Al 5 d'octubre, la paleontòloga Kamila Bandeira i els seus col·laboradors de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, el Museu de les Ciències de la Terra també de Rio i la Universitat Federal Rural de Pernambuco van presentar a la PlosOne la descripció d'un nou gegant sud-americà: un Sauròpode Titanosaure del Cretaci superior que en aquest cas no prové d'Argentina, si no del veí Brasil: l'Austroposeidon magnificus.
Les restes de l'holotip del nou Sauròpode provenen dels jaciments del Cretaci superior Campanià-Maastrichtià (circa 70 M.A.) de la Formació Presidente Prudente, dins del Grup Bauru a l'estat de Sao Paulo. És el tàxon dinosaurià número vint-i-tres descrit al Brasil i el desè dins dels Titanosaures. L'holotip es compon de dues vèrtebres cervicals incompletes, una costella cervical, una vèrtebra dorsal i set fragments d'altres ossos d'aquests tipus, i un fragment de vèrtebra sacra.
Aquests fòssils van ser recol·lectats pel paleontòleg brasiler Llewellyn Ivor Price, un dels iniciadors de la ciència en aquest país, al 1953 a fora de la ciutat Presidente Prudente (de la qual prové el nom de la formació geològica). En Ivor Price no va poder acabar de publicar el seu descobriment perquè va morir als anys 80 sense ser reconegut. Durant aquests 63 anys l'Austroposeidon s'ha emmagatzemat en les col·leccions del Museu de les Ciències de la Terra de Rio. Segons va afirmar als mitjans de comunicació un dels autors de la descripció, en Alexander Kellner, no s'ha pogut realitzar aquesta investigació fins fa poc per la falta d'inversió per a la Ciència que hi ha al Brasil.
Les vèrtebres de l'holotip de l'Austroposeidon en la presentació al públic del nou tàxon al Museu de les Ciències de la Terra (Museu de Ciências da Terra). Foto: Silvia Izquierdo. |
Tot i el caràcter força incomplet de l'holotip, s'ha deduït que aquest primer exemplar d'Austroposeidon tindria una longitud total de 25 m, amb el que seria el Titanosaure més gran dels que s'han recol·lectat en territori brasiler. El nom genèric significa "el Posidó del Sud", per trobar-se en terres de l'antic Gondwana i per una referència a la seva gran mida (ja que Posidó és el responsable dels terratrèmols en la mitologia hel·lènica). La gran grandària de l'animal ha servit pel nom específic de "magnífic". Gràcies a l'anàlisi amb tomografia computada, s'han identificat anells concèntrics al voltant del centre vertebral de les vèrtebres cervicals de l'Austroposeidon, considerades com estructures de creixement. Encara que no s'ha ampliat més en aquest tema i els avenços per mostrar les etapes ontogèniques dels Titanosaures: l'holotip de l'Austroposeidon sembla ser un individu plenament adult.
L'Austroposeidon s'ha pogut diagnosticar per la forma bifurcada de les làmines centrodiapofisials (entre el centre i les diapòfisis vertebrals) a l'última vèrtebra cervical i la primera vèrtebra dorsal. I es pot diferenciar de la resta de Titanosaures per la presència de teixit neumàtic a les vèrtebres cervicals i dorsals, l'apòfisi espinosa de la primera vèrtebra dorsal en posició vertical, costelles cervicals curtes. i la morfologia general de les vèrtebres cervicals. En l'anàlisi filogenètica, l'Austroposeidon apareix com el tàxon germà del petit clade de Titanosaures argentins conegut com Longkosauria, per la presència d'una quilla que separa dues fosses en les vèrtebres cervicals. Estretament relacionat amb aquests estaria el Puertasaurus, del Maastrichtià argentí, per unes vèrtebres cervicals posteriors i unes dorsals anteriors curtes. En l'anàlisi també s'han inclòs la resta de Titanosaures brasilers descrits, els quals s'han recuperat en branques distants d'aquests Sauròpodes, amb el que els autors alerten que encara hi ha molta feina per concretar més les seves relacions filogenètiques internes.
Reconstrucció de tres Titanosaures brasilers. De més gran a més petit: Austroposeidon maginificus (25 m), Maxakalisaurus topai (13 m) i Gondwanatitan faustoi (8 m). Foto: Museu de Ciências da Terra. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada