Icnofòssils de dinosaures: les icnites.

Quan pensem en fòssils, el primer que ens ve al cap són els esquelets complets reconstruïts que són el més representatiu dels museus de paleontologia d'arreu del món. Recol·lectar animals extingits, entre ells dinosaures, significa desenterrar aquests esquelets o al menys trobar alguns ossos. Però també existeix un registre fòssil molt important que es conserva en formats molt diferents: petjades, ous, gastròlits, copròlits i impressions de pell. S'anomenen conjuntament icnofòssils i aporten importants proves sobre la distribució d'un animal extingit i pistes sobre el seu possible comportament, una informació que no la podem trobar en els ossos o fòssils corporals. En les dues últimes dècades, l'estudi dels icnofòssils ha estat molt important.

ICNITES

Les petjades fòssils o icnites documenten la presència de criatures extingides en llocs geogràfics, períodes geològics i ambients on els fòssils corporals no són comuns. Respecte a les icnites de dinosaures, se n'han trobat a tots els continents excepte a l'Antàrtida. Les icnites també donen informació important sobre la postura, forma de caminar, estructura del peu, velocitat i comportament d'un animal extingit que no es pot obtenir únicament a partir dels ossos.

Tant en animals vius com extints, una petjada resulta de la interacció entre el peu i la superfície del terra o substrat sobre el qual camina. Una sèrie de petjades consecutives d'un organisme individual s'anomena rastre i aquest és un exemple del que es coneix com comportament fòssil. Per comprendre'l, els paleontòlegs primer mesuren el rastre i cadascuna de les icnites, la gambada o distància entre dues petjades del mateix peu, el pas o distància entre dues petjades consecutives de peus diferents i l'angle de pas, que es la mesura de tots els passos. Aquestes mesures i les pròpies formes de les icnites serveixen de base per a identificar l'animal que les va fer.

Per fer-ho, el primer que s'ha de fer és comparar-les amb peus dels esquelets. Així, per exemple, les petjades amb tres dits dels dinosaures Teròpodes i dels dinosaures Ornitòpodes són semblants, però les dels Teròpodes poden distingir-se fàcilment pels seus dits llargs, esvelts i amb urpes i pel seu taló, més punxegut i allargat cap endarrere que el dels Ornitòpodes. El problema que hi ha a l'equiparar icnites amb esquelets és que hi ha moltes icnites per les quals no existeixen esquelets equiparables i també que és possible que no hi hagi diferències entre els peus i les petjades. Per exemple, moltes espècies d'Hadrosàurids només es distingien per les seves diferents formes cranials i, per tant, els seus peus tenien una estructura essencialment uniforme, el que significa que les seves petjades no serveixen per distingir-los. Tot i això, en alguns jaciments es poden reconèixer tipus d'icnites característics, de les quals encara es desconeix a quin dinosaure  va pertànyer.

Donada la necessitat de discutir sobre els diferents tipus d'icnites d'una manera precisa, les petjades més característiques reben noms científics en llatí semblants als que es designen als fòssils corporals. Però aquests noms es van crear moltes vegades sense considerar els diferents factors que afecten a la forma de les icnites.

Entre aquests factors hi ha el del substrat: el tipus de substrat i en quina part del substrat es conserva la petjada pot afectar en gran mesura a la seva forma. També és molt important saber que una icnita pot ser la petjada original en la superfície del substrat o una d'entre una sèrie de subpetjades (underprints en anglès) en totes les capes de sediments subjacents a la superfície que va ser deformada pel pes del dinosaure. Les subpetjades poden ser molt diferents de la icnita veritable, així que s'han de distingir molt bé quan les hi volem donar un nom.

Icnites de Teròpodes procedents de la Rioja.
Foto: Educación contra corriente.