dissabte, 15 d’abril de 2017

Els Titanosaures-1: Introducció i característiques generals.

Estic molt content de fer aquesta entrada, perquè els Titanosaures han estat protagonistes d'aquest blog des del 2014 (i ho continuaran sent), i encara no havia parlat d'ells en general. Aquesta és la primera part d'una sèrie de cinc entrades sobre varis aspectes dels Titanosaures, en aquesta es mostraran les característiques generals del grup. Les quatre següents són sobre els clades en que es divideixen, la seva història tant evolutiva com acadèmica, aspectes de la seva paleobiologia i el registre ibèric en fòssils corporals.

El pas dels Titanosaures per El Jove Paleontòleg:

Reconstrucció del Museu Americà d'Història Natural (Nova York) del Titanosaure incertae sedis gairebé complet desenterrat a Argentina entre el 2013 i el 2014. Una posterior revisió de l'exemplar podria demostrar ser el major dinosaure no aviari.
Foto: PBS/AMNH
Els Titanosaures (Titanosauria, "llangardaixos titànics" en grec) són un grup derivat dins dels Sauròpodes Macronaris Titanosauriforms, però que és molt divers pel que fa a mida corporal, morfologia òssia i distribució geogràfica. Dins dels Titanosaures es troben tant als dinosaures no aviari més grans de tots (que també són el rècord en els animals terrestres) com als exemplars més petits de Sauròpodes. El nom en si, una referència als Titans de la mitologia grega, ja és una referència a la mida excepcional de molts d'ells, i no és estrany trobar nom genèrics amb el sufix -titan. Són un grup molt conegut a Amèrica del Sud, encara que també estan presents en tàxons binomials a Europa, Àfrica, l'Índia, Madagascar i, en menys mesura, Amèrica del Nord i Àsia Central. Destaquen per ser l'únic clade de Sauròpodes d'arribar al Límit K/T. Van aparèixer, junt amb la resta dels Macronaris i amb no gaire seguretat, a mitjans del Juràssic, encara que semblen ocupar una posició secundària en les comunitats faunístiques fins entrat el Cretaci, quan la resta de Sauròpodes comencen a extingir-se.

Reconstrucció de l'esquelet del Titanosaure malgaix Rapetosaurus amb fotos d'alguns dels seus ossos. Els Titanosaures han estat tradicionalment dinosaures amb molt poques restes associades als tàxons, raresa encara més gran al tractar-se de cranis. El Rapetosaurus va ser el primer del qual es van conèixer a la vegada restes cranials i postcranials.
Foto: Curry Rogers & Forster/Nature.
Les autopomorfies o caràcters únics dels Titanosaures són dents en forma de cilindre relativament petites, vèrtebres amb apòfisis espinoses no bifurcades, vèrtebres cervicals amb fosses pneumàtiques allargades, almenys 10 vèrtebres cervicals, apòfisis espinoses dorsals inclinades cap endarrere, sis vèrtebres sacres, vèrtebres caudals anteriors amb una clara posició opistocèlica (convexes anteriorment i còncaves posteