Els dinosaures de l'any 2016: Hadrosauroïdeus basals de Shanxi.

Entre finals del 2015 i principis del 2016 es van presentar dos Hadrosauroïdeus basals de la mateixa província del nord de la Xina, Shanxi. Els dos dinosaures estan representats per restes molt fragmentàries, però la seva comparació amb tàxons cosins més complets ha fet que aquestes incorporacions recents tinguin implicacions força importants per a l'evolució del clade dels "bec d'ànec".

DATONGLONG TIANZHENENSIS

El primer d'aquests dos Hadrosauroïdeus de Shanxi que es va presentar va ser el Datonglong tianzhenensis, a la revista xinesa Vertebrata PalAsiatica, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de Beijing, al 20 de desembre del 2015 i per part d'en Xu Shi-Chao del Museu de Shanxi (Taiyuan) i cinc col·laboradors del mateix museu, l'IVPP i la Universitat Estatal de Moscou. El Datonglong està basat només en un dentari dret gairebé complet amb dents, de 34 cm de llargada, procedent del jaciment Pedrera Kangdailiang situat administrativament al comtat de Tianzhen i geològicament a la Formació Huiquanpu (Cretaci superior Cenomanià-Campanià, 95-80 M.A.). El nom genèric del dinosaure significa "drac de Datong" (una ciutat del comtat de Tianzhen) en mandarí, i l'específic (tianzhenensis) és una referència al mateix comtat.

Dentari holotip del Datonglong en vistes lateral (A), medial (B), dorsal (C) i caudal (D); i aproximació a la dentició.
Foto: Xu Shi-Chao/Vertebrata PalAsiatica.

El Datonglong només té una característica de diagnòstic, dues dents funcionals per a cada alvèol dental en la zona mitjana i caudal (del darrere) del dentari. L'os s'ha comparat amb el seu corresponent amb altres Hadrosauroïdeus i Hadrosàurids basals de la Xina, Mongòlia, Romania i Itàlia. Amb alguns d'ells incloent tant Hadrosauroïdeus basals com Hadrosàurids (Telmatosaurus romanès, Tethyshadros italià, Zhanghenglong xinès i Gilmoreosaurus mongol), comparteix una disminució progressiva de les dents del dentari en relació amb els Hadrosauroïdeus encara més basals. Un altre tret que col·loca al Datonglong com un Hadrosauroïdeu basal en una posició intermèdia entre els Hadrosàurids i altres tàxons del seu tipus menys especialitzats és la característica de diagnòstic, ja que en les formes més primitives del grup només hi ha una dent per alvèol. La conclusió del treball d'en Xu i col·laboradors es troba en que el Datonglong és un Hadrosauroïdeu no-Hadrosàurid derivat i mostra la gran diversitat de formes que presenta el dentari dels Hadrosauroïdeus, ja que caràcters considerats més derivats es troben en tàxons considerats basals i viceversa. Això comportaria una gran dificultat a l'hora de crear anàlisis filogenètiques.

Datonglong (dreta) amb un Morelladon (esquerra), un altre dinosaure Ornitòpode amb descripció publicada més o menys al mateix temps.
Foto: Spinosaurus the Fisher.

ZUOYUNLONG HUANGI

El segon Hadrosauroïdeu basal de Shanxi va aparèixer el 30 de novembre del 2015 en una revista de caire internacional com és la Historical Biology, de mans de Run-Fu Wang del Museu Geològic de Shanxi i set col·laboradors més de l'IVPP i el Museu d'Història Natural de Beijing. El Zuoyunlong huangi prové de la Formació Zhumapu (Cretaci superior Cenomanià) al comtat de Zuoyun d'on fa referència el nom genèric del dinosaure, més el ja típic sufix del drac. El nom específic (huangi) és un homenatge a en Huang Wei-Long, paleontòleg que va desenterrar els primers dinosaures al comtat de Zuoyun al 1957. L'holotip del dinosaure és un ili dret gairebé complet i la part distal de l'isqui dret.

Ili dret holotip del Zuoyunlong en vistes lateral (A), dorsal (B), cranial o de davant (C), medial (D), ventral (E) i caudal o de darrere (F). Les sigles ISP, POP i PUP són: penducle isquiàtic, procés pre-acetabular i penducle púbic, respectivament.
Foto: Run-Fu Wang/Historical Biology.

La única característica de diagnòstic del Zuoyunlong és la longitud de la part posterior de l'ili, el procés pre-acetabular, que és molt curt respecte a la part central de l'os en una proporció del 50%. En l'anàlisi filogenètica, el Zuoyunlong es recupera com un dels Hadrosauroïdeus no-Hadrosaàurids més basals d'Àsia i és el tàxon germà del Probactrosaurus de Mongòlia Interior (Formació Bayingobi, Cretaci inferior), a partir de la forma llarga del contacte ili-pubis (el penducle púbic de l'ili) i de la forma uniforme del contacte ili-isqui (el penducle isquiàtic de l'ili); mentre que en altres Hadrosauroïdeus de l'àrea més basal, com l'Eolambia nord-americà, i altres de més derivats, el penducle púbic és curt, i el penducle isquiàtic es desplega en dues porcions, i el procés pre-acetabular és més llarg en una proporció superior al 60%. La morfologia de l'isqui diferencia al Zuoyunlong de l'altre Hadrosauroïdeu de la Formació Zhumapu, el Yunganglong descrit al 2013 i representat per més restes fòssils. El Zuoyunlong representa el quart Hadrosauroïdeu del Cenomanià juntament amb el Yunganglong, l'Eolambia i el també nord-americà Protohadros. En l'anàlisi filogenètica, la base dels Hadrosauroïdeus la formen tàxons asiàtics, pel que la dispersió del clade a mitjans del Cretaci seria des d'Àsia cap a Amèrica del Nord. 

Isqui holotip del Zuoyunlong en vistes medial (A), lateral (B), dorsal (C), ventral (D), proximal (E) i distal (F).
Foto: Run-Fu Wang/Historical Biology.