Els Turiasaures (primera part).

Els Turiasaures (Turiasauria) són un clade de Sauròpodes Eusauròpodes basals característic del Juràssic superior i el Cretaci inferior (164-125 M.A.) de la Península Ibèrica, trobant-se fòssils a Aragó, el País Valencià i Portugal. Són un grup de creació bastant recent (2006), en el qual també s'han intentat incloure altres Sauròpodes europeus (França i Anglaterra) coneguts a partir de restes més fragmentàries que els tàxons ibèrics.

Comparació de les mides de tres tàxons de Turiasaures: el Turiasaurus i el Galvesaurus de l'Aragó i el Losallisaurus del País Valencià.
Foto: Prehistoric Wildlife. 

TURIASAURUS RIODEVENSIS

El nom Turiasauria significa "llangardaixos de Túria" (el nom llatí de Terol i encara el d'un riu que passa per la seva província), que a la vegada bé del tàxon tipus del clade: Turiasaurus riodevensis, el nom específic del qual homenatja al municipi turolenc de Riodeva on s'han identificat les seves restes al llarg de més d'una dècada. La història d'aquest dinosaure, que s'ha convertit en una de les estrelles del Mesozoic ibèric, comença al 2006, amb la publicació del tàxon a la revista Science, de les mans dels paleontòlegs de la Fundación Dinópolis Rafael Royo, Alberto Cobos i Luis Alcalá. Les restes de l'holotip van ser desenterrades a la Formació Villar del Arzobispo, del trànsit Juràssic superior Titonià-Cretaci inferior Berriasià.

A partir d'un húmer de 1,7 m, en Royo i els col·laboradors van suposar que l'holotip del Turiasaurus tindria una longitud de 30 m i un pes entre les 40 i les 48 tones, amb el que es convertia en l'animal terrestre més gran de la història geològica d'Europa i entrava dins de la categoria dels Sauròpodes gegants. En aquell mateix treball, es van crear els Turiasaures; definits per unes apòfisis espinoses verticals, l'absència de làmines entre les apòfisis de les vèrtebres dorsals, l'absència de crestes a les escàpules, una cresta molt prominent a l'húmer i una cresta vertical a l'àrea distal del cúbit. L'anàlisi filogenètica mostrava que els Turiasaures no eren Neosauròpodes, clade en el qual pertanyien abans tot els Sauròpodes gegants, el que representava la primera ocurrència de dimensions considerables fora dels Neosauròpodes. En Royo i els col·laboradors van indicar que el nou grup hauria aparegut abans del Titonià i seria d'origen europeu.

Dents de Turiasaurus (B. C, D), comparades amb altres dents de possibles Turiasaures d'Astúries (A) i França (E, F).
Foto: Palaeontology.

Al llarg de la dècada que ha passat des de la publicació de la primera descripció del Turiasaurus, s'han anat presentant a les revistes científiques més restes del dinosaure turolenc. Al 2009, a la Palaeontology, es van presentar més restes d'Eusauròpodes basals de la Formació Villar del Arzobispo que es van classificar com pertanyents al Turiasaurus, com tres apòfisis de les vèrtebres dorsals i un exemplar compost de dues vèrtebres cervicals, cinc vèrtebres dorsals, dues apòfisi de vèrtebra dorsal, una apòfisi de vèrtebra sacra, una vèrtebra caudal i la part proximal de l'isqui dret. Totes aquestes restes tenien trets en l'isqui i bona part de les vèrtebres que els situaven fora dels Neosauròpodes, i l'absència de làmines entre les apòfisis va ser la característica que els va acabar agrupant-los dins el Turiasaurus.

Ossos axials i apendiculars de diferents exemplars de Turiasaurus. L'exemplar A és l'holotip.
Foto: Palaeontology.

Però segurament un dels grans anys del Turiasaurus va ser al 2012, quan es va publicar la descripció del seu crani, un cas excepcional per a un  En Rafael Royo i en Paul Upchurch van presentar a la Journal of Systematic Paleontology la primera descripció del cap d'aquest Sauròpode; del qual s'han trobat la caixa cranial, els quadrats, la mandíbula esquerra, el premaxil·lar, el maxil·lar, el nasal i el lacrimal. Els ossos, que conformen el 70% del crani, van ser recuperats durant la campanya del 2005 i van ser preparats durant el 2006 i el 2007. El Turiasaurus seria un Sauròpode de dents amb forma d'espàtula, fosses nasals dilatades i un musell arrodonit. Utilitzant les característiques cranials, es va confirmar que els Turiasaures serien un grup totalment monofilètic juntament amb el Losallisaurus i el Galvesaurus, que apareixeran més tard.

Reconstrucció del crani del Turiasaurus en la presentació de les noves restes d'aquest Sauròpode a Dinópolis al 2012.
Foto: Antonio Garcia.

LOSALLISAURUS GIGANTEUS

Un altre Sauròpode gegant ibèric és el Losallisaurus giganteus ("rèptil gegant de Losilla"-poblet dins del municipi d'Ares dels Olms), el qual ja era conegut des del 2001, quan la Lourdes Casanovas, en José Santafé i en José Luis Sanz van publicar la seva descripció a la revista Paleontologia i Evolució en la seva versió en castellà. Com el Turiasaurus, s'havia trobat en sediments de la transició Juràssic-Cretaci, però més al sud-est: a la comarca valenciana dels Serrans. Aquest Sauròpode va ser descrit a partir d'uns 30 ossos identificats entre el 1989 i el 1996, en que s'inclouen elements cranials, vèrtebres cervicals, dorsals i caudals, plaques esternals, l'húmer esquerre, fragments del radi i el cúbit, un metacarpià i fragments de l'isqui, l'ili i el pubis. L'húmer de l'holotip del Losallisaurus, amb 1,4 m, és gairebé tant impressionant com el del Turiasaurus, i la mida del seu propietari s'ha estimat en 20 m, una mida considerable si es considera que és un subadult. El Losallisaurus està caracteritzat pel contorn lateral de les apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals, dirigit cap a la part posterior, i la base d'aquestes, més desenvolupada en la zona anterior que en la posterior.

