salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 27 de setembre de 2014

Proporció depredador/presa en els dinosaures i la seva relació amb el metabolisme.

Los endoterms actuals necessiten consumir grans quantitats d'energia per satisfer el seu metabolisme ràpid i actiu, molt més que els ectoterms de mida semblant. Això significa que un lleó de 150 kg consumeix més aliments i amb més freqüència que un cocodril del mateix pes. A més, un lleó necessitaria més preses que un cocodril. La proporció depredador/presa o proporció entre la biomassa dels depredadors i la de les seves preses potencials, tindria que ser menor pels endoterms que pels ectoterms i, en el cas endotèrmic, hauria d'haver menys biomassa de depredadors per biomassa de preses. Si això s'aplica als dinosaures, es preveu que, si fossin endoterms, els dinosaures carnívors siguin més rars amb respecte a les seves preses potencials.
Una revisió de les col·leccions de fòssils de dinosaures revela que els dinosaures depredadors són relativament escassos. Per exemple, el Tiranosaure només és coneix per uns poquíssims esquelets complets i alguns ossos aïllats. En una de les col·leccions més extenses de dinosaures que s'han fet fins ara, la procedent dels badlands o "terres dolentes" del Cretaci superior del Parc Provincial dels Dinosaures d'Alberta, Canadà, els dinosaures depredadors només suposen del 3% al 5% del registre fòssil d'aquest jaciment, el que suggeriria que aquests (només ells, ja que això no ens diu res sobre el metabolisme de les preses) eren endoterms.
Tanmateix, utilitzar les proporcions depredador/presa per inferir en el metabolisme dels dinosaures té dos grans problemes insuperables. En primer lloc, encara no està clar que les proporcions depredador/presa actuals vinguin determinades només pels requisits alimentaris dels depredadors, ja que també són importants altres factors com la disponibilitat d'aliments per a les preses. El segon problema, que també és el més greu, és que els paleontòlegs no poden estar segurs de que les col·leccions de fòssils reflecteixin les veritables proporcions depredador/presa dels dinosaures. Els processos tafonòmics destrueixen molts fòssils potencials per a l'estudi, de manera que el registre fòssil es decanti cap als depredadors o cap a les preses. Si els dos tipus no sempre habitaven en els mateixos ambients, aquestes col·leccions no reflecteixen realment les seves abundàncies veritables. A la vista d'aquests problemes, l'estudi de les proporcions depredador/presa dels dinosaures sembla una manera poc satisfactòria de deduir el metabolisme dels dinosaures depredadors.

Proporció de fòssils recol·lectats a la Formació Hell Creek a l'estat americà de Montana per taxons.
Foto: PLOS ONE.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada