Els Ceratosaures.

Els Ceratosaures (Ceratosauria), el nom dels quals vol dir "rèptils banyuts" en grec, són el grup de Teròpodes més primitius que s'ha pogut identificar fins ara. El seu nom radica en que la majoria de Ceratosaures, tot i que no tots, presentaven projeccions òssies al crani, que podien tindre la forma d'una banya nassal com en el Ceratosaure pròpiament dit (Ceratosaurus), un parell de crestes nassals que s'ajuntaven en forma de V com en el Dilofosaure (Dilophosaurus) o un parell de banyes a la part superior del cap com en el Carnotaure (Carnotaurus). Els Teròpodes més antics del Triàsic Superior eren Ceratosaures. 

Encara que aquests dinosaures van aparèixer en una fase primerenca de la seva evolució, ja s'havien convertit en uns carnívors molt especialitzats. La majoria d'aquestes especialitzacions consisteixen en les seves novetats evolutives, entre les quals hi ha la fusió de molts ossos de les extremitats posteriors. Gracies a això, l'esquelet de les cames dels Ceratosaures era molt fort i estava ben adaptat per córrer amb una gran rapidesa i mantenir alhora una distància molt estreta entre peu i peu. A la pelvis, les vèrtebres sacres estaven fusionades entre elles amb l'ili. Va passar més o menys el mateix en els turmells i els peus. Una de les seves novetats evolutives era una marcada discontinuïtat entre els ossos premaxil·lar i maxil·lar superior del crani, dins de la qual encaixava una gran dent inserida en el dentari o maxil·lar inferior. Irònicament, el Ceratosaurus, el qual va nombrar al clade per presentar amb les altres espècies les novetats evolutives anteriors, era l'únic membre que no tenia aquest tret. Els Ceratosaures es consideren uns Teròpodes relativament primitius perquè tenien un seguit de característiques que han desaparegut o s'han atrofiat en els Tetanurs (els Teròpodes no Ceratosaures, més propers a les aus), com la presència de quatre dits a la mà (els Tetanurs normalment en tenen tres o dos en alguns casos), tenen una articulació al canell que no permet una excessiva gamma de moviments i presenta un peu amb el metatarsià central o metatarsià III molt desenvolupat, mentre que en els Tetanurs aquest os disminueix de mida fins a quedar fins i tot reduït a una làmina. Un altre tret distintiu dels Ceratosaures era el gran dimorfisme sexual observable en els esquelets d'exemplars adults. Així doncs, hi ha dos tipus d'esquelets: un amb el crani i el coll allargats, potes gruixudes i robustes i zones d'inserció dels músculs molt grans, que s'ha identificat amb les femelles, i un altre amb el crani i el coll més curts i les potes més gràcils, identificada amb els mascles. Una altre característica que accentuava el dimorfisme sexual en aquests Teròpodes són les protuberàncies cranials, que eren més grans en les mascles que en les femelles. Un anàlisi detallat dels ossos que les conformen revela que són molt fràgils, el que indica que no servien ni per atacar ni per defensar-se. Amb el que seria possible que la seva funció seria l'exhibició pel reconeixement d'individus i per la selecció sexual i que en vida estiguessin decorades amb certs patrons cromàtics identificatius.

Es coneixen 20 espècies de Ceratosaures i, en molts casos, s'han trobat nombrosos exemplars. Existeixen dos grans grups, els Celofisoïdeus (Coelophysoidea) i els Neoceratosaures (Neoceratosauria).  Els Celofisoïdeus són els Teròpodes més comuns durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior. Són animals de mida petita i mitjana, àgils i d'aspecte gràcil. El crani es baix i allargat i, moltes vegades, els ossos nassals es modifiquen per donar lloc al parell de crestes longitudinals que caracteritzen alguns taxons com el Dilofosaure. Una altra espècie notable és el Coelophysis, del qual deriva el nom del grup. Els Neoceratosaures s'anomenen així per ser posteriors i més evolucionats que els Celofisoïdeus (neo- significa "nou"). Són en general més grans i més robustos. Van existir des del Juràssic mitjà fins a l'extinció de tots els dinosaures (Cretaci superior) a gairebé tot el món. Dins dels Neoceratosaures hi ha els Abelisaures, que van viure durant el Cretaci al continent austral de Gondwana, ocupant la cúspide de la piràmide alimentària d'aquells territoris entre els quals s'incloïa Amèrica del Sud, l'Àfrica i l'Índia. Molts Abelisaures tenien dues projeccions òssies cranials, entre les que destaquen les banyes del sud-americà Carnotaurus, que li van valer el sobrenom de "toro carnívor". Tot i tenir una aparença ferotge, el crani dels Abelisaures era relativament fràgil, amb uns ossos força fràgils però que gràcies a una sèrie d'articulacions intracranials, els hi permetia augmentar la mida del mos quan menjava. Una cosa que també crida l'atenció dels Abelisaures és l'escàs desenvolupament dels braços. Són tant curts, que l'omòplat és el doble o el triple de gran que la resta del braç i el cúbit i el radi estan pràcticament dins de la mà. El quart dit estava molt ben desenvolupat i serviria d'esperó per immobilitzar les seves preses o per combats rituals. Els Abelisaures van ser els últims supervivents dels Ceratosaures, ja que tots els altres membres, tot i que al principi van ser molt reeixits i van tenir una distribució cosmopolita, van tenir que combatre durant molt de temps amb els Tetanurs, més evolucionats i van ser progressivament substituïts per aquests com amos dels ecosistemes mesozoics.

Cladograma dels Ceratosaures. Tenen la categoria d'infraordre, el que indica que està tres vegades per sota de l'ordre (entremig hi ha el subordre, en aquest cas, els Teròpodes) i inclou vàries famílies.
Foto: Palaeos.

Cladograma dels Celofisoïdeus. A vegades se'ls ha considerat un clade separat dels Ceratosaures (molts dels cladogrames actuals ho tenen en compte) i, per tant, els Ceratosaures pròpiament dits només serien els Neoceratosaures.
Foto: Palaeos.

Dibuix dels ossos del braç d'un Abelisaure (Carnotaurus) i la seva situació en l'esquelet sencer de l'animal.
Foto: Smithsonian Magazine.