L'húmer, el radi i el cúbit de l'holotip del Losallisaurus exposats al Museu de Ciències Naturals de València.
Foto: Joanbanjo/Viquipèdia.

La classificació del Losallisaurus ha estat un tema més aviat problemàtic. Els autors de la primera descripció van considerar que estaria relacionat amb l'Haplocanthosaurus, un Neosauròpode del Juràssic superior nord-americà. Justament, des de l'altre costat de l'Atlàntic, s'ha argumentat que el Sauròpode valencià seria un Mamenquisàurid. Des de la publicació del Turiasaurus, s'han trobat en el Losillasaurus molts trets ossis dels Turiasaures com la prominent cresta de l'húmer. La designació del Losallisaurus com un Turiasaure és actualment la opció majoritària, sobretot des d'una revisió del dinosaure feta per Francisco Gascó al 2009. Però va estar a punt de no ser-ho per un treball d'en José Luis Barco, que fins i tot posava en dubte la validesa monofilètica dels Turiasaures.

GALVESAURUS/GALVEOSAURUS HERREROI

Aquest ha estat un dels dinosaures no aviaris més problemàtics en la història de la Paleontologia espanyola. El Galvesaurus herreroi ("llangardaix de Galve-localitat on s'han trobat les restes-i d'en José María Herrero"-el descobridor d'aquestes) va ser presentar al 2005 per en José Luis Barco i els seus col·laboradors de l'àrea de Paleontologia de la Universitat de Saragossa (coneguda com Aragosaurus, nom d'un dinosaure també trobat a Galve), a partir de fòssils de l'àrea de la Formació Villar del Arzobispo que es troba en aquest poble turolenc desenterrats entre el 1987 i el 2002. Les restes del Galvesaurus ja havien aparegut anteriorment en estudis de filogenètica, però encara sense considerats una nova espècie.

L'holotip es compon per una vèrtebra dorsal, encara que la descripció també es va fer amb varis paratips formats per vèrtebres de diferents àrees, costelles, ossos pèlvics i restes apendiculars. El Galvesaurus va ser considerat en la descripció inicial com un Neosauròpode, diagnosticat a partir dels caràcters de les vèrtebres dorsals mitjanes. El conflicte va començar quan en la descripció inicial del Turiasaurus, també es va considerar al Galvesaurus com pertanyent al nou clade. Des de llavors, els paleontòlegs d'Aragosaurus han realitzat més descripcions a favor de la posició més derivada que havien defensat en un principi.

La vèrtebra dorsal de l'holotip del Galvesaurus en vistes dorsal, anterior, lateral esquerra i dreta, posterior i ventral.
Foto: Naturaleza Aragonesa.

Actualment, el Galvesaurus és considerat un Neosauròpode Macronari a partir de l'última descripció feta per en José Luis Barco al 2011, en les V Jornadas Internacionales sobre Paleontologia de Dinosaurios y Su Entorno. Ell diu que alguns dels trets que van ser referits per en Royo i els col·laboradors com la situació anterior de les apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals o la cresta de l'húmer (cresta deltopectoral) estan presents en la gran majoria dels Sauròpodes, pel que no estaria bé considerar-lo un Turiasaure. L'acaba situant dins dels Macronaris per unes apòfisis espinoses amb projeccions triangulars a les dorsals i la situació anterior d'aquests estructures en les caudals.

Comparació entre els húmers del Galvesaurus (A), el Losillasaurus (B) i el Turiasaurus (C).
Foto: Actas de V Jornadas Internacionals sobre Paleontologia de Dinosaurios y su Entorno.

Aquest tàxon també es problemàtic pel nom. Mentre en Barco i els seus col·laboradors encara estaven preparant el seu estudi, la paleontòloga Bárbara Sánchez-Hernández ja va publicar una descripció del mateix animal (11 d'agost del 2005), però amb el nom genèric de Galveosaurus. El dilema és que la publicació de l'equip Aragosaurus estava en el número de la revista Naturaleza Aragonesa del juliol-desembre del 2005, el que segons donaria prioritat a la seva publicació. La Sánchez-Hernández va contraatacar amb el pretext de que l'article dels Aragosaurus va sortir al 18 de desembre. La Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica assenyala que un investigador no ha de publicar els seus resultats en el cas que sospiti que algú altre està treballant amb la mateixa mostra. Aquest va ser la raó per la qual en Barco i el seu coautor José Ignacio Canudo van assenyalar que la Sánchez-Hernández coneixia altres científics en el moment de fer la seva descripció, o fins i tot que només va treballar amb fotos fetes al Museu Paleontològic de Galve, en comptes d'examinar els fòssils reals. Més tard, els coordinadors del petit museu turolenc van afegir la placa pels ossos del Sauròpode tal com volien en Barco i en Canudo, però van afegir la o de Galveosaurus.

Reconstrucció de l'aspecte en vida del Galvesaurus, en la descripció d'en Barco i col·laboradors.
Foto: Naturaleza Aragonesa.

La setmana que vé continuaré parlant de Turiasaures de Portugal i les seves possibles variants fora de la Península Ibèrica.