salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 15 d’octubre de 2016

Els Turisaures (segona part).

Continuem parlant dels Turiasaures. En aquest cas, ens traslladarem a l'oest de la Península Ibèrica i fora d'aquesta.

CARDIODON, OPLOSAURUS I NEOSODON

Aquests tres noms són clars exemples dels tàxons descrits fa molt de temps però a partir de material molt fragmentari, que han vist variar la seva posició filogenètica molt diferent. El Cardiodon rugulosus ("dents arrugades en forma de cor"), l'Oplosaurus armatus ("llangardaix amb armes") i el Neosodon ("dents noves", sense nom específic) es troben entre els primers dinosaures Sauròpodes descrits, i també han estat un objectiu per als defensors dels Turiasaures.
El Cardiodon va ser descrit pel "pare dels dinosaures", Richard Owen al 1844 a partir d'una sola dent trobada a Anglaterra en sediments del Juràssic mitjà Bathonià, actualment perduda. Durant bona part de la seva història es va considerar que el Cardiodon seria un sinònim de l'única espècie vàlida del Cetiosaurus, el C.oxoniensis (proposta d'en Richard Lydekker al 1890), o una divisió pròpia d'aquest gènere (C.rugulosus), a partir del treball fet al 1970 per R. Steel. A partir de la revolució feta amb la classificació dels Sauròpodes als anys 1990, en Paul Upchurch, juntament amb en John Martin, van publicar una revisió dels fòssils britànics del Cetiosaurus on van trobar diferències significatives entre aquests i el Cardiodon, ja que les dents d'aquests últims són convexes quan toquen a la llengua. La proposició del Cardiodon com un Turiasaure va vindre amb la descripció original del grup al 2006, posició que els paleontòlegs espanyols han mantingut al llarg d'aquests deu anys, perquè comparteixen una forma poc concàva i unes corones en forma de cor. Sent així, el Cardiodon seria un dels primers Turiasaures.

L'única dent del Cardiodon en la descripció original d'en Richard Owen.
Foto: Hippolyte Bailière.
Aquests caràcters també es troben en el Neosodon, del Juràssic superior Titonià del departament francès de Pas-du-Calais. El Neosodon també va ser descrit per una sola dent per M. de la Moussaye al 1885. El fòssil té una longitud de 60 mm, sent bastant gran i a més incompleta, i amb forma d'espàtula. També va ser proposat com un Turiasaure per la descripció d'en Royo i els col·laboradors del Turiasaurus riodevensis. Anteriorment havia estat objecte de varis canvis filogenètics. Als anys 50 i 70 va ser inclòs dins del gènere Pelorosaurus, utilitzat (com el Cetiosaurus) moltes vegades com un "tàxon calaix de sastre" per als Sauròpodes europeus, descrit moltes vegades com un Braquiosàurid. En la descripció d'una vèrtebra caudal de Camarasàurid (Sauròpode Macronari), paleontòlegs francesos dirigits per en Jean Le Loeuff van considerar que el Neosodon era massa fragmentari com per ser classificat, com una resposta a un treball anterior que considerava els dos tipus de material com del mateix animal.
Respecte a l'Oplosaurus, descrit també a partir d'una dent al 1852 per en Paul Gervais a partir dels sediments cretàcics primerencs de la Formació Wessex anglesa, la seva pertinença com a Turiasaure no va ser registrada en un treball formal. La proposta prové d'una entrada del blog Tetrapod Zoology (dels més genials en caràcter divulgador), d'en Darren Naish, com a resposta a l'article de presentació del Turiasaurus turolenc, mentre estava treballant en una revisió dels Sauròpodes del sud de la Gran Bretanya, amb l'Oplosaurus inclòs. Amb només dir Ara es podria dir que les seves dents són semblants a les del Turiasaurus, en Naish va aconseguir fer aquesta proposició. Al final, l'Oplosaurus va ser descrit com un Camarasàurid en el seu treball, amb la col·laboració de la Bàrbara Sánchez-Hernández i en Mike Benton. Abans, l'Oplosaurus s'havia classificat dins del "calaix de sastre" Pelorosaurus (encara que la seva descripció original no inclou dents) i com a tàxon propi dins dels Braquiosàurids, també per la forma lleugerament convexa en la superfície lingual de la dent.

Dent holotip de l'Oplosaurus vist de diferents angles.
Foto: Paleofile.

TURIASAURES DE PORTUGAL

La presència d'aquests Sauròpodes a l'oest de la Península Ibèrica es va produir uns quants anys després de la publicació original del clade. El seu registre fòssil a la regió es basa principalment en dents i, excepte en un cas en que es van trobar ossos postcranials, no estan determinats com espècies. Les primeres restes es van documentar al 2009, amb una dent trobada a Sao Martino do Porto. Durant els primers anys de la documentació dels Turiasaures en terres lusitanes, algunes restes cranials i postcranials van ser assignades al Turiasaurus riodevensis quan apareixien en sediments del Titonià. Bona part d'aquesta investigació ha estat donada a terme pel Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, la qual ha estat presentada en la major part de congressos de Paleontologia de Vertebrats en que han assistit i divulgada en el seu blog El Cuaderno de Godzillín.
Dents de Turiasaures de Torres Vedras (Portugal central).
Foto: Historical Biology.
 Al 2010, en Francisco Ortega i els col·laboradors van presentar a la Vuitena Quedada Anual de l'Associació Europea de Paleontòlegs de Vertebrats (8th Annual Meeting of the European Association of Vertebrats Paleontologists), la descripció de dues dents de Turisaures genèrics del Juràssic Kimmeridgià-Titonià de les Formacions Alcobaça i Freixial del Grup Lourinha, amb la característica forma de cor i corones espatulades, amb més semblances amb les dents del Turiasaurus que amb les del Neosodon. El GBE.UNED també ha tingut la possibilitat de publicar els resultats de les seves investigacions amb Turisaures portuguesos a les revistes científiques internacionals. Al 2015 van publicar a la Historical Biology una descripció de 43 dents en forma de cor trobades a la localitat de Torres Vedras dins de la Formació Alcobaça, les quals presentaven tres varietats morfològiques. Les hipòtesis fetes a partir d'aquest caràcter són la diferència de formes dentals en la mandíbula d'un sol animal, la presència de varies espècies de Turiasaures o una combinació de les dues. Almenys, les proves demostren que els Turiasaures eren uns dinosaures bastant abundants en la transició Juràssic-Cretaci del Portugal central. Un any més tard, aquests dinosaures van tornar a aparèixer a una publicació del GBE-UNED a la Historical Biology, però en una revisió de totes les restes de Sauròpodes de la mina de Guimarota i el jaciment d'Andrés, a la conca de Bombarral. També hi apareixen restes de Diplodòcids, Titanosauriformes (Braquiosàurids i Titanosaures) i Eusauròpodes indeterminats, el que indica una gran varietat faunística d'aquests dinosaures en una àrea abans poc estudiada.

Húmer dret de l'holotip del Zby.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.
Però, per desgràcia o no, el GBE-UNED no va participar en el descobriment estrella sobre els Turiasaures portuguesos, presentat a la Journal of Vertebrate Paleontology per tres paleontòlegs, en els quals hi està inclòs en Paul Upchurch, amb el nom de Zby atlanticus. La seva descripció va ser publicada al 6 de maig del 2014 i aquest blog ja el va presentar d'una forma breu en el seu temps. El Zby està descrit a partir d'una dent completa, el fragment d'una apòfisi espinosa cervical, un xebró de les vèrtebres caudals anteriors i una cintura pectoral i extremitat posterior gairebé completes. El Zby està diagnosticat a partir d'una prominent zona posterior de la cresta deltopectoral de l'húmer i relacionat amb el Turiasaurus per la morfologia dental (com era d'esperar) i la compressió de l'extrem proximal del radi, encara altres caràcters de l'extremitat anterior, com la compressió de la part distal del cúbit (present en el dinosaure aragonès però no en el portuguès) que els han acabat diferenciat, ja que en Octavio Mateus, un dels autors de la nova descripció, ja va fer aparèixer les restes del Zby al 2009 com un Turiasaurus.

Xebró anterior de l'holotip del Zby.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.

ALTRES CASOS DE TURIASAURES

Altres restes de Sauròpodes juràssics i cretàcics més fragmentaris o de caràcter més dubtós han estat assignades com Turiasaures al llarg de la seva dècada d'existència. El GBE-UNED i la Fundación Dinópolis van presentar una revisió de la distribució dels Turiasaures en la Mid-Mesozoic Conference del 2014 feta a Fruita (Colorado), on hi apareixen més restes de possibles Turiasaures de les indicades anteriorment. Entre elles apareixen dents de la Costa de Dinosaures asturiana (Juràssic superior), material postcranial (vèrtebres caudals i mà dreta) dels llits Tendaguru (Kimmeridgià-Titonià) de Tanzània, i el tàxon definit Atlasaurus. Això indicaria que els Turiasaures van ser un grup amb una distribució molt àmplia.
L'Atlasaurus imelakei ("llangardaix gegant de l'Atlas") va ser descrit al 1999 a partir d'un esquelet gairebé complet amb crani desenterrat a la Formació Tiougguit del Juràssic mitjà Cal·lovià a la Serralada de l'Atlas marroquina. En la seva descripció original es comparava amb el Brachiosaurus, semblança proposada a partir de les seves restes vertebrals i apendiculars, diferenciant-se en el fet que l'Atlasaurus té un crani més allargat, un coll més curt amb 13 vèrtebres cervicals de mida uniforme, una cua més llarga i extremitats tant anteriors com posteriors més llargues.

Reconstrucció de l'esquelet i dels possibles músculs de l'Atlasaurus.
Foto: Michel Fontaine.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada