Novetats en l'estudi dels Sauròpodes.

1: Uns paleontòlegs argentins troben al nord de la Patagònia les restes d'un Diplodòcid, una família de dinosaures Sauròpodes molt comuna durant el Juràssic superior a Amèrica del Nord, Europa i Àfrica, però de la qual no es coneixia fins ara la seva presència a Amèrica del Sud. A més, les restes trobades són de principis del Cretaci, el que indica que va viure en una època geològica posterior que altres races d'aquest grup com el Diplodocus i l'Apatosaurus i, per tant, és l'últim representant dels Diplodòcids del qual es té notícia. L'equip de científics argentins que han desenterrat els fòssils han batejat al dinosaure com Lainkupal laticauda, en mapudungun lainkupal significa família que desapareix, i en llatí laticauda significa cua ampla, ja que tenia una cua que posseia una important musculatura, el que indica que la feia servir com un fuet per donar cops als depredadors.

Primera reconstrucció feta del Lainkupal, en la qual està lluitant contra uns Teròpodes.

 Font: Paleontología Noticiosa.

2: Aquesta setmana també s'ha batejat un altre gènere nou de Sauròpode, en aquest cas a Portugal: Zby atlanticus. Els seus fòssils ja es van trobar els anys 1996, 2000 i 2002, però es van identificar com una variant occidental de Turiasaurus riodevensis, el Sauròpode característic del Juràssic superior i Cretaci inferior de Terol. Tot i que ara és una raça diferent del Turiasaurus, el Zby s'ha classificat en la família Turiasauria, de la qual només s'han trobat fòssils a la Península Ibèrica. Zby ve del paleontòleg francès d'origen rus Georges Zbyszewski, que va excavar a Portugal i atlanticus ve de l'Oceà Atlàntic, ja que Lourinha, el municipi en que es van trobar les restes del dinosaure, està banyat per aquest oceà. Per ara, els fòssils trobats del Zby corresponen a una cintura escapular, un braç dret articulat, una dent, un fragment de vèrtebra cervical i un xebró, que s'exposen al Museu de Lourinha.

Dibuix de les restes trobades del Zby atlanticus i la seva situació en una reconstrucció de l'aspecte complet del Sauròpode.

Font: DinoAstur.

3: Tornant a Argentina, s'ha trobat a Chubut, a la Patagònia, l'esquelet de dinosaure més gran trobat fins ara. El primer fòssil descobert és un fèmur amb una mida més gran que la d'un home, descobert per un camperol de la regió el 2011 i desenterrat pels paleontòlegs el 2013. A mesura que han anat progressant les excavacions, s'han anat trobat més ossos, com costelles, la pelvis, un húmer i fins i tot la cua completa, el que ha permès als paleontòlegs reconstruir més o menys com seria el seu esquelet. Segons les estimacions, aquest nou dinosaure encara no identificat pesaria entre 77 i 100 tones i faria més de 20 metres de llargada, una mida equivalent a 14 elefants junts. És el dinosaure més gran de que els científics n'estan més o menys segurs.

Comparació entre un home i el fèmur trobat a Chubut, a la Patagònia argentina.

Font: La Nación