Copròlits de dinosaure.

El terme copròlit ve del grec kopros (excrement) i lithos (pedra) i s'aplica als fems fossilitzats. Els copròlits es coneixen a partir d'una àmplia varietat d'animals de diferents èpoques, des de Crustacis fins a Homínids, i proporcionen als paleontòlegs una evidència directa de la dieta d'un animal extingit. Tot i això, el seu ús és molt limitat, ja que, excepte en ocasions molt rares, els paleontòlegs encara no són del tot capaços d'atribuir amb seguretat un copròlit a un animal concret. Aquesta limitació afecta especialment als dinosaures, ja que són pocs els copròlits de dinosaure que s'han identificat amb total certesa i tampoc s'han analitzat molt a fons.

En un jaciment del Triàsic superior de Nou Mèxic (E.E.U.U.) s'han trobat tres tipus de copròlits. Aquestes mostres són un bon exemple dels problemes que surten a l'intentar interpretar-los, ja que en aquest jaciment s'han trobat fòssils de dinosaures, però també d'altres animals molt diferents: Els copròlits més comuns són petits i no sobrepassen els 2 cm de longitud. Tenen forma de cigarreta i no contenen fragments d'ossos ni d'escames, per tant, no es coneix el tipus d'animal que podia fer-lo. El segon tipus tampoc presenta fragments d'ossos i d'escames però té solcs en espiral en la superfície, típics dels peixos. El tercer tipus de copròlit és el menys comú i també és molt més gran que els altres dos i si que conté fragments d'ossos i d'escames. És possible que l'animal que podria haver fet els dos últims copròlits fos piscívor i mengés peixos, però podria ser qualsevol dels diversos tipus de rèptils o de grans amfibis coneguts del jaciment. Per tant, no hi ha manera d'assegurar si algun dels copròlits va ser produït per un dinosaure.

Per saber-ho amb seguretat, els copròlits han d'estar associats només amb fòssils corporals de dinosaures o han de ser tan grans que només poguessin haver-los produït dinosaures. Alguns copròlits de dinosaures trobats en els últims anys fan 29 cm de llargada. La majoria d'aquests copròlits són d'espècies de règim carnívor, això és així perquè aquests fems tenien un alt contingut en minerals degut als ossos no digerits de les seves preses i per tant es fossilitzaven amb més rapidesa que els excrements dels dinosaures vegetarians que no tenien aquests minerals. Els poquíssims copròlits d'Hadrosaures que s'han trobat a l'estat de Montana estaven plens de fragments de coníferes, el que es una evidència directa de les preferències alimentàries d'almenys alguns dinosaures herbívors.

A la província canadenca de Saskatchewan es va trobar un copròlit de Teròpode de 44 cm que, per la seva mida,es creu que pertany al Tiranosaure rex.
Foto: Viquipèdia.