixer fins a tenir 59 tones o més, el Dreadnoughtus tindria que haver consumit grans quantitats de menjar al dia.
Font: EurekAlert

Escàpula, pelvis, extremitat anterior, extremitat posterior i plaques esternals (de l'estèrnum) de Dreadnoughtus junt amb una imatge de l'esquelet destacant els ossos trobats.
Foto: Nature.

Cua i vàries vertebres del Dreadnoughtus.
Foto: Nature.

Pes del Dreadnoughtus comparat amb el de tres altres Sauròpodes, el Tiranosaure, l'elefant africà, l'ant i el Boeing 737-900.
Foto: Nature.

Reconstrucció d'aquest dinosaure Sauròpode Titanosaure del Cretaci superior d'Amèrica del Sud.
Foto: Martin Klingler.
Sobre les seves restes, que es van presentar el maig, se'n va parlar en una entrada feta aquell mes juntament amb dos altres Sauròpodes, el Lainkupal i el Zby: Novetats en l'estudi dels Sauròpodes.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada