salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 12 de novembre de 2016

Dos anys amb un nou Brontosaure.

Aquesta entrada sorgeix a partir d'un comentari que faig fer en un post anterior, i que hi està relacionat d'una forma molt directa. Això no és cap novetat, el fet ja va passar més d'un any endarrere (abril del 2015), amb la revisió de la filogènia dels Diplodòcids feta per en Emanuel Tschopp i col·laboradors. Però no vaig disposar de prou temps per comentar-ho, i crec que ara, tractant de dos Diplodòcids com l'Apatosaure i el Brontosaure, ho he trobat útil.
El tema sobre la invalidesa del gènere Brontosaurus ("rèptil del tro"), Sauròpode Diplodòcid del Juràssic superior dels EUA i nomenat per en Othniel Marsh al 1879, com a sinònim d'Apatosaurus ("rèptil enganyós"), de la mateixa localitat i època i nomenat pel mateix paleontòleg dos anys abans, ja ha estat comentada d'una forma breu en entrades fetes al 2013 i al 2014. Al 1903, en Elmer Riggs del Museu Field d'Història Natural (Chicago), va publicar una revisió dels dos dinosaures per la diferència en el nombre de les vèrtebres sacres, la qual va ser interpretada com un canvi ontogènic i no com un caràcter de diagnòstic taxonòmic. Com l'Apatosaurus era anterior al Brontosaurus, aquest últim va passar a ser sinònim. El problema amb aquest nom és que es va començar a utilitzar d'una manera massiva en la divulgació popular de la Paleontologia de dinosaures, quan aquests antics animals van entrar en la imaginació dels nord-americans (un nom encara més popular, Tyrannosaurus, no arribaria fins al 1905). Aquesta postura filogenètica es va mantenir fins al 2015 amb l'informe d'en Tschopp i col·laboradors, i fins llavors la comunitat paleontològica sempre havia alertat sobre l'ús correcte del nom en les aparicions comercials del dinosaure, encara que gairebé sempre ha estat en va. El nou informe va suposar segurament un alleujament per molta gent, i va ser el motiu pel qual aquest article publicat a la revista PeerJ va tenir ressò mediàtic, i els sempre presents comentaris dels paleontòlegs en els seus blogs.

Per poder acostar més la seva obra al públic, en Brian Switek, paleontòleg amateur i divulgador instal·lat a Utah, va utilitzar el nom Brontosaurus en el llibre My Beloved Brontosaurus ("El meu estimat Brontosaure", 2013). Aquí un exemplar a la botiga Laie del CosmoCaixa (Barcelona).

La pàgina de tires còmiques Saturday Morning Breakfast Cereal va posar un to còmic al dilema del Brontosaure, tant popular i alhora incorrecte (la historieta és del 2014). El fill d'un paleontòleg, portat la joguina d'un Sauròpode que aquí està anomenat com un Brontosaure, diu al seu pare que estima més al dinosaure que a ell. Això provoca la fúria del científic i això fa que classifiqui al Brontosaure com un sinònim de l'Apatosaure.
Foto: Zach Weiner/Saturday Morning Breakfast Cereal

En la revisió d'en Tschopp i col·laboradors, l'Apatosaure i el Brontosaure es descriuen de la següent manera. L'Apatosaure es divideix en dues espècies: A.ajax, procedent dels sediments superiors de la Formació Morrison a Lakes' Quarry (Colorado, Juràssic superior Kimmeridgià final-Titonià inicial)  i A.louisae, aparegut al Monument Nacional del Dinosaure (Jensen, Utah) i també a Lakes' Quarry. L'espècie ajax, entre altres caràcters, està diagnosticada per una fossa una mica profunda al quadrat i una depressió amb forma el·líptica entre les apòfisis espinoses i la làmina post-espinal en les vèrtebres caudals. L'espècie louisae es caracteritza per una superfície plana del costat lateral del lacrimal, una alta extensió dorsal de l'os supraoccipital (a la part posterior del crani), un augment de la longitud en les vèrtebres cervicals, transició entre apòfisis espinoses bifurcades a úniques (sense estar separades per dos) en les vèrtebres dorsals i les apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals són més llargues que amples.

Vèrtebres dorsals anteriors de Suuwassea (esquerra), Apatosaurus (centre) i Brontosaurus (dreta).
Foto: PeerJ.

Xebrons de vèrtebres caudals d'Apatosaurus ajax.
Foto: PeerJ.
El Brontosaure posseeix actualment tres espècies: el B.excelsus (l'espècie original de la descripció d'en Marsh), B.parvus (nova denominació de l'Elosaurus parvus, descrit per en Charles Gilmore i l'Olof August Peterson al 1902) i B.yahnahpin (nova denominació de l'Eobrontosaurus yahnahpin, descrit per en Robert Bakker al 1998, a partir de l'Apatosaurus yahnahpin descrit per en James Filla i en Patrick Redman al 1994). L'espècie excelsus, procedent del jaciment Como Bluff de la Formació Morrison (Wyoming, Kimmeridgià superior-Titonià inferior), està diagnosticada per: la presència d'apòfisis espinoses en totes les vèrtebres, l'extrem posterior d'aquestes estructures en les vèrtebres caudals mitjanes són recte respecte a les postzigapòfisis (làmines d'una apòfisi espinosa que s'articula amb parts de vèrtebres adjacents) i la presència d'una gran obertura en la diàfisi del fèmur. L'espècie parvus, originària de la Pedrera Creep Sheep (Wyoming, Formació Morrison en el Kimmeridgià mitjà), es diagnostica per: apòfisis espinoses no bifurcades en les vèrtebres cervicals i les apòfisis transverses de les vèrtebres dorsals mitjanes i posteriors. L'espècie yahnahpin, procedent de la zona inferior de la Formació Morrison (Kimmeridgià) a Como Bluff, es diagnostica per: una superfície arrodonida de les apòfisis espinoses dorsals en sentit transversal, un marge també arrodonit del coracoides en sentit ventral (cap "a baix") i un metatarsià I tant o més llarg que el seu equivalent número V.  Aquestes han estat característiques suficients per diferenciar els dos gèneres clàssics, considerats ara tàxons germans, i posar com a sinònims altres dos menys complets i menys coneguts fora de l'àmbit paleontològic.

Escàpules de Brontosaurus parvus (dalt) i B.excelsus (baix).
Molts dels comentaris dels paleontòlegs i divulgadors que no han participat en l'estudi ham estat sempre més sobre les conseqüències de les conclusions d'en Tschopp i col·laboradors que no pas de la investigació en si. En Darren Naish, en la seva popular pàgina Tetrapod Zoology, reflexionava sobre considerar alguns caràcters ossis com a ontogènics o taxonòmics en la descripció de fòssils de vertebrats en general i de dinosaures no aviaris en particulars, un dels problemes que causa més maldecaps i discussió en Paleontologia. La identificació de certs trets com ontogènics, o de diferents etapes vitals, rep certa popularitat en els últims anys amb casos com el del Triceratops i el Torosaurus, el Dracorex i el Pachycephalosaurus, el Nanotyrannus i el Tyrannosaurus, i també el Brontosaurus i el Apatosaurus. En Naish troba que aquestes assignacions, fetes per reduir el nombre de tàxons genèrics i/o específics, s'estan exagerant-se a un nivell perillós. La investigació d'en Tschopp i col·laboradors, no està d'acord amb aquesta postura i defensa una classificació més aviat convencional, mostrant que molts exemplars de Diplodòcids considerats abans com juvenils de tàxons coneguts, eren en realitat adults de nous gèneres i/o espècies (com és el cas del Brontosaure).

Divulgació en forma d'infografia sobre els resultats d'en Tschopp i col·laboradors amb el retorn del Brontosaure a la ciència i la cultura dels dinosaures.
Foto: PeerJ.  
En la seva pàgina de divulgació i discussió Sauropod Vertebra Picture of the Week, en Matt Wedel de la Universitat Occidental de Ciències de la Salut, donava l'incís en un altre Diplodòcid popular que també ha viscut variada la seva identitat amb l'informe d'en Tschopp i col·laboradors. Es tracta de l'esquelet d'Apatosaure del Museu Amèrica d'Història Natural, que ara no presenta cap diagnòstic ni de l'Apatosaure ni del Brontosaure i està classificat com Apatosaurinae indeterminat. I ho comenta tenint en compte l'adaptació que hauran de tindre els encarregats del museu novaiorquès a l'hora d'explicar al públic la pertinença de l'esquelet. ja que amb la Paleontologia, com amb qualsevol ciència, les coses poden canviar molt, i les conclusions científiques no acaben sempre de compaginar-se amb la tasca de divulgació.
Els dos anys del nou Brontosaure s'acosten, i des d'aquí desitjo una llarga vida per aquest dinosaure rescatat dels temps antics de la ciència paleontològica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada