salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 22 d’octubre de 2016

Els Neosauròpodes.

Els Neosauròpodes (Neosauropoda) són el segon gran clade de dinosaures Sauròpodes després dels Eusauròpodes. El seu nom significa "nous sauròpodes" i va ser proposat per en José Bonaparte al 1986 i àmpliament descrit per en Jeffrey Wilson i en Paul Sereno al 1988. Inclou a famílies tant conegudes per la gent en general com els Braquiosàurids (Brachiosauridae), els Diplodòcids (Diplodocidae) i els Titanosaures (Titanosauria). Aquests es troben inclosos en dos clades més petits: els Macronaris (Macronaria, Braquiosàurids i Titanosaures) i els Diplodocoïdeus (Diplodocoidea, Diplodòcids). Els Neosàuropodes es troben representats des del Juràssic mitjà/superior fins al Cretaci superior d'Amèrica, Àfrica i Euràsia.

CARACTERÍSTIQUES DELS NEOSÀUROPODES

Els Neosauròpodes es troben diagnosticats en els Eusauròpodes a partir de caràcters localitzats al crani, les extremitats i les vèrtebres. En el crani, les dents es troben concentrades a la part frontal de les mandíbules, amb molt poques a la zona posterior, i amb una progressiva pèrdua dels denticles, molt present en les formes basals de Sauròpodes. I també al cap, es va obrint una cavitat davant de la fenestra anteorbital  ("abans de l'òrbita ocular") present en tots els dinosaures, coneguda com fenestra preanteorbital; a la vegada que les fenestres presents en els Sauròpodes basals (com la fenestra mandibular externa), es van anant tancant.

Cranis de cinc Neosauròpodes: Euhelopus zdanskyi (Cretaci Inferior Barremià-Aptià de la Xina), Giraffatitan brancai (Juràssic Superior Kimmeridgià-Titonià de Tanzània), Camarasaurus lentus (Juràssic superior Kimmeridgià-Titonià dels EUA), Diplodocus longus (Juràssic superior Kimmeridgià-Titonià dels EUA) i Nemegtosaurus mongoliensis (Cretaci superior Maasatrichtià de Mongòlia).
Foto: Philosophical Transactions of The Royal Society B Biological Sciences.
Les mans són un dels caràcters que més diferencien als Neosauròpodes de la resta d'Eusauròpodes. Els carpians es redueixen dels tres presents en els Eusauròpodes basals a només dos o fins i tot a un, com a part d'una gradual reducció d'aquests ossos en els "dinosaures de coll llarg". Els metacarpians viuen una evolució més aviat contrària, estan units entre si amb una forma semblant a la d'una columna, i és desenvolupa una mà en forma d'arc. Amb això es passa de la postura plantígrada ("o de caminar amb la planta") dels Eusauròpodes basals a una nova postura digitígrada ("o de caminar amb els dits"). Els peus, en canvi, continuen sent plantígrads.

Reconstrucció en impressió 3D d'una mà de Sauròpode del gènere Brachiosaurus trobada a Wyoming.
Foto: Anthony Maltese.
En les extremitats posteriors cal destacar la forma circular de l'extrem proximal de la tíbia, la qual és igual que llarga que la dels Teròpodes i els Sauròpodes basals per la zona transversal, però més curta per la zona anteroposterior. I sobre la columna vertebral, cal destacar la fusió de la tercera, quarta i cinquena costelles sacres amb l'acetàbul, l'augment del nombre de vèrtebres sacres fusionades de quatre a cinc, i la formació d'un "pont" entre els extrems proximals dels xebrons.

POSICIONS FILOGENÈTIQUES INTERNES

Un primer quadre filogenètic creat per en Paul Upchurch al 1995 va col·locar als Titanosaures d'una forma més propera als Diplodocoïdeus que als Braquiosàurids, per la forma llarga de les dents, per les làmines postespinals ("després de l'espina") en les apòfisis espinoses dorsals i la pèrdua del calcani tarsià. Això suposa una continuació de l'antiga classificació dels Sauròpodes, cosa que va canviar amb l'anàlisi d'en Wilson i en Sereno al 1998, on es creen als Macronaris per a la inclusió de Titanosaures i Braquiosàurids. Aquesta és la classificació general dels Neosauròpodes que s'ha mantingut, amb els seus respectius canvis interiors, fins a l'Actualitat.

Arbre filogenètic actual dels Neosauròpodes, amb les característiques principals de cada clade interior.
Foto: University of Maryland.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada