Sarmientosaurus: el cervell dels gegants argentins.

Un fet curiós en els Titanosaures argentins descrits últimament és que en els seus fòssils s'hi troben peces del cos poc conegudes anteriorment en aquests dinosaures. El que passa és que no es troben tots aquests ossos fonamentals a la vegada. Per exemple, en el Notocolossus es va poder aconseguir un peu, però res més fora del normal. Ara és el torn del crani, encara més important, amb el Sarmientosaurus.

En general, les peces cranials de Titanosaures es troben fragmentades. Només s'han recuperat tres cranis complets d'aquests Sauròpodes: de Nemegtosaurus (Mongòlia, Cretaci Superior Maastrichtià), Rapetosaurus (Madagascar, Cretaci Superior Maastrichtià) i de Tapuiasaurus (Brasil, Cretaci Inferior/Mitjà Aptià)  A Argentina, ja s'han documentat cranis complets o semi-complets de Titanosaues, però són d'embrions que no han estat classificat en cap tàxon. El nou exemplar, Sarmientosaurus musacchioi, prové del Cretaci Mitjà/Superior Cenomanià-Turonià de la província de Chubut a la Patagònia (Formació Bajo Barreal), a prop del poble de Sarmiento (d'on prové el nom genèric). El nom específic fa referència a Eduardo Mussacchio, reconegut científic de la Universitat Nacional de la Patagònia San Juan Bosco. De la mateixa universitat és el descobridor del dinosaure, Rubén Martínez, que va desenterrar les restes al 1997 creient que es tractava d'una espècie ja coneguda llavors, però que no es va adonar fins fa pocs anys que era totalment desconeguda. En la publicació del Sarmientosaurus, feta el 26 d'abril a Plos One, en Martínez ha treballat amb paleontòlegs nord-americans de prestigi com Lawrence Witmer de la Universitat d'Ohio, que l'ha ajudat en l'estudi del crani a través de la tomografia computada.

Foto del crani holotip del Sarmientosaurus.
Foto: Matt Lamanna.

L'holotip del Sarmientosaurus es basa, a més del crani complet, en quatre vèrtebres cervicals amb les seves respectives costelles. Els ossos es van trobat totalment articulats. El crani mesura 43 cm de llargada, conserva les dents maxil·lar in situ i presenta els ossos altament fusionats, pel que es tractaria d'un individu totalment desenvolupat. Les estimacions de la llargada i el pes complets es troben en 13 m i 10 tones, pel que ja es tracta d'un gegant però és molt més petit que no pas el Puertasaurus, l'Argentinasaurus o el Dreadnoughtus. Algunes característiques cranials, com la forma de l'articulació entre el maxil·lar i el lacrimal, o la forma del quadratojugal (os fusió del quadrat i el jugal), són semblants a les de l'anteriorment esmentat Tapuiasaurus, que es tracta d'un Titanosaure basal. Les anàlisis filogenètiques col·loquen al Sarmientosaurus a prop de Titanosaures primitius del Cretaci Inferior com el Malawisaurus africà. El Sarmientosaurus mostra en el crani i en les vèrtebres evidències de convergència evolutiva amb els Diplodòcids que serien resposta a una alimentació de plantes de baix creixement, com un musell allargat i unes connexions vertebrals amb molt espai buit. Altres característiques del crani són semblants a les dels Braquiosàurid, el que produeix un acostament entre aquests (més primitius) i els Titanosaures posteriors.

Comparació entre el crani del Sarmientosaurus (C) i els del Giraffatitan (A), l'Abydosaurus (B), el Nemegtosaurus (D), el Rapetosaurus (E) i el Tapuiasaurus (F).
Foto: Plos One.

La tomografia computada també ha donat moltes sorpreses. L'encèfal en conjunt és petit com en la resta de Titanosaures, però amb uns sentis molt desenvolupats. L'oïda interna podia escoltar sons de baixa freqüència, els canals semicirculars són molt llargs i prims i indicarien que podria inclinar el cap 45 graus (el que reforçaria la hipòtesi de que el Sarmientosaurus s'alimentava de matolls). L'òrbita ocular també és molt gran i podria ser una prova de que tindria una bona vista. L'encèfal del Sarmientosaurus està a mig camí entre el dels Braquiosàurids com el Giraffatitan i el dels Titanosaures posteriors com l'Ampelosaurus.

Reconstrucció del crani del Sarmientosaurus amb l'encèfal i les òrbites oculars gràcies a la tomografia computada.
Foto: Plos One.

Encara que es tracti d'una espècie en complet, el Sarmientosaurus pot ajudar a complementar  en general, i en gran mesura, a l'escassa informació sobre els cranis dels Titanosaures argentins. També cal afegir l'aspecte de la dieta, ja que a la Formació Bajo Barreal s'han trobat altres restes cranials fragmentàries de Titanosaures que mostren una anatomia diferent i, per tant, una altra estratègia alimentària. Això seria prova de que, a l'igual com s'ha vist en altres tipus de dinosaures, les diferents branques d'un mateix llinatge podrien conviure sense problemes si es repartien el tipus d'aliments que ingerien. L'aparició de les Angiospermes a principis del Cretaci va fer que entressin en decadència els Sauròpodes amb una dieta basada en les Gimnospermes com els Diplodòcids i els Braquiosàurids. L'èxit dels Titanosaures durant el Cretaci respecte a la resta de Sauròpodes s'explicaria per l'adopció de les Angiospermes com a aliment.

Reconstrucció artística del Sarmientosaurus amb dos individus menjant matolls.
Foto: Mark Klingler.