dissabte, 19 de març de 2016

Timurlengia euotica: una baula perduda en l'evolució dels Tiranosauroïdeus.

En l'evolució dels Tiranosauroïdeus hi ha un buit de 20 milions d'anys a mitjans del Cretaci, entre els 100 i els 80 M.A. Abans dels 100 M.A., tots els Tiranosauroïdeus eren dinosaures petits amb una mida inferior a la d'un cavall i ocupaven nínxol ecològics de depredadors secundaris. Després dels 80 M.A., ja trobem els Tiranosauroïdeus de més de 5 m de llargada i més d'una tona de pes ja convertits en els depredadors dominants. S'ha deduït que el podria haver passat durant aquell parèntesi hauria estat un increment de la mida, però la falta de fòssils ha fet que no s'hagi pogut aclarir aquesta hipòtesi. S'ha hagut esperar fins ara perquè sortís una esperança per resoldre aquest dilema, un animal que es podria definir la baula perduda de l'evolució dels Tiranosauroïdeus.
Per entendre a aquest fòssil tan important tenim que viatjar a l'Uzbekistan, un país que no és molt conegut com a productor de fòssils de dinosaures (ja que a més s'han trobat relativament pocs), però on almenys hi ha una formació geològica on s'ha pogut reconstruir amb certa precisió l'ambient d'una època força desconeguda de l'evolució dels dinosaures: l'inici del Cretaci superior, al Turonià (al voltant dels 90 M.A.). De fet, el nom genèric del nou depredador és una referència al país a través del seu personatge més representatiu: Timur Leng, el rei conqueridor del segle XIV que és més conegut a Occident com a Tamerlà. Els dinosaures uzbeks procedeixen de la Formació Bissekty, de l'època esmentada abans i situada al desert Kyzylkum al nord-est del país. Paleontòlegs russos porten treballant a la Formació Bissekty des dels anys 40.

Reconstrucció d'un Timurlengia emplomallat (no s'han trobat plomes als seus ossos) caminant per una platja. La Formació Bissekty representa un antic entorn costaner i humit (o sigui, res a veure amb el que és avui) amb molts cursos fluvials.
Foto: Todd Marshall.
El 2004, el rus Alexander Averianov va desenterrar una caixa cranial de Teròpode a la Formació Bissekty i la va guardar en una caixa a l'Institut de Zoologia de l'Acadèmia Russa de Ciències. Van haver de passar de deu anys, perquè un expert en Tiranosauroïdeus, en Stephen Brusatte de la Universitat d'Edimburg, s'adonés de la importància de la peça rescatada per en Averianov. Tots dos junts han participat en la descripció del Timurlengia euotica publicada a la revista PNAS el 14 de març. Només la caixa craniana representa l'holotip. S'han identificat més de fòssils de Timurlengia, però cadascun pertany a un individu diferent: la meitat dreta d'una altra caixa craniana, un maxil·lar dret, un os frontal esquerre, un quadrat esquerre, un dentari dret fragmentari, dues vèrtebres cervicals, una vèrtebra dorsal, tres vèrtebres caudals, una urpa de la mà i una altra del peu. En total, només s'hi troba representat el 5% de l'esquelet total, Tot i això, s'ha pogut estimar la seva mida en 3-4 m de llargada i 170-270 quilograms, comparable a la d'un cavall i que seria mitjana en els Tiranosauroïdeus.

Ossos identificats del Timurlegia amb la seva situació a un hipotètic esquelet complet de l'animal.
Foto: PNAS.  
El Timurlengia pot semblar gran, però no arribava als 12 m i a les 7 tones del Tyrannosaurus, pel que encara podria ser considerat un depredador de segona. A més, els seus ossos de constitució gràcil i això fa que s'assembli més als seus minúsculs avantpassats de finals del Juràssic i principis del Cretaci que no pas del seu parent més conegut de complexió robusta. Però tenia una arma amagada en el seu encèfal, que ajudaria als seus descendents a acabar dominant els ecosistemes de la recta final del Mesozoic. La tomografia computada de la seva caixa craniana mostra que tenia un cervell gran amb unes capacitats olfactives, auditives i visuals en un nivell de desenvolupament molt semblant al dels Tiranosauroïdeus tardans, Destaca sobretot la oïda interna, amb uns canals semicirculars molt grans que podrien haver ajudat al Timurlengia a escoltar sons de baixa freqüència. Això canvia el que es creia fins ara de l'evolució dels Tiranosauroïdeus, ja que característiques com l'anteriorment esmentada només havien aparegut amb les espècies gegants de la part final de la seva evolució i es suposava que van sorgir en aquests dinosaures quan hi va haver l'increment de mida. El Timurlengia ens mostra que les característiques que van fer dels Tiranosauroïdeus uns depredadors excel·lents ja existien en les espècies més petites com aquesta, pel que seria un dels animals més ferotges de l'ecosistema del Turonià de la Formació Bissekty.

La caixa cranial holotip del Timurlengia (vistes posterior, ventral i lateral dreta) i la seva tomografia computada (cervell blau fosc, oïda interna rosa, nervis grocs i vasos sanguinis vermells).
Foto: PNAS.

Una dent de Timurlengia (dreta) al costat d'una dent de Tiranosaure (esquerra) a la presentació del nou tàxon uzbek al Museu Nacional d'Història Natural de Washington DC.
Foto: Nsikan Akpan.
Les orelles desenvolupades han ajudat a crear el nom específic del Timurlengia, euotica, que significa amb bona oïda en grec. El Tiranosauroïdeu més proper filogenèticament al Timurlengia és el Xiongguanlong, identificat a la província xinesa de Gansu en roques de l'Aptià (112 M.A.), molt abans que el nou tàxon uzbek, però que tenia una mida semblant. El Xiongguanlong es caracteritza per tenir un musell llarg i estret. El Timurlengia té un dentari allargat que indica que la seva boca tindria una forma semblant. Aquests Tiranosauroïdeus de mida mitjana i musell llarg serien el grup germà dels Tiranosàurids, que serien els que experimentarien l'increment de mida. El descobriment del Timurlengia suggereix que els Tiranosauroïdeus van superar la mida d'un cavall en un temps relativament ràpid que serien aquests 20 milions d'anys de parèntesi que just ara s'estan desvetllant. Realment, un bon desenvolupament dels sentits no els hauria pogut ajudar a fer-se gran si no fos perquè això va passar durant el declivi dels Al·losauroïdeus com a reis de la majoria d'ecosistemes cretàcics, ja que aquests també tenien sentits especialitzats.

Arbre filogenètic dels Tiranosauroïdeus amb la inclusió del Timurlengia i on es marca el buit temporal del Cretaci mitjà.
Foto: PNAS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada