La interpretació de les icnites.

Les icnites aporten importants proves sobre la postura i la forma de caminar d'un animal extingit. Així, per exemple, les petjades dels Teròpodes confirmen el bipedisme d'aquests dinosaures, que primer es va deduir a partir de l'estudi dels seus esquelets. En canvi, les petjades dels Anquilosaures i dels Ceratopsians poden suggerir postures de les potes anteriors més erectes que la marxa quadrúpeda que es va atribuir a aquests dinosaures a partir de l'estudi dels seus ossos. Aquestes diferències han estat font de debats sobre la postura i la marxa d'aquests dinosaures. La informació més important que els paleontòlegs obtenen a partir de l'estudi de les icnites és l'estimació de la possible velocitat d'un organisme extingit, ja que són l´única informació fiable a partir de la qual poden fer-se aquestes estimacions.

Una mala interpretació de les petjades fòssils pot provocar idees equivocades sobre aquestes. L'exemple més conegut és la idea de que els Sauròpodes eren aquàtics, basada en l'estudi que va fer el paleontòleg Roland T. Bird del grup de rastres d'icnites del Cretaci Inferior de Glen Rose (Texas) durant les dècades de 1930 i 1940. Va analitzar el rastre d'un Sauròpode concret que consistia només en impressions molt simples dels peus anteriors. El doctor Bird va explicar que l'absència de petjades dels peus posteriors era causa de que aquests estaven flotant en aigües bastant profundes, de tal manera que només els peus anteriors podien tocar el fons. Tot i això, un recent estudi més detallat d'aquest rastre de Sauròpode va revelar que la majoria d'icnites són en realitat el que es coneix com subpetjades. També es va observar la petjada d'un peu posterior, el que descarta la hipòtesi dels Sauròpodes nadadors.

Fotos d'una icnita del Teròpode Acrocanthosaurus descoberta a Glen Rose.