dijous, 26 de juny de 2014

Alimentació i locomoció dels dinosaures.

Les dents i l'estructura de la mandíbula permeten als paleontòlegs distingir fàcilment els dinosaures herbívors dels carnívors. Els dinosaures depredadors tenien nombroses dents afilades, serrades i amb forma de ganivet, disposades en poderoses mandíbules, un mecanisme d'alimentació dissenyat per agafar i esquinçar la carn i, en alguns casos com en el del Tiranosaure, també per a triturar ossos. Els dinosaures vegetarians, en canvi, tenien dents més planes i en forma de fulla, a vegades ordenades en bateries dentals i disposades en mandíbules molt voluminoses, un mecanisme d'alimentació dissenyat per a tallar i triturar la vegetació o, en el cas del Hypsilophodon, per moldre-la. D'alguns tipus de dinosaures no s'ha pogut aclarir el seu règim alimentari, per exemple, els Teròpodes desdentats com els Ornitomimosaures i els Oviraptorosaures, tot i que alguns paleontòlegs creuen que les seves mandíbules no tenien dents perquè és el resultat d'una adaptació associada a un règim alimentari omnívor i, per tant, aquests animals s'haurien alimentat tant de vegetació com d'altres animals.
És extremadament difícil determinar amb exactitud quina classe de plantes o animals menjava un tipus determinat de dinosaure. D'algunes espècies se'n coneixen evidències directes del que menjaven a partir dels copròlits o dels continguts trobats a l'estómac, com branques i fulles de coníferes en les mòmies d'Hadrosaures o el llangardaix Bavarisaurus en el Compsognathus. D'alguns dinosaures carnívors se sap que recorrien al canibalisme, possiblement per controlar la població de cries quan aquesta era molt elevada o per poder sobreviure quan no hi havia preses d'altres espècies. Tot i això, encara són molt pocs els tipus de dinosaures dels quals es coneixen els seus continguts estomacals o els copròlits.
Un altre aspecte a destacar és el que s'anomena inferència sobre l'alçada màxima d'alimentació, que ens indica fins a quina distància per damunt del terra podia alimentar-se un dinosaure vegetarià i suggereixen quins tipus específics de plantes podrien haver estat els preferits de les diferents espècies. Per exemple, els Sauròpodes s'haurien alimentat dels grans arbres, mentre que els Tireòfors tindrien com a aliments predilectes els matolls de sotabosc. Però en la majoria d'espècies, les inferències sobre l'alçada màxima d'alimentació no estrenyen molt l'espectre dels aliments vegetals possibles, ja que es força possible que els Ornitòpodes s'alimentessin tant de matolls, acotant el cap, o de les fulles d'arbres alts, aixecant-se sobre les potes posteriors.
Una de les raons principals per les quals la majoria d'animals es desplacen es per obtenir menjar. Els esquelets dels dinosaures indiquen que gairebé totes les espècies eren caminants i corredors terrestres, que podien tenir una locomoció quadrúpeda, bípeda o alternant. Actualment existeixen proves de que algunes espècies molt petites de Teròpodes eren arborícoles, com el Microraptor i l'Epidendrosaurus. No hi ha moltes proves de que hi haguessin dinosaures aquàtics. Fa pocs anys es van documentar rastres d'icnites de Teròpodes en que semblava com si el dinosaure estigués lluitant contra el corrent d'un riu, el que indicaria que alguns dinosaures podien nedar, però només ho farien en casos extrems i encara viurien a terra.

Dinosaure de règim alimentari carnívor (Albertosaurus).
Foto: Raul Martín.
   
Dinosaure de règim alimentari herbívor (Abydosaurus).
Foto: Science 2.0.

L'Epidendrosaurus és un dels primers dinosaures no aviaris arborícoles que es coneixen. És un dels dinosaures més petits i als arbres hauria trobat un refugi segur contra els depredadors. Aquest va ser un dels primers passos de l'evolució de les aus.
Foto: Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada