EL JOVE PALEONTÒLEG: Registre fòssil d'Al·losauroïdeus a la Península Ibèrica.

dissabte, 9 d’abril del 2016

Registre fòssil d'Al·losauroïdeus a la Península Ibèrica.

Les restes fòssils de Teròpodes Al·losauroïdeus (o Carnosaures) en l'àmbit ibèric pertanyen al Juràssic superior i el Cretaci inferior, s'han identificat als Països Catalans, Astúries, Conca i Portugal, i constitueixen majoritàriament restes aïllades com les de majoria de Teròpodes, encara que amb notables excepcions d'esquelets gairebé complets.

Als Països Catalans, els Al·losauroïdeus només apareixen representats per dents aïllades de la transició Juràssic-Cretaci del País Valencià central i del Cretaci inferior del Maestrat de Terol i els Ports. Un exemple d'aquestes peces dentals és CPT-1980, trobada a la Formació Villar del Arzobispo a Riodeva (Terol) en sediments del Juràssic superior Titonià. Va ser presentat al 2009 en un estudi per part dels paleontòlegs de la Fundación Dinópolis, on es va comparar amb una altra dent d'Al·losauroïdeu procedent de Portugal. Aquestes dents dels Països Catalans pertanyerien, dins dels Al·losauroïdeus de la família dels Al·losàurids, el que fa acostar-los als seus relatius de Portugal, que més tard apareixeran.

La dent d'Al·losauroïdeu CPT-1980 vista des de diferents angles.
Foto: Estudios Geológicos

Il·lustració d'un Allosaurus pel llibre Dinosaurios del Levante Peninsular, publicat per l'ICP.
Foto: Oscar Sanisidro.

Dents d'Al·losauroïdeus, també s'han trobat als jaciments juràssics de La Costa de los Dinosaurios (Astúries) una estreta franja costera del Cantàbric amb un gran nombre de jaciments on s'han identificat icnites i ossos aïllats de bona part dels dinosaures dominants al Juràssic superior al Lauràsia. Es diferencien de les localitats valencianes i aragoneses per la presència d'alguna resta postcranial. No s'està del tot segur que puguin ser Al·losauroïdeus i s'apunta la possibilitat de que es tractin de Ceratosaures.

Dents d'Al·losauroïdeus procedents del jaciment Acantilados de Tereñes (Juràssic superior d'Astúries).
Foto: Geogaceta.

Quan viatgem al juràssic portuguès hi ha una diferència abismal respecte als seus contemporanis de les dues regions anteriors, ja que a la Formació Lourinha (Portugal Central, Juràssic superior Kimmeridgià-Titonià). Es tracten de dos exemplars d'Allosaurus, amb el que accentuen la relació entre la Formació Lourinha i les Formacions Morrison (EUA) i la Tendaguru (Tanzània). Les primeres restes es van descriure l'any 1999, provinents del jaciment d'Andrés (Pombal), i constitueixen un os quadrat, vèrtebres caudals, costelles (incloses del tipus gastralia), xebrons, bona part de la pelvis i les extremitats posteriors. Per la forma de la pelvis, es va assignar a aquest exemplar en un principi a l'espècie tipus d'Al·losaure provinent de la Formació Morrison: Allosaurus fragilis. Al 2006 es va descriure un altre esquelet parcial del jaciment de Cambelas (Torres Vedras), en que es van identificar caràcters diferents als de l'exemplar d'Andrés i la resta d'Allosaurus fragilis, amb el que es va crear una espècie indígena anomenada Allosaurus europaeus. Al 2007 es va fer un nou estudi en que es van revisar les descripcions dels dos esquelets anteriors i es van incloure un maxil·lar de la mina de Guimarota i un fragment cranial procedent del poble de Lourinha. Es va arribar com a conclusió que l'holotip de l'Allosaurus europaeus es podria assignar sense problemes a l'Allosaurus fragilis, pel que es va considerar la primera espècie un sinònim de la segona. És possible que amb noves investigacions es pugui aclarir l'assumpte, amb el que l'espècie europaeus podria tornar a ser vàlida o es reafirma la seva pertinença a la fragilis.

Reconstrucció d'un crani d'Al·losaure on estan dibuixats amb més detalls els ossos cranials identificats a l'esquelet de Cambelas (Allosaurus europaeus/fragilis).
Foto: New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin.

Peu de l'esquelet de Cambelas (Allosaurus europaeus/fragilis).
Foto: Pedro Marrecas.

Un Al·losaure apareix al segon documental de la sèrie Dinosaur Revolution de Discovery Channel, que tracta justament dels fòssils de la Formació Lourinha, entre els que també s'hi troben el Torvosaurus, el Miragaia (Estegosaure), el Dinheirosaurus (Sauròpode Diplodòcid), el Lusotitan (Sauròpode Braquiosàurid) o aquest Pterosaure Rhamphorhynchus que l'acompanya.
Foto: Discovery Channel.

En un principi es va considerar que el Lourinhanosaurus, un altre Teròpode portuguès identificat a partir de restes força completes, seria un Al·losauroïdeu, però ara es troba dins dels Megalosauroïdeus.

Però sens dubte el cas més espectacular d'un Al·losauroïdeu no sols a la Península Ibèrica si no a tota Europa és el Concavenator corcovatus, un Carcarodontosàurid del Cretaci inferior (Formació Las Hoyas) de Conca. Es basa en un esquelet articulat (el més complet dels dinosaures peninsulars) desenterrat al 2003 i descrit al 2010 a la Nature, que rep el nom afectuós de Pepito. Fa 6 m de longitud i és especial per tenir un allargament de les apòfisis espinoses de les vèrtebres sacres que formarien una gepa i uns bulbs ossis al cúbit semblants als que tenen els ocells a la mateixa part del cos, una prova directa de que presentaria proto-plomes almenys en aquesta part del cos. Hi ha hipòtesis alternatives sobre l'origen dels bulbs ossis, relacionant-los amb una mena de cicatriu de la inserció d'algun múscul braquial, encara que la hipòtesi de les plomes seria la més plausible. Com amb altres dinosaures amb estructures òssies semblants, no està clara la funció de la gepa del Concavenator, apuntant hipòtesis com la de l'exhibició (proposada per paleontòlegs anglesos) o la de la regulació tèrmica (proposada pels paleontòlegs espanyols de la UNED que el van presentar al món). El Pepito és un fòssil de conservació excepcional en que es conserven escates en vàries parts del cos, inclosos els peus. Això va permetre que al 2015, en un estudi a la Cretaceous Research, es pogués reconstruir la forma dels peus (podoteca) del Concavenator, la primera feta en un Teròpode no aviari. L'examinació va confirmar que la seva podoteca era idèntica a la de les aus actuals, una prova que es podria aplicar a tots els altres Teròpodes cretàcics.

Veure: "Les arrels ibèriques de l'Indominus rex"