Actualment, els ectoterms no poden viure en els climes extremadament freds propers als pols perquè allà no hi hi suficient energia solar per escalfar els seus cossos .Contrriament, hi ha endoterms, com els ossos polars i els pingüins, que són capaços de viure en aquestes regions. Així doncs, si la distribució geogràfica dels fòssils de dinosaures indica que van viure en climes freds, això explicaria una possible endotèrmia, tal com també va citar el paleontòleg Robert Bakker, autor de l'article "Dinosaur Renaiisance".
S'anomenen "dinosaures polars" a aquells que van viure dins del límit del Cercle Polar del seu temps. Actualment es coneixen jaciments juràssics i cretàcics amb presència de dinosaures tant al nord com Alaska, els Territoris del Nord-oest (Canadà) i l'arxipèlag noruec Svalbard i tant al sud com l'estat australià de Victòria i diferents localitats de l'Antàrtida. Aquests descobriments han canviat la imatge que es tenia abans dels dinosaures com a organismes que habitaven en ambients de clima càlid com els altres rèptils. Les evidències paleobotàniques (que estudien el passat de la flora) indiquen que moltes d'aquestes localitats eren més càlides que avui en dia, basant-se en la presència de fòssils d'angiospermes o plantes amb flors. A més, no s'han trobat evidències de que llavors existís un casquet polar. S'ha proposat que els jaciments del Cretaci superior d'Alaska tindrien llavors una temperatura mitjana anual d'uns 13 ºC i una mínima de 2 ºC i una latitud d'entre 65 i 85 ºN. En el cas del jaciment de "Dinosaur Cove" ("La Cala dels Dinosaures") de Victòria, es va calcular que la temperatura mitjana anual podria variar entre -6 ºC i 3 ºC. Aquestes condicions haurien estat força favorables perquè s'hi experimentés la "nit polar", és a dir, que durant els mesos d'hivern estiguessin en una foscor gairebé permanent. Aquest fenomen hauria impedit que els ectoterms visquessin en regions properes als pols, hipòtesi que queda demostrada amb l'absència de parents d'animals actualment ectotèrmics com amfibis i rèptils en el registre fòssil del Cretaci d'Alaska (els animals anteriorment esmentats són molt comuns en comunitats faunístiques amb dinosaures de regions tropicals).
Una de les primeres evidències de la presència de dinosaures en latituds polars va ser el descobriment l'any 1960 d'unes icnites de principis del Cretaci a l'arxipèlag Svalbard, que llavors ocupava una paleolatitud d'uns 70 ºN. Les primeres restes de dinosaures a l'Antàrtida van ser recol·lectades a l'illa James Ross per un equip argentí i pertanyien a un Anquilosàurid, que va ser anomenat Antarctopelta el 2006. Entre 1990 i 1991 també es van trobar al mont Kirkpatrick, a la serralada Transantàrtica, les restes del Prosauròpode Glacialisaurus i del Teròpode Cryolophosaurus, aquest últim amb una característica cresta amb solcs i plecs de forma perpendicular per damunt de les òrbites oculars. Als jaciments d'Alaska s'han trobat restes del Ceratòpsid Pachyrhinosaurus, l'Hadrosàurid Edmontosaurus, els Tiranosàurids Albertosaurus i Nanuqsaurus i el petit Teròpode Celurosaure Troodon. Però la comunitat faunística de vertebrats polars mesozoics més coneguda és la "Dinosaur Cove" a Austràlia. Les primeres excavacions les va fer el matrimoni de paleontòlegs nord-americans residents a Austràlia Thomas i Patricia Rich als anys 80. La fauna de dinosaures allà localitzada datava de fa 110 M.A. i entre ella es trobaven noves espècies de la família dels Hipsilofodonts, com el Leaellynasaura (dedicat a la Leaellyn, la filla menor dels Rich) i l'Atlascopcosaurus (dedicat en aquest cas a la companyia Atlas Copco, que els va subministrar l'equip miner per excavar a "Dinosaur Cove"), a més d'un Ceratòpsid (Serendipaceratops) i un Ornitomimosaure (Timimus), més antics que els seus parents de l'hemisferi nord.
Els fòssils de Troodon descoberts a Alaska són el doble de grans que els seus parents d'ambients més càlids. Aquest increment de massa podria afavorir la retenció de calor en un clima fred. En un altre cas, durant les excavacions a "Dinosaur Cove", els Rich van trobar un crani de Leaellynasaura de 51 mm de llargada que conservava el motlle intern de l'encèfal del dinosaure. Els lòbuls òptics eren relativament majors que en altres Hipsilofodonts de latituds càlides, el que sembla indicar que aquesta espècie polar posseïa capacitats visuals més desenvolupades que li haurien estat molt útils pels mesos de la "nit polar". Al principi es va creure que els dinosaures polars hivernaven durant els mesos de foscor. Tot i això, el 2011 es va publicar un estudi que demostrava el contrari i que els dinosaures que habitaven aquelles regions ja estarien adaptats per a sobreviure a les condicions que s'hi donaven. Però també s'ha suggerit que molts fòssils de les regions polars no corresponien a dinosaures que habitaven en aquestes regions durant tot l'any. Per exemple, els Ceratòpsids i Hadrosàurids localitzats a les latituds àrtiques d'Amèrica del Nord corresponen a espècies que també s'han trobat més al sud (Alberta, Montana i Dakota) amb presència de rastres d'icnites i agrupacions de mort en massa, evidències d'un possible comportament social, el que podria indicar que només passaven l'estiu a prop del Pol Nord i retornaven a l'hivern formant grans agrupacions i recorrent distàncies de milers de quilòmetres. Per poder haver migrat tan lluny, el dinosaure hauria tingut que ser endotèrmic. Les investigacions fetes encara són poden contrastar adequadament la distribució geogràfica dels dinosaures amb un possible metabolisme endotèrmic.
S'anomenen "dinosaures polars" a aquells que van viure dins del límit del Cercle Polar del seu temps. Actualment es coneixen jaciments juràssics i cretàcics amb presència de dinosaures tant al nord com Alaska, els Territoris del Nord-oest (Canadà) i l'arxipèlag noruec Svalbard i tant al sud com l'estat australià de Victòria i diferents localitats de l'Antàrtida. Aquests descobriments han canviat la imatge que es tenia abans dels dinosaures com a organismes que habitaven en ambients de clima càlid com els altres rèptils. Les evidències paleobotàniques (que estudien el passat de la flora) indiquen que moltes d'aquestes localitats eren més càlides que avui en dia, basant-se en la presència de fòssils d'angiospermes o plantes amb flors. A més, no s'han trobat evidències de que llavors existís un casquet polar. S'ha proposat que els jaciments del Cretaci superior d'Alaska tindrien llavors una temperatura mitjana anual d'uns 13 ºC i una mínima de 2 ºC i una latitud d'entre 65 i 85 ºN. En el cas del jaciment de "Dinosaur Cove" ("La Cala dels Dinosaures") de Victòria, es va calcular que la temperatura mitjana anual podria variar entre -6 ºC i 3 ºC. Aquestes condicions haurien estat força favorables perquè s'hi experimentés la "nit polar", és a dir, que durant els mesos d'hivern estiguessin en una foscor gairebé permanent. Aquest fenomen hauria impedit que els ectoterms visquessin en regions properes als pols, hipòtesi que queda demostrada amb l'absència de parents d'animals actualment ectotèrmics com amfibis i rèptils en el registre fòssil del Cretaci d'Alaska (els animals anteriorment esmentats són molt comuns en comunitats faunístiques amb dinosaures de regions tropicals).
Una de les primeres evidències de la presència de dinosaures en latituds polars va ser el descobriment l'any 1960 d'unes icnites de principis del Cretaci a l'arxipèlag Svalbard, que llavors ocupava una paleolatitud d'uns 70 ºN. Les primeres restes de dinosaures a l'Antàrtida van ser recol·lectades a l'illa James Ross per un equip argentí i pertanyien a un Anquilosàurid, que va ser anomenat Antarctopelta el 2006. Entre 1990 i 1991 també es van trobar al mont Kirkpatrick, a la serralada Transantàrtica, les restes del Prosauròpode Glacialisaurus i del Teròpode Cryolophosaurus, aquest últim amb una característica cresta amb solcs i plecs de forma perpendicular per damunt de les òrbites oculars. Als jaciments d'Alaska s'han trobat restes del Ceratòpsid Pachyrhinosaurus, l'Hadrosàurid Edmontosaurus, els Tiranosàurids Albertosaurus i Nanuqsaurus i el petit Teròpode Celurosaure Troodon. Però la comunitat faunística de vertebrats polars mesozoics més coneguda és la "Dinosaur Cove" a Austràlia. Les primeres excavacions les va fer el matrimoni de paleontòlegs nord-americans residents a Austràlia Thomas i Patricia Rich als anys 80. La fauna de dinosaures allà localitzada datava de fa 110 M.A. i entre ella es trobaven noves espècies de la família dels Hipsilofodonts, com el Leaellynasaura (dedicat a la Leaellyn, la filla menor dels Rich) i l'Atlascopcosaurus (dedicat en aquest cas a la companyia Atlas Copco, que els va subministrar l'equip miner per excavar a "Dinosaur Cove"), a més d'un Ceratòpsid (Serendipaceratops) i un Ornitomimosaure (Timimus), més antics que els seus parents de l'hemisferi nord.
Els fòssils de Troodon descoberts a Alaska són el doble de grans que els seus parents d'ambients més càlids. Aquest increment de massa podria afavorir la retenció de calor en un clima fred. En un altre cas, durant les excavacions a "Dinosaur Cove", els Rich van trobar un crani de Leaellynasaura de 51 mm de llargada que conservava el motlle intern de l'encèfal del dinosaure. Els lòbuls òptics eren relativament majors que en altres Hipsilofodonts de latituds càlides, el que sembla indicar que aquesta espècie polar posseïa capacitats visuals més desenvolupades que li haurien estat molt útils pels mesos de la "nit polar". Al principi es va creure que els dinosaures polars hivernaven durant els mesos de foscor. Tot i això, el 2011 es va publicar un estudi que demostrava el contrari i que els dinosaures que habitaven aquelles regions ja estarien adaptats per a sobreviure a les condicions que s'hi donaven. Però també s'ha suggerit que molts fòssils de les regions polars no corresponien a dinosaures que habitaven en aquestes regions durant tot l'any. Per exemple, els Ceratòpsids i Hadrosàurids localitzats a les latituds àrtiques d'Amèrica del Nord corresponen a espècies que també s'han trobat més al sud (Alberta, Montana i Dakota) amb presència de rastres d'icnites i agrupacions de mort en massa, evidències d'un possible comportament social, el que podria indicar que només passaven l'estiu a prop del Pol Nord i retornaven a l'hivern formant grans agrupacions i recorrent distàncies de milers de quilòmetres. Per poder haver migrat tan lluny, el dinosaure hauria tingut que ser endotèrmic. Les investigacions fetes encara són poden contrastar adequadament la distribució geogràfica dels dinosaures amb un possible metabolisme endotèrmic.
 |
| Parella de Leaellynasaura en un bosc hivernal australià fa 110 M.A. Foto: Masato Hattori. |
 |
| L'Anquilosàurid Antarctopelta o "escut antàrtic". Foto: Terra-Sciences. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada