Una nova espècie de tortuga del Juràssic superior de Riodeva.

El 3 de juny investigadors de la Fundación Dinópolis de Terol van descriure una nova espècie de tortuga  a partir d'un esquelet parcial, del qual figuren una closca desarticulada i diferents ossos de la cintura pèlvica i la cintura escapular, procedent del jaciment juràssic de Barrihonda-El Humero, al municipi de Riodeva. La nova espècie ha estat identificada com Riodevemys inumbragigas. Riodevemys vol dir "tortuga de Riodeva", i inumbragigas vol dir "a l'ombra d'un gegant", perquè a Barrihonda-El Humero és a on es van trobar, també, les restes del Turiasaurus riodevensis, el Sauròpode més gran del continent europeu. El descobriment del Riodevemys també és especial en si mateix, perquè és el primer membre conegut a la Península Ibèrica de la família Pleurosternidae, que la formen vàries tortugues d'aigua dolça que van viure a Europa i Amèrica del Nord durant el Juràssic. S'ha observat que quan els dos continents es van a separar, les espècies europees de Pleurosternidae van començar a evolucionar separadament de les nord-americanes. A més, aquest petit rèptil de 35 cm de llargada ha permès conèixer millor la fauna juràssica de la zona de Terol.

Dibuix de les restes trobades del Riodevemys.
Foto: DinoAstur.

 Font: Fundación Dinópolis.

MÉS NOTÍCIES

Investigadors de l'ICP descriuen a la revista de PLOS ONE el primer crani fòssil complet trobat a Europa d'una Amfisbena, procedent del jaciment de l'Abocador de Can Mata a Els Hostalets de Pierola i datat en uns 12 M.A., pertanyent així al període Miocè. El fòssil s'ha identificat com a Blanus mendezi, en homenatge a l'investigador de l'ICP Manel Méndez, que va el descobrir. És un descobriment excepcional perquè és la primera resta òssia intacta del registre fòssil europeu d'Amfisbenes, un grup de rèptils sense extremitats que viuen a sota terra emparentats amb els Lacèrtids (sargantanes) i que es van separar d'aquests entre fa 100 i 65 M.A. També és la resta més antiga d'aquest grup identificada al Mediterrani occidental i els paleontòlegs suggereixen que hauria aparegut just després de que les espècies occidentals comencessin a evolucionar de forma diferenciada de les espècies orientals.

Imatge del crani de Blanus mendezi feta amb TAC (Tomografia axial computada).
Foto. ICP.

Font: ICP.

Paleontòlegs xinesos i brasilers han fet un descobriment excepcional a Xinjiang que podria ajudar molt en l'estudi dels Pterosaures: una acumulació excepcional de fòssils, entre els quals s'inclouen ossos de diferents sexes i edats i també ous que conserven encara la seva forma informació, el que reforça la idea de que els Pterosaures eren gregaris. Els ous, a més de tenir la típica capa de calci dels ous Amniotes, també presenten una membrana més tova a l'interior, de la mateixa manera que els llangardaixos i les serps, i això que els Pterosaures tenen com a parents més propers als dinosaures. Aquestes restes pertanyen a nova espècie d'aquests rèptils voladors batejada com Hamipterus tianshanensis. Les restes de l'Hamipterus presenten un gran dimorfisme sexual entre mascles i femelles, els dos sexes tenien cresta, però la mida, la forma i la robustesa variava depenent d'un sexe o un altre.

Parella d'Hamipterus.
Foto: Chuang Zhao.

Font: RTVE.