Microevolució i macroevolució.

Els paleontòlegs consideren que l'evolució té lloc a dos nivells. En primer lloc, la microevolució, que és l'evolució de les poblacions d'organismes el resultat de la qual és la formació d'una nova espècie i que generalment dura entre 1000 i 1000000 anys. I la macroevolució, per sobre del nivell de l'espècie i que és la formació i l'evolució dels taxons majors que l'espècie, entre els quals hi ha els gèneres, les famílies i els ordres, i que dura milions d'anys. La macroevolució també engloba la formació de les principals característiques adaptatives.

Per a desxifrar la microevolució fa falta un gran nombre de fòssils que estiguin datats uns amb respecte als altres en temps geològic. Aquest registre fòssil ha de ser el suficientment dens com perquè els paleontòlegs documentin els petits canvis dels organismes extingits durant intervals de temps relativament curts a nivell geològics. Aquests canvis són els que porten a l'aparició de les espècies. Mentre que l'estudi de la macroevolució no necessita un registre fòssil tant atapeït, només el necessari com per a desxifrar la història evolutiva dels clades en intervals de més d'un milió d'anys. Un bon exemple de macroevolució, en el cas dels dinosaures, és el de l'origen de les aus. Els fòssils de dinosaures i d'ocells primitius proporcionen una percepció extensa sobre l'origen d'uns a partir dels altres. Pel contrari, aquest registre fòssil no és considerablement dens com per a desxifrar la microevolució des d'una espècie de dinosaure en concret fins a la primera au.

El registre fòssil de molts invertebrats i d'alguns mamífers és força dens com per a permetre als paleontòlegs que estudiïn la microevolució. Però el registre fòssil de la majoria  dels dinosaures no ho és. Aquest és bastant escàs o també, que, alguns fòssils de dinosaures estan massa propers en el temps com perquè els paleontòlegs estudiïn la seva microevolució. Com a contrapartida, els fòssils de dinosaures si documenten la macroevolució d'alguns dels animals més grans i més estranys de la història de la Terra. Els fòssils de dinosaures constitueixen, per tant, la prova de la diversitat d'un dels grups més reeixits de rèptils. La seva diversitat es pot entendre sobretot com una varietat d'adaptacions a diferents hàbitats i conductes. La seva extinció va acabar amb un episodi complex i prolongat de l'evolució.

Dibuix en anglès que indica les diferències en l'estudi de la microevolució i de la macroevolució.
Foto: Talk origins.

  

Un dels exemples clàssics en l'estudi de l'evolució és el cas de les girafes. Les girafes que més capacitat tenen de sobreviure són les que tenen el coll més llarg.
Foto: 20000 caligrafías.

Aquest llibre va ser publicat pel paleontòleg nord-americà Steven Stanley el 1979 i, com n'indica el nom, explica com es desenvolupa l'estudi de la macroevolució. Aquí se'l presenta amb un cavall actual (Equus) i una parella dels seus parents extingits Hyracotherium a la portada.
Foto: Universitat de Toronto.