salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 16 de maig de 2015

Yi qi, el fenomen de l'any en paleontologia de dinosaures.

El seu nom ja fa veure que no es tracta d'un dinosaure qualsevol. Es va donar a conèixer el 29 d'abril a la Nature per part del paleontòleg Xing Xu, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de l'Acadèmia Xinesa de Ciències a Pequín i qui ha nombrat als extraordinaris dinosaures del registre fòssil del gegant asiàtic. Xing Xu ha posat a aquest dinosaure un nom totalment xinès, Yi qi (Yi és el gènere i qi l'espècie) que significa "ala estranya" (per motius que explicaré més endavant). El que fa especial aquesta nomenclatura és que es tracta de la més curta utilitzada per un dinosaure.
El Yi qi està basat un sol esquelet parcial d'un adult trobat a la província de Hebei en roques de la Formació Tiaojishan del Juràssic mitjà Callovià-Oxfordià (165-153 M.A.). L'holotip mostra que, tot i pertànyer a un adult, el Yi qi era molt petit per un dinosaure, pesant només 380 g en aquest cas. Aquest fòssil va ser descobert per un granger local i el va donar al Museu Shandong Tianyu de la Natura el 2007. El Yi qi forma part de la família de Teròpodes Celurosaures dels Escansoriopterígids (Scansoriopterygidae), típics d'Àsia oriental i caracteritzats per ser molt petits.
El cap del Yi qi era curt amb una mandíbula orientada cap avall. Només tenia dents a la part frontal de la boca, sent les més grans les de la mandíbula superior. Les dents de la mandíbula inferior estaven força inclinades cap endavant, aquesta orientació també es nota una mica a les dents superiors. Les seves extremitats anteriors eren molt llargues i molt semblants a les de majoria de Celurosaures. I és aquí on s'ha descobert la característica que fa al Yi qi únic i l'hi ha valgut el nom "ala estranya". El primer dit del braç era molt petit comparat amb el tercer, una característica que també s'observa en altres Escansoriopterígids i que fa recordar el braç del Yi qi al d'un Pterosaure. A més d'això, el seu braç també presenta un element que fins ara no s'ha trobat en un dinosaure, un os allargat lleugerament corbat en forma de vara que surt del canell i que s'estén cap endarrere a partir dels ossos del braç. Els paleontòlegs que han estudiat l'holotip l'han anomenat "element estiliforme", una característica que també s'observa en vertebrats voladors o planadors com els ratpenats, els Pterosaures i els esquirols voladors.
El Yi qi tenia plomes. Els Escansoriopterígids formen part del clade Pennaraptora, Teròpodes Celurosaures amb plomes pennàcees, és a dir, plomes totalment desenvolupades d'eix central i barbes laterals com les aus. Però, tot i ser un Escansoriopterígid, el Yi qi  no tenia plomes del tipus anterior si no plomes amb una estructura més primitiva, composta de filaments simples i ramificats en forma de pinzell. Aquestes plomes cobrien la major part del seu cos, incloent tant les extremitats posteriors com les anteriors. Però en aquestes últimes, s'han descobert trossos de teixits tous diferents a les plomes entre els dits, que indiquen que el Yi qi tenia ales que no estaven emplomallades (com en els dinosaures planadors identificats fins ara), si no per una membrana de pell, el que fa augmentar la seva semblança superficial amb els ratpenats i els Pterosaures.
Que les ales del Yi qi s'assemblin a les dels ratpenats no vol dir que siguin iguals. Hi ha diferències importants: en els ratpenats la membrana alar s'estén entre quatre dits de la mà, la resta del braç i la cama. En el Yi qi s'estendria entre els dits més curts, el gegantesc tercer dit i "l'element estiliforme" i possiblement es connectava amb el tors, tot i que no s'ha preservat la part interna no s'ha preservat a l'holotip. També hi ha alguna diferència amb les ales dels Pterosaures: en aquests el tercer dit és encara més llarg que en el Yi qi. Els Pterosaures no tenen realment "l'element estiliforme", però si un os força semblant anomenat pteroides ("ala" en grec i part de l'origen etimològic de Pterosaure) que enforteix la membrana davantera de l'ala en aquests rèptils. Tot i la semblança que hi ha, el Yi qi està tant lluny evolutivament dels Pterosaures i dels mamífers (més dels últims que dels primers) com qualsevol altre dinosaure. A més, és un Celurosaure, el que vol dir que és parent proper de les aus i per ara no ha afectat a la hipòtesi de l'origen dinosaurià dels ocells. Es tracta només d'un cas de convergència evolutiva (en que un organisme té característiques semblants a un altre que no hi ha està emparentat de prop). Això si, és l'únic dinosaure d'ales membranoses.
Com estructures semblants a "l'element estiliforme" es troben en animals planadors actuals, el planejament seria el mètode de locomoció bàsic del Yi qi. És possible que també utilitzes el vol actiu, però l'absència d'una superfície d'ancoratge en els ossos necessària per uns músculs potents que ajudessin a aletejar i que "l'element estiliforme" interferiria amb les oscil·lacions i rotacions que es produeixen durant l'aleteig fan suposar que el Yi qi planejaria. Sembla que ser durant el Juràssic i el Cretaci hi va haver varis petits dinosaures arborícoles amb estructures dissenyades per saltar i planejar, en el que els paleontòlegs han anomenat "experiments" que es van produir en la base de l'origen evolutiu de les aus per aconseguir volar. Durant aquest procés van evolucionar dos tipus d'ales: les emplomallades com les del Microraptor i les membranoses com les del Yi qi. Al final van passar als ocells les ales emplomallades i les membranoses no van triomfar i es van quedar endarrere. Altres fòssils d'Escansoriopterígids tampoc tenen plomes com les de les ales de les aus als braços (tot i que no membranes), el que indicaria que aquest clade va perdre la capacitat de produir plomes d'aquest tipus en aquesta part del cos.     

Esquelet holotip del Yi qi.
Foto: Nature.

Detalls de les plomes filamentoses del Yi qi. a) al coll, b) a l'húmer, c) al llarg de l'húmer i el cúbit, d) plomes aïllades, e) i f) teixit tou amb plomes associades a l'extremitat anterior, g) falanges distals del tercer dit de la mà.
Foto: Nature. 

Reconstruccions de les ales del Yi qi. A l'esquerra, basant-se en les ales dels dinosaures planadors, i a la dreta, en les dels ratpenats.
Foto: Nature.

Reconstrucció del Yi qi caçant un insecte. No se sap del tot com viuria, però per la mida seria arborícola. Les plomes de la cua estan basades en les d'un altre Escansoriopterígid, l'Epidexipteryx.
Foto: Emily Willoughby.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada