Bajadasaurus pronuspinax: el dinosaure de les vèrtebres extremes.

El primer tàxon binomial de dinosaure no-aviari presentat en un article open-access al 2019 es va donar a conèixer el 4 de febrer a la revista Scientific Reports a través d'un treball signat per un equip paleontològic argentí dirigit per en Pablo Gallina (Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques d'Argentina, Buenos Aires) i es tracta d'un Sauròpode Dicreosàurid del Cretaci inferior de la Patagònia, sent el quart dinosaure d'aquest tipus procedent de l'horitzó geogràfic i temporal esmentat i el setè en el registre fòssil mundial dels Dicreosàurids, que mostra una versió encara més estrambòtica de la columna vertebral altament desenvolupada que s'observa en altres espècies de Dicreosàurids, la qual cosa ha ajudat a aclarir alguns dubtes sobre la funció d'aquestes estructures.

A: reconstrucció del cap i del coll del Bajadasaurus, amb els ossos identificats a l'holotip marcats en blanc. B: siruació geogràfica del jaciment de Bajada Colorada. C: dibuix de les restes òssies de l'holotip tal com es van trobar a Bajada Colorada.
Foto: Gallina et al. (2019)/Scientific Reports.

El Bajadasaurus pronuspinax, tal com s'anomena l'animal presentat per Gallina i col·laboradors, va aparèixer al jaciment de Bajada Colorada, situat a prop del poble de Picún Leufú (província de Neuquén) i enquadrat a la Formació Bajada Colorada (Cretaci inferior Berriasià-Valanginià, 145-133 M.A.). La nomenclatura genèrica del dinosaure prové del nom compartit del jaciment i de la formació juntament amb el clàssic sufix -saurus, mentre que el nom específic, creat a partir de la mescla del llatí pronus ("pronunciat") i del grec spinax ("espina"), fa referència al tret més característic d'aquest "coll llarg", que són les apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals corbes, dirigides cap endavant i extremadament allargades. L'holotip del Bajadasaurus consisteix en un crani gairebé complet (el més ben conservat de tots els Dicreosàurids fins ara), les dues vèrtebres proatles (vèrtebres rudimentàries situades entre l'atles i els ossos occipitals), l'apòfisi espinosa de l'atles, l'axis i la cinquena vèrtebra cervical. A part de la forma peculiar de les apòfisis espinoses cervicals, el Bajadasaurus es caracteritza per una fenestra post-temporal (orifici a la part posterior del crani) estesa pel mig amb una contribució considerable del parietal, un procés basipterigoide (articulació entre la caixa craniana i el paladar) extremadament llarg i prim, un angular (os mandibular situat darrera del dentari) allargat i una apòfisi espinosa de l'axis orientada verticalment. A l'anàlisi filogenètica, el Bajadasaurus és recuperat com el tàxon germà del Pilmatueia, el qual és a la vegada el tàxon germà d'un clade format per l'Amargasaurus, el Dicraeosaurus (Juràssic superior de Tanzània) i el Brachytrachelopan (Juràssic superior d'Argentina). Aquesta unió es troba suportada per la presència d'una fenestra supra-temporal amb un diàmetre màxim semblant al del foramen magnum (obertura de l'occipital per on el bulb raquidi entra a l'interior del crani) i un procés basipterigoide amb un angle de divergència inferior al 30º.

Foto dels ossos cranials de l'holotip del Bajadasaurus (A) i reconstrucció del crani amb els ossos que no conserva l'holotip pintats en gris.
Foto: Gallina et al. (2019)/Scientific Reports.

Tant el crani com les vèrtebres cervicals del Bajadasaurus han proporcionat noves pistes sobre l'aspecte i el comportament tant d'aquest dinosaure com de la resta dels Dicreosàurids. En primer lloc, el crani del Bajadasaurus mostra algunes diferències amb el d'altres Dicreosàurids dels quals s'han trobat restes cranials (com unes òrbites oculars exposades al darrera del crani i unes dents del maxil·lar i del dentari reduïdes, juntament amb les característiques cranials exposades abans) i trets no identificats abans al crani d'un Dicreosàurid (com una mandíbula inferior estesa i gràcil). La posició dorsal de les òrbites oculars del Bajadasaurus indica que els seus ulls estarien adaptats a una visió dirigida cap endavant mentre menjava, la qual podria ser estereoscòpica. En referència al desenvolupament exagerat de les vèrtebres del Bajadasaurus i altres Dicreosàurids, s'ha proposat que formaria part d'una vela termoreguladora, d'una gepa per a l'acumulació de greix, d'una vela relacionada amb la selecció sexual o dels nuclis ossis de banyes dorsals amb una funció defensiva. En Gallina i els seus col·laboradors han apostat per la última opció, a causa de que una coberta de queratina dels dos terços distals de les apòfisis espinoses les ajuda més a sobreviure a les fractures que no pas si formessin part de les tres altres estructures proposades, tenint en compte que les vèrtebres són ossos molt vulnerables a les fractures. Aquest argument està recolzat per un estudi recent sobre les vèrtebres de l'Amargasaurus, en el qual es va veure que els dos terços distals de les apòfisis espinoses cervicals tenen una superfície ondulada i estriada semblant a la que s'observa en els ossos coberts per estructures de queratina. Les proporcions entre els nuclis ossis i les fundes de queratina en mamífers i rèptils actuals i anàlisis de la resistència de les vèrtebres dels Dicreosàurids indiquen que la funda de queratina de les vèrtebres de l'Amargasaurus i del Bajadasaurus seria un 50% més gran que el nucli ossi. D'aquesta manera, les possibles fractures provocades per un depredador només afectarien a la punta de les apòfisis espinoses i la resta de la vèrtebra continuaria estant bé. A més, la presència de fundes de queratina sobre les vèrtebres del Bajadasaurus i de l'Amargasaurus explica d'una manera millor la persistència d'aquest model d'apòfisis espinoses allargades durant els 15 milions d'anys que hi ha entre el primer dinosaure i l'últim que no pas si es defensessin només amb les apòfisis espinoses allargades.

Reconstrucció de dos exemplars de Bajadasaurus pasturant. Es poden notar les cobertes de queratina de les seves apòfisis espinoses cervicals, les quals podrien arribar als 1,20 m de llargada.
Foto: Jorge González.