salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimarts, 3 de juny de 2014

Gastròlits de dinosaure.

Molts rèptils i ocells actuals s'empassen pedres i les conserven al seu pedrer per triturar els aliments i facilitar la seva digestió. Aquestes pedres de pedrer, quan es troben en fòssils, es denominen gastròlits (del grec antic gastro "estómac" i lithos "pedra").
S'han trobat alguns gastròlits associats amb esquelets de dinosaures i és presumible que aquestes pedres es polissin al moldre el menjar i quan es fregaven les unes amb les altres mentre estaven dins del pedrer del dinosaure. Tot i això, la majoria dels informes sobre gastròlits són de pedres polides aïllades que no estan en associació amb fòssils corporals. Moltes pedres d'aquestes provenen dels estrats geològics del Juràssic final de la Formació Morrison, als E.E.U.U., on s'han trobat sovint nombroses pedres polides en argiles i gresos, on els ossos de dinosaures hi són absents. Per explicar aquests casos, s'ha suggerit que els dinosaures regurgitaven gastròlits. Per altra banda, també és possible que els ossos no s'hagin fossilitzat en aquests llocs, de  manera que només es van conservar els gastròlits com evidència de que un dinosaure hi va viure. Una explicació més probable és que aquestes pedres es van polir simplement per l'acció del vent o l'aigua. Per tant, si les pedres polides no es troben associades amb ossos de dinosaures no es poden identificar amb certesa com a gastròlits.
Els animals actuals empassen pedres per alleujar la sensació de gana, per ajudar-se en la natació o per triturar i moldre els aliments. Tot i que s'han suggerit les tres teories per explicar la ingesta de gastròlits per part de diversos dinosaures, l'alleujament de la sensació de gana és difícil de documentar i també, es poc probable, que empassessin pedres per ajudar-se a nedar, perquè generalment no eren organismes aquàtics. Per tant, d'aquestes tres possibilitats, la més probable és la de que els gastròlits dels dinosaures els ajudessin a digerir, de la mateixa manera que les pedres de pedrer de molts ocells actuals. Entre els grups dinosaures, dels qual s'han trobat més esquelets amb gastròlits són el dels Sauròpodes, el que podria explicar com podien triturar les grans quantitats de vegetació que necessitaven consumir per la seva immensa corpulència.

Gastròlits procedents d'Utah (E.E.U.U.).
Foto: Viquipèdia. 

Gastròlits en un esquelet de Psittacosaurus.
Foto: Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada