salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimarts, 14 de juny de 2016

Les maleïdes falsificacions. El cas de l'Archaeoraptor-1

Un altre dels problemes del mercat negre de fòssils és que es poden vendre i comprar peces falses fent-les passar per reals. Aquest problema s'agreuja si el fòssil en qüestió pogués ajudar a resoldre una pregunta en l'arbre evolutiu d'un llinatge d'organisme. Moltes vegades, aquestes falsificacions es fan ajuntant varis ossos d'espècies diferents (encara que relacionades entre si) perquè sembli una baula perduda, una espècie amb la meitat de característiques d'una forma precedent i l'altra meitat amb les d'una forma posterior. Aquest concepte de baula perduda és considerat obsolet en la Paleontologia actual, ja que en una mateixa època poden aparèixer vàries espècies (per exemple, de dinosaures) que mostren formes diferents d'adaptar-se a un medi i d'evolucionar, fins que només una aconsegueix arribar a l'espècie definitiva (en aquest cas, les aus).
El cas més famós de falsificació relacionat amb el concepte de baula perduda va ser el crani conegut com l'Home de Piltdown, un crani construït a partir d'una mandíbula d'orangutan i una caixa cranial d'un humà modern i trobat el 1912 per en Charles Dawson a la cantera de Piltdown (East Sussex, Anglaterra). Al fòssil se li va posar el nom d'"Eanthropus dawsoni" ("humà de l'alba d'en Dawson") i durant molts anys es va creure que el fòssil era real per motius nacionalistes anglesos i mostrar que l'Imperi Britànic tenia humans antics més primitius que els de França (Cromanyons, actualment considerats una forma d'Homo sapiens) i Alemanya (Neandertals). Per llavors tan sols s'havien trobat alguns Homo erectus a Indonèsia i la Xina, i res a l'Àfrica. L'"Eanthropus" també demostrava la teoria ponderant llavors per a l'evolució humana, que era que els antics Hominins van adquirir un encèfal molt gran quan encara tenien una cara semblant a la de la resta de Primats. Les evidències posteriors han mostrat una visió molt diferent. Al 1953 es va fer un estudi d'abrasió dental que va demostrar que el crani de Piltdown era una falsificació, en l'època en que es van començar a desenterrar fòssils d'Hominins a l'Àfrica. Es sospita que fins i tot el mateix Charles Dawson seria el falsificador.

Foto del crani de l'Home de Piltdown.
Foto: Smith Woodward.
El 1999, va sorgir l'Home de Piltdown de les aus. Se li va posar el nom d'"Archaeoraptor liaoningensis" ("Lladre antic de Liaoning") i també semblava una baula perduda perquè en la meitat superior del seu cos semblava un Dromeosàurid i en la meitat inferior semblava una au. Va ser donat a conèixer a l'edició de la National Geographic Magazine del novembre del 1999, quan el director d'art de la revista, Christopher Sloan, va viatjar fins al petit museu del matrimoni Czerkas (Stephen i Sylvia) a Blanding (Utah). El va presentar al reportatge Tenia plomes el Tiranosaure? amb tres altres Teròpodes emplomallats de Liaoning i Mongòlia. Van tenir que passar només dos mesos perquè es descobrís que l'"Archaeoraptor" realment era una falsificació. En Lewis Simons, va publicar un altre reportatge a l'octubre del 2000 on es relatava el perquè de la falsificació i va destapar una trama en la que estaven involucrats paleontòlegs reconeguts internacionalment.

El fòssil fals de l'Archaeoraptor.
Foto: Louis Mazzatenta.

LA SITUACIÓ A LA XINA

Liaoning és una regió de la Xina agrícola i molt pobra, i molts camperols autòctons solen excavar en les terres riques en fòssils cretàcics de la Formació Yixian per buscar-los i després vendre'ls a col·leccionistes i traficants. Segons el que estableix la llei xinesa, a Liaoning només poden excavar els grangers autoritzats i han d'entregar els fòssils descoberts, si no poden ser arrestats per la policia. La pena sol ser d'entre dos i tres anys de presó i pot arribar a ser l'execució en el cas que el fòssil surti de les fronteres de la República Popular i es vengui a l'estranger. Aquesta llei va ser dictada el 1982, però la veritat és que surten grans quantitats de fòssils, i això s'aconsegueix amb el suborn dels funcionaris.

Mapa de la Xina nord-oriental amb el nom de localitats del Cretaci amb presència de dinosaures.
Foto: Anais da Academia Brasileira de Ciências.
En Lewis Simons va parlar amb un traficant de fòssils xinès que li va comprar el fòssil de l'"Archaeoraptor" a un camperol del poble de Xiasanjiazi. Va ser allà quan va extreure una làmina prima de roca, característica de la Formació Yixian, al juliol del 1997. Va trencar la làmina per la meitat i es va descobrir el motlle d'un esquelet parcial d'un Teròpode amb un bec de dents diminutes i plomes. Després va trobar una altra roca amb una cua rígida, un crani i un peu. Quan va tornar a casa, va enganxar el motlle de la cua a la part inferior del motlle del cos. Altres parts de l'esquelet de l'"Archaeoraptor", com els peus i les cames, les hauria posat a partir de peces que ja tenia. El resultat va ser una criatura gairebé aviària que, a més, presentava una combinació al seu cos de plomes pennàcees i filamentoses com altres Teròpodes de Liaoning.    
El camperol va donar el fòssil al traficant al juny del 1998, sense saber que era una falsificació. Aquesta última persona va viatjar l'any següent als Estats Units on va presentar el fòssil en una exposició de minerals a Tucson (Arizona). L'"Archaeoraptor" va despertar l'atenció d'en Stephen Czerkas, que hi estava present, ja que ho va veure com una gran oportunitat per promocionar el seu museu tant per a turistes com per a científics. El va comprar per 80000 $ sense dubtar de la seva autenticitat.

Reconstrucció de l'"Archaeoraptor".
Foto: Stephen Czerkas.

L'INICI D'UN LLARG CONFLICTE

En Stephen i la Sylvia Czerkas són coneguts dins dels cercles acadèmics per haver escrit una quantitat força gran de llibres i articles. Però no desperten gaires simpaties, ja que cap dels dos no té doctorat, i la seva fama és irritant pels doctors en Paleontologia, que els veuen com uns aficionats. Després de posar l'"Archaeoraptor" a les vitrines del museu de Blanding, el matrimoni Czerkas es va posar amb contacte amb una gran eminència en dinosaures, el canadenc Philip Currie, perquè els ajudés a presentar el nou animal escrivint junts un article per a una revista científica. Més tard, en Currie va comunicar aquesta notícia a en Christopher Sloan, ja que el paleontòleg canadenc era assessor de la National Geographic, i va acceptar escriure un altre article per a aquesta revista de caràcter divulgador.
Van començar a aparèixer problemes amb la Xina, perquè les autoritats del Gegant Asiàtic sabrien que considerarien l'"Archaeoraptor" com un fòssil de contraban. En Currie i en Sloan van convèncer als Czerkas perquè tornessin el dinosaure a la seva terra natal abans de concloure l'estudi. El director de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Beijing) va enviar a en Xu Xing, científic molt reconegut en l'actualitat, que viatgés als EUA perquè ajudés en l'estudi de l'"Archaeoraptor". Només va estar a Blanding durant dos dies, on va acordar amb els Czerkas que l'article seria publicat a la Nature.
Llavors van sorgir les diferències entre en Sloan i en Currie. Quan els Czerkas i en Xu ja estaven redactant l'article per a la Nature, en Sloan ho començava a fer amb el seu, i durant aquell temps va confiar massa amb en Currie per la seva reputació excepcional. El paleontòleg canadenc no va prestar molta atenció al projecte de l'"Archaeoraptor" a causa d'altres compromisos seus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada