salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Un nou model paleobiogeogràfic dels Sauròpodes australians.

Al 20 d'octubre es va publicar un altre grandiós article gratuït sobre dinosaures a la Scientific Reports, sent un treball sobre Sauròpodes Macronaris del Cretaci australià que té com a autor principal a en Stephen Poropat del Museu d'Història Natural Era dels dinosaures australiana a Winton (Queensland)  i que compta a col·laboradors tan especials com en Paul Upchurch o els descobridors dels protagonistes. En aquesta recerca es descriuen dos esquelets parcials de Sauròpodes Macronaris de la Formacions Winton (Cretaci mitjà/superior Cenomanià-Turonià). Un d'ells és un nou tàxon, el Savannasaurus elliotorum ("rèptil de la sabana, per la situació de Winton en l'outback o gran desert australià, i dels Elliott, la família que els va descobrir). I l'altre és una espècie ja coneguda des del 2009 però a la qual s'han incorporat noves restes, el Diamantinasaurus matildae ("rèptil del riu Diamantina, que circula pel sud de Queensland, i de la Matilda, en homenatge a la cançó Waltzing Matilda, composta a Winton i que també és el nom afectuós de l'holotip).

Reconstrucció d'una parella de Savannasaurus a la vora d'un riu.
Foto: Travis Tischler.
El Savannasaurus està representat per un dels esquelets de Sauròpodes més complets trobats a Austràlia: compost per una vèrtebra cervical posterior, costelles cervicals, vuit vèrtebres dorsals amb les seves respectives costelles, quatre vèrtebres sacres, cinc vèrtebres caudals, escàpula, coracoides, plaques esternals, els dos húmers, un cúbit, un radi, els metacarpians drets i un d'esquerre, dues falanges manuals, fragments dels dos íliums, els dos pubis, els dos isquis, l'astràgal esquerre i el tercer metatarsià dret. Les vèrtebres del Savannasaurus són opistocèliques (amb una cavitat a la part posterior), el que el situa dins dels Sauròpodes Macronaris. Les quilles vertebrals són semblats a les del tàxon mongol Ophisthocoelicaudia, encara que a diferència d'aquest, les apòfisis espinoses no tenen terminacions bífides. Els nervis de les vèrtebres dorsals són semblants als dels Titanosauriformes (Macronaris que inclouen als Titanosaures i els Braquiosàurids), encara que la forma general de les vèrtebres caudals l'allunya dels Titanosaures en general com l'Ophisthocoelicaudia. També s'allunya dels Titanosaures per la forma prima en la cara dorsoventral i àmplia en la cara transversa de les plaques esternals. Però comparteix amb aquests el fet que els isquis són un 8% més curts que els pubis.

Ossos de l'holotip del Savannasaurus i la seva situació en una silueta hipotètica del dinosaure. A-E: Vèrtebres dorsals, F: Sacre, G-H: Vèrtebres caudals, I: Coracoides esquerre, J: Placa esternal dreta, K: Radi dret. L: Tercer metacarpià dret, M: Astràgal esquerre, N: Pubis fusionats.
Foto: Scientific Reports.
Les noves restes de Diamantinasaurus constitueixen també un descobriment especial per ser les primeres restes cranials d'un Sauròpode a Austràlia. Els fòssils cranials estan compostos per un escamós i una caixa cranial gairebé completa, però a més hi ha cinc vèrtebres cervicals (exceptuant l'atles, primera, i l'axis, segona), tres vèrtebres dorsals, un sacre parcial, costelles dorsals, l'escàpula dreta, el procés preacetabular (anterior a l'acetàbul pèlvic) de l'ílium i el pubis i l'isqui. La descripció del nou Diamantinasaurus s'ha fet comparant-lo amb tres Titanosaures de posicions filogenètiques i àrees geogràfiques diferents: el Nemegtosaurus (Mongòlia), el Rapetosaurus (Madagascar) i el Saltasaurus (Argentina). Bona part dels trets cranials descrits són comuns amb el Saltasaurus (família Saltasaurinae) que no pas amb els altres dos (família Nemegtosauridae), el que suposa noves hipòtesis en les relacions paleobiogeogràfiques dels Sauròpodes cretàcics australians, ja que la hipòtesi dominant era que els Macronaris van arribar a Austràlia durant Cretaci inferior procedents d'Àsia central i oriental (Lauràsia) que no pas des d'altres territoris del Gondwana. L'anàlisi filogenètica tant del Savannasaurus com del nou Diamantinasaurus com Titanosaures basals allunyats dels tàxons més derivats amb els quals s'ha comparat (tenint en compte que tant el Saltasaurus com el Nemegtosaurus i el Rapetosaurus són del Cretaci superior).

Part anterior del nou exemplar de Diamantinasaurus. A-B: Caixa cranial, C-D: Reconstrucció de l'endocrani, E: Axis, F: Tercera vèrtebra cervical.
Foto: Scientific Reports.
Els resultats de la recerca d'en Poropat i col·laboradors estan d'acord amb el patró observat en investigacions anteriors sobre els dinosaures del Cretaci inferior a mitjà de Gondwana, en el qual hi ha un endemisme creixent en les faunes dinosaurianes després d'un període de dispersió anterior a la fragmentació del Pangea i seguit d'extincions regionals. Aquesta seria l'explicació més plausible per la semblança entre els Sauròpodes australians i els dels altres continents separats pel mar. Els Macronaris no apareixen a Austràlia fins a l'Albià (registres més antics als 105 M.A.), però la seva arribada a l'illa-continent del sud hauria ocorregut durant el Barremià o abans (anterior al 115 M.A.). L'absència de Macronaris durant el Cretaci inferior australià (del qual s'han trobat fòssils de dinosaures de la resta de llinatges) podria ser tant per un registre fòssil poc estudiats d'aquests animals durant aquest temps o per una absència deguda a factors abiòtics, perquè, amb una paleolatitud de 70º, l'Austràlia cretàcica pre-Albià tenia un clima força fresc i els Sauròpodes de llavors s'han trobat sempre en paleolatituds amb climes càlids. Hi ha proves de fòssils florals que mostren que durant el període Albià-Turonià hi va haver un escalfament climàtic que hauria permès als Macronaris arribar a Austràlia des d'Amèrica del Sud passant per l'Antàrtida. Una condició climàtica més temperada que la resta del Gondwana, amb un paleoclima molt càlid, faria que molts membres de les faunes dinosaurianes del Cretaci australià s'assemblessin a les faunes del Lauràsia, el que fa augmentar els problemes ara que els Macronaris d'aquest continent semblen guardar més relació amb les altres faunes del Gondwana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada