salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

divendres, 1 de maig de 2015

Els Tiranoraptors i els Compsognàtids.

Els Tiranoraptors (Tyrannoraptora) són la primera gran derivació dins dels Celurosaures. El seu nom està format per les paraules llatines tyrannus (tirà) i raptor (rapinyiare o lladre), que fan referència als dos grups més reeixits d'aquest clade encara sense rang, els Tiranosauroïdeus i els Maniraptors, dels quals ja parlaré més endavant. La primera derivació dins dels Tiranoraptors són els Compsognàtids (Compsognathidae) amb rang de família, que són també el primer grup ben definit de Celurosaures en aparèixer.
El seu nom prové del seu membre més conegut tant a nivell acadèmic com popular, el Compsognathus, del Juràssic superior Kimmeridgià (152 M.A.) d'Alemanya i França, tractant-se d'un dels primers Celurosaures en aparèixer, a més, d'un dels Teròpodes més petits amb només un metre de longitud. Tots els altres membres tampoc no tenien una mida gaire gran. Van viure fins fa 125 M.A., en el Cretaci inferior Aptià.
La seva posició filogenètica és incerta. És pot estar segur de que es tracten de Tetanurs, amb novetats evolutives compartides tant pels Carnosaures com pels Celurosaures com la ubicació de totes les dents per davant de les òrbites, una mà de tres dits i una "bota" púbica. Durant molt de temps no se sabia si encaixar-los dins dels Carnosaures o dels Celurosaures perquè no es distingien bé els trets diferenciatoris de cada clade. Actualment, la majoria de paleontòlegs coincideixen que per antiguitat i estadi evolutiu són Celurosaures primitius, propers al que seria l'avantpassat comú del grup. També estan relacionat de prop amb els Tiranosauroïdeus.
Entre les novetats evolutives dels Compsognàtids hi ha: un crani llarg i baix amb un musell bruscament estret, una mandíbula inferior prima, òrbites oculars molt grans, pleurocels (cavitats vertebrals per alleugerir pes) només en les cervicals, apòfisis espinoses en forma de ventall, vèrtebres caudals llargues i primes, petits xebrons curts, costelles cervicals no fusionades amb les vèrtebres i braços amb un terç de la longitud de les cames. La forma general de l'esquelet fa pensar en els Compsognàtids com unes criatures àgils i lleugeres de coll flexible.
A més del Compsognathus, en aquest família també s'hi troben el Sinosauropteryx del Cretaci inferior de la Xina i el Scipionyx del Cretaci inferior d'Itàlia. Per ara només el Sinosauropteryx ha donat presència de plomes. El 1996, científics xinesos van proposar el nom alternatiu per aquesta família de Sinosauropterygidae.
Aquí deixo una foto per a cada gènere de Compsognàtid, els quals en són set:

Esquelet holotip de Compsognathus, trobat el segle XIX a la pedrera de Solnhofen, a Baviera (Alemanya) i exposat a Oxford.
Foto: Viquipèdia.

Restes d'Aristosuchus, identificat a Anglaterra el 1876 en sediments del Barremià.
Foto: Viquipèdia.

Esquelet de Huaxiagnathus procedent de Liaoning (Xina) i exposat a Hong Kong.
Foto: Viquipèdia.

Reconstrucció del Juravenator, del Kimmeridgià d'Alemanya.
Foto: Nobu Tamura.

Reconstrucció del Mirischia, del Cretaci inferior Albià del Brasil.
Foto: Viquipèdia.

Esquelet holotip del Sinocalliopteryx, del Barremià de la Xina.
Foto: Viquipèdia.

Esquelet holotip del Sinosauropteryx trobat el 1996. Les taques negres corresponen al plomall.
Foto: Universitat de Bristol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada