Una reflexió general sobre la comercialització de fòssils.

La venda il·legal de fòssils es pot fer de tres maneres: en petits establiments on es venen normalment Trilòbits, Ammonits, dents de tauró, insectes o alguna petita part d'un dinosaure o d'un mamífer, a més de roques i minerals (la manera més tradicional), per mitjà d'Internet a partir d'empreses distribuïdores (la manera que més ha prosperat en els últims anys), i les subhastes on els esquelets de dinosaures es venen al millor postor. Els paleontòlegs professionals consideren el mercat negre i la venda il·legal de fòssils com una pèrdua d'informació molt important i veuen que el públic amant de la paleontologia encara no ho està veient del prou clar.

LA DENÚNCIA

Al març del 2014, els paleontòlegs Kenshu Shimada, Philip Currie, Eric Scott i Stuart Sumida, van publicar a la revista on-line Palaeontologia Electronica un text on denunciaven la generalització del mercat negre de fòssils i la percepció parcial (o fins i tot incorrecta) del públic respecte a aquesta situació, així com la forma d'afrontar-ho. Entre els exemples que van posar es troba el Tarbosaure d'en Eric Prokopi. Veuen la comercialització il·legal com un dels tres problemes més importants de la Paleontologia al segle XXI, juntament amb la precarietat laboral i la falta de finançament. Per ells, la presència de fòssils en col·leccions privades, sobretot aquells que poden aportar informació excepcional, és un problema perquè no estan registrats als dipòsits nacionals i/o internacionals de dades paleontològiques, per això als estudis publicats en revistes científiques com Nature i Science no hi apareixen fòssils de col·leccions privades.

Denuncien que la majoria de la gent creu que està bé vendre i comprar fòssils i que no ho consideren un problema, fins i tot amb una confusió errònia entre la comercialització i la Paleontologia d'investigació. Creure que el valor monetari d'un fòssil és major que el seu valor científic, pot portar a la reducció de les col·leccions de les institucions acadèmiques respecte a les particulars. La Societat de Paleontologia de Vertebrats (Society of Vertebrate Paleontology, SVP) mostra als seus estatuts que és intolerable el comerç de fòssils amb un alt valor científic, que són part del patrimoni natural de la Humanitat. Només permet la recol·lecció per part de paleontòlegs aficionats si aquests treballen en col·laboració amb professionals i deixen els seus descobriments a l'estudi.

Recomanen que, per conscienciar als joves paleontòlegs d'aquest problema, els investigadors veterans han de mostrar a les institucions educatives que el valor científic dels fòssils és més gran que el valor monetari. També mostren, com a alternativa, que es venguin rèpliques en comptes de restes reals. Com a conclusió, treuen que la comercialització il·legal ajuda a les retallades en el finançament i les oportunitats d'ocupació per a les noves generacions de paleontòlegs.

LA BOMBOLLA

Com altres sectors de l'economia, el comerç de fòssils ha estat vivint en una bombolla financera en l'última dècada que a partir de l'esclat de la crisi s'ha anat desinflant. Posaré dos exemples. Al maig del 2016, un esquelet gairebé complet d'Estegosaure amb ferides als ossos, va ser venut a Berlín per 2,4 milions €. A finals del 2013, dos esquelets (el d'un petit Tiranosàurid del gènere Nanotyrannus i el d'un Ceratòpsid) incrustats en un gran bloc de roca procedent de Hell Creek (Montana), van ser valorats en 7-9 milions de $, però els museus van rebaixar la licitació en 5,5 milions de $. La revista Inverse ho compara amb altres casos de temps enrere, com en la subhasta al 1997 de la Sue, la femella Tiranosaure més completa. Hi va haver una guerra entre els col·leccionistes privats i els museus per les ofertes, acabant guanyant el Museu Field d'Història Natural (Chicago) amb 8,4 milions de $. Respecte a l'època de bonança, els preus pels fòssils de dinosaures s'han desinflat, i podria estar relacionat amb l'estancament general de l'economia. També hi ha raons específiques com les complicades normes pel tràfic de fòssils, on és fins i tot complicat diferenciar entre les restes adquirides legalment i il·legalment, i la limitació de l'accés de la comunitat científica als fòssils de les col·leccions privades. Ens trobem dins d'una guerra oberta on ni els museus ni els particulars volen perdre, i els venedors han d'apostar per la reducció de preus.

Crani de Nanotyrannus del bloc amb dos esquelets subhastat a Montana.
Foto: Raphael Rosen/ Earth Magazine.

L'esquelet d'Estegosaure subhastat a Berlín.
Foto: New York Times.