La classificació dels organismes.

La construcció d'una filogènia  basada en les novetats evolutives compartides entre organismes és la base fonamental  per a la classificació dels taxons. Per tant, la classificació biològica dels organismes és l'agrupació d'aquests en taxons que comparteixen un avantpassat comú. Els taxons estretament emparentats es classifiquen en el mateix grup, de forma que la classificació reflexa les seves relacions filogenètiques.

Per a la classificació dels animals, tants vius com extingits, el sistema de categories que s'utilitza és una jerarquia formulada per primera vegada pel naturalista suec Carolus Linnaeus, amb el que rep el nom de jerarquia linneana. En la jerarquia linneana, els taxons més petits (inferiors) s'agrupen en taxons majors o superiors. Les categories d'aquesta classificació varien des de molt gran i molt inclusives fins a de molt petites i molt exclusives. Cadascuna d'aquestes categories posseeix un nom. Un seguit de regles internacionals, anomenades Regles internacionals de la nomenclatura zoològica, regula el mètode de denominació de les categories. Aquestes regles imposen que cadascuna de les categories presenti una terminació concreta en llatí. Per exemple, els noms de taxons de la categoria família han d'acabar amb el sufix "-idae", com Tyrannosauridae (la família del Tiranosaure). També existeix una versió catalanitzada d'aquests noms (Tiranosàurid). El nom de l'espècie, el rang principal més baix de la jerarquia linneana, sempre té dues parts, de les quals, la primera és el gènere, la categoria que precedeix a l'espècie. És el que es denomina binomi. Exemple: Tyrannosaurus rex: Tyrannosaurus (nom genèric o gènere) i rex (nom específic o espècie). El nom de l'espècie no pot anar sol i sempre ha d'anar acompanyat del gènere. Les regles internacionals de la nomenclatura zoològica, donen la pauta perquè científics de tot el món nombrin els taxons d'una manera consistent que faciliti la comunicació. Però, tot i això, existeixen diferents idees sobre les relacions filogenètiques de molts organismes, amb el que el procés de construir classificacions està ple de desacords que són útils en una ciència activa. Però quan es tracta de nombrar taxons, les regles asseguren una uniformitat en la construcció dels seus noms i terminacions, tot i que els biòlegs i els paleontòlegs poden designar taxons basant-se en alguna característica dels organismes a descriure, el lloc on s'han trobat per primera vegada o fins i tot homenatjant a algun personatge.

Llista de les principals categories de la jerarquia linneana amb les seves divisions de més gran o més petita (algunes de les quals ja s'han utilitzat molt al blog):

Domini

Regne

Subregne

Superfílum

Fílum

Subfílum

Superclasse

Classe

Subclasse

Legió

Cohort

Superordre

Ordre

Subordre

Superfamília

Grup

Família

Subfamília

Tribu

Gènere

Secció

Sèrie

Espècie

Subespècie

Retrar de Car von Linné o Carolus Linnaeus en llatí, naturalista suec (1707-1778), considerat el pare de la taxonomia moderna.
Foto: Viquipèdia.