Les maleïdes falsificacions. El cas de l'"Archaeoraptor"-2

ARRIBEN LES SOSPITES

El 6 de març del 1999, en Philip Currie va visitar Blanding i va començar a veure les primeres imperfeccions en el fòssil de l'"Archaeoraptor", descobrint que es no es veia cap connexió entre la cua i el cos. Ho va comunicar als Czerkas i després a en Christopher Sloan. Aquest últim va viatjar també a Blanding i va confessar que no va percebre res en l'esquelet que no fos autèntic. Després, va decidir no preguntar a en Currie sobre el tema, confiant encara massa en l'alta consideració del científic canadenc. Tampoc estava preocupada en el tema la Kathy Maker, la investigadora de la National Geographic encarregada de comprovar la veracitat dels reportatges, ja que creia que la presència d'en Currie no era cap problema.

El 2 d'agost d'aquell any, en Currie i els Czerkas van visitar el Servei de TC de la Universitat de Texas a Austin. El professor Timothy Rowe va escanejar l'"Archaeoraptor" durant 100 hores. Es van veure nombroses fractures en tot l'esquelet, 88, i va dir que la cua no mostrava cap connexió natural amb el cos. Quan en Rowe va dir als Czerkas que el fòssil podria ser una falsificació, els va afectar molt. Però en Currie va expressar que els Czerkas i en Rowe havien quedat d'acord en que el cos i la cua es corresponien. En Rowe va respondre que no estava còmode amb l'acord. Aquest científic també va cobrar 10000 $ a canvi de ser inclòs com a coautor de l'article per a la Nature. En Stephen Czerkas va demanar que deixessin les diferències perquè s'apropava la data en que en Sloan havia de publicar l'article per a la National Geographic Magazine.

Va sorgir un conflicte entre els Czerkas i en Rowe. El matrimoni de paleontòlegs creia que els TC del científic texà mostraven menys del que es veia a simple vista i que ho volia utilitzar per demostrar la validesa del seu laboratori. En Rowe els va respondre insultant-los per la seva falta de formació acadèmica. Poc després, un equip de la National Geographic Magazine va visitar en Rowe, sense que en Sloan ho sabés.

La batalla va continuar quan un tècnic en fòssil del Museu Tyrrell de Drumheller (Alberta), en Kevin Aulenback, va viatjar a Blanding i va netejar l'"Archeoraptor" i va observar que els fragments estaven mesclats, però sense dir si pertanyien a un animal o a més d'un. Al retorn a Alberta, en Aulenback va escriure a en Currie, que estava de campanya a Mongòlia, que l'"Archeoraptor" estava format per un mínim de tres espècies diferents de dinosaures/aus. No ho va enviar ni els Czerkas ni a en Sloan.

PROBLEMES AMB LES EDITORIALS

Pel 13 d'agost, l'equip científic Czerkas-Currie-Rowe-Xu ja havia revisat unes vint vegades l'article de descripció de l'"Archaeoraptor". Llavors en van enviar dues còpies, una cap a Londres per a la redacció de la Nature, i una cap a Washington per a en Sloan. El manuscrit portava per nom Una nova au dentada amb una cua semblant a la d'un Dromeosàurid. Al principi es senyalava que l'"Archaeoraptor" era més derivada que l'Archaeopteryx alemany (la primera au mesozoica descoberta) i que una cua semblant a la d'un Dromeosàurid en una criatura aviària era un element abans desconegut en la línia evolutiva d'aquests Teròpodes, però el que és més curiós arriba al segon paràgraf quan diu que s'havien incorporat peces del contramotlle de la cama dreta del fòssil al motlle de la cama esquerra i que la cua també podria pertànyer al contramotlle.

Quan l'article encara s'estava enviant cap a Londres, en Henry Gee, editor de la Nature, va comunicar a la Barbara Moffet, del departament de relacions públiques de la National Geographic, que no era possible revisar-lo i que no es podria publicar al setembre com estava previst. La Societat de Washington també tenia els plans de presentar el Teròpode xinès a l'octubre i que l'article d'en Sloan fos publicat a la revista al novembre. El 20 d'agost, en Gee va enviar als Czerkas un correu en que l'alertava que no estava preparat per publicar el seu article a la Nature, però sense dir si havia trobat coses inadequades o incorrectes. La solució va ser enviar l'article a la Science, però no ho va rebutjar dient que necessitava més proves de les característiques aviàries de l'"Archaeoraptor".

EL DESENLLAÇ DE TOT PLEGAT

La SVP es va reunir a Denver (Colorado) del 20 al 23 d'octubre del 1999. Les crítiques cap a l'article de l"Archaeoraptor" no van tardar a arribar, sent les més fortes les pronunciades pel reduït grup de paleontòlegs que no creu que les aus són dinosaures. En Storrs Olson, de la Smithsonian Institution de Washington, es va defensar respecte al nom del fòssil, ja que les nomenclatures dels nous tàxons són un privilegi dels autors de l'article científic principal, però en el cas de l'"Archaeoraptor liaoningensis", l'únic ús públic donat llavors va ser el d'en Sloan per a la revista de la National Geographic. En Sloan va respondre que això es podria haver evitat si l'article Czerkas-Currie-Rowe-Xu parlés d'un fòssil sense nom.

Al final aquests comentaris es van anant oblidant fins que, dos mesos després, la bomba va explotar amb un missatge des de la Xina. El 20 de desembre, en Xu Xing va enviar un correu electrònic a la resta de l'equip sobre un descobriment seu a Liaoning. A través d'un contacte, va trobar el contramotlle de la cua de l'"Archaeoraptor" unit a un cos de Dromeosàurid. Confessà que estava segur al 100% que l'exemplar dels Czerkas era fals. El matrimoni de Blanding va reconèixer la derrota quan, el 4 d'abril del 2000, un grup de científics independents van examinar l'"Archaeoraptor" i el fòssil descobert per en Xu, i van concloure que la cua pertanyia al segon.

A partir d'aquí, en Currie va confessar que involucrar-se en aquest projecte ha estat el major error de la seva vida, en Rowe va reivindicar que els escàners havien mostrat que el fòssil era fals des del principi, i en Sloan digué que creia que el seu treball aportaria més del que esperava a la revista i tenia por que hagués ferit la seva credibilitat.