Reproducció i cura maternal dels dinosures.

Com tots els vertebrats, la reproducció dels dinosaures era sexual. Encara que, generalment, és molt difícil determinar a quin sexe pertanyia un dinosaure, hi ha uns quants casos en que els esquelets d'una mateixa espècie presenten dos formes diferents. Es raonable suposar que aquestes diferències estaven associades en certa mesura amb l'exhibició, la nidificació i la cura de les cries. Per exemple, en alguns dinosaures els mascles tenien moltes parts del cos més desenvolupades que les femelles i això serviria per impressionar a les femelles o per intimidar als mascles rivals. Però també es donen casos en que són les femelles les que tenen una mida corporal major a la dels mascles. En el Tiranosaure, existeixen dos tipus d'individus adults, un de pesant i robust, la femella, i un altre de petit i gràcil, el mascle. Aquesta és una excepció de la norma general del dimorfisme sexual, en que els individus més grans són mascles. Però això també dona avantatges a la producció d'ous i a la defensa dels nounats. També s'han trobat cranis de dinosaures que mostren signes de ferides provocades per les banyes, les dents o les urpes d'un altre individu d'una forma molt semblant a com passa amb varis rèptils i mamífers actuals, el que pels paleontòlegs és una evidència directa de que hi van haver combats ferotges entre mascles que lluitaven pel dret de copular amb les femelles.

REPRODUCCIÓ

Com en tots els animals terrestres, la fecundació dels dinosaures era interna i, per tant, l'esperma del mascle era introduït dins del cos de la femella. Aquesta estratègia, a més, impedia que l'esperma es fes malbé. És probable que els mascles de dinosaure tinguessin penis, a l'igual que els seus parents els cocodrils. Tot i això, encara que alguns ocells actuals tenen penis, la majoria no el presenten, i això també passaria en molts dinosaures no aviaris. No se sap amb certesa com copulaven els dinosaures. La seva llarga cua seria un gran obstacle per la còpula. Alguns rèptils moderns amb cues semblants tenen dos hemipenis orientats cap als costats que permeten penetrar lateralment a la femella. A més de la cua, existien més impediments importants. L'enorme mida de les espècies més grans suggereix que al mascle li hauria estat molt difícil muntar a la femella i que, de haver estat així, les extremitats posteriors d'aquesta haurien tingut que suportar un esforç enorme. La posició del mascle sobre la femella és especialment problemàtica en els Estegosaures, ja que les plaques i les espines dorsals haurien suposat complicacions addicionals.
Els dinosaures tenien una estratègia reproductora diferent de la dels mamífers. En les espècies actuals de mamífers amb una gamma de mides semblant a la dels dinosaures neixen unes poques cries ben desenvolupades a la vegada i aquestes tendeixen a sobreviure fins a l'edat adulta. Els dinosaures, pel contrari, sembla que ponien un gran nombre d'ous cada estació i que, tot i els diferents graus de cura maternals, la taxa de supervivència de les cries fins a l'edat adulta devia ser bastant baixa. En els dinosaures la perpetuació de l'espècie depenia en efecte de tenir un gran nombre de cries, mentre que en els mamífers depen de cuidar acuradament d'un petit grup de cries.

CURA MATERNAL

Actualment es coneixen més de 200 llocs de nidificació de dinosaures arreu del món que tenen ous, nius, cries o petjades de dinosaures joves. Aquestes restes revelen una gran varietat de conductes en quant la nidificació i la cura de les cries. S'han trobat nius en forats recoberts de vegetació, la qual devia mantenir els ous calents mentre s'anava descomponent, així com ous disposats de forma escampada, sense un intent aparent de construir un niu. En alguns jaciments, la disposició dels ous en un niu indica que els pares els haurien mogut segons pautes específiques. Els dinosaures preferien utilitzar zones de nidificació que tornaven a visitar any rere any. S'han recol·lectat nius aïllats i disposats al atzar i altres concentrats en llocs on els dinosaures es reunien en colònies, molt atapeïts entre si, però separats per una distància equivalent a la mida d'un animal adult. Un dels jaciments més famosos és Egg Mountain, a l'estat nord-americà de Montana, on s'han trobat nius amb ous de Maiasaura, Orodromeus i Troodon, cadascun amb la seva pròpia forma de construir nius. En aquell lloc, centenars o milers de dinosaures es congregaven en enormes colònies durant l'època de cria. És molt probable que alguns pares romanguessin a prop del niu mentre es desenvolupaven els ous, a l'igual que la majoria d'aus actuals. Aquest comportament es va il·lustrar d'una forma molt gràfica l'any 1996 quan es va descobrir un esquelet d'Oviraptor adult encara arraulit sobre els seus ous fòssils en una postura idèntica als emús i estruços incubadors actuals. També es probable que altres dinosaures abandonessin els seus ous després de pondre'ls, a l'igual que molts llangardaixos i tortugues, i que les cries tinguessin que valer-se per si mateixes després de l'eclosió. Aquest podria ser el cas dels grans Sauròpodes, ja que les seves cries diminutes haurien pogut morir fàcilment sota els peus dels seus pares titànics.

Els fòssils indiquen que els diferents tipus de dinosaures sortien de l'ou en distints estadis del seu desenvolupament. Els Sauròpodes nounats estaven relativament avançats i eren capaços d'independitzar-se. Els Hadrosaures, en canvi, no estaven molt ben desenvolupats ni eren resistents, algunes articulacions crucials de les seves potes no estaven del tot formades, de manera que depenien totalment dels seus pares durant els primers mesos de vida. En alguns nius s'han trobat exemplars joves que estaven més desenvolupats que els seus germans i les dents dels quals mostraven signes de desgast, el que recolza encara més la teoria de que alguns dinosaures romanien en el niu, on els adults els alimentaven.

L'Hadrosaure nord-americà Maiasaura, un dels primers dinosaures del qual es van conèixer nius amb ous i esquelets de nadons i proves de cura maternal. Precisament, el seu nom significa "mare llangardaix".

Reconstrucció hipotètica de la còpula del Tiranosaure, on s'observa el mascle amb la cua abaixada per introduir millor l'esperma dins de la femella, la qual està ajupida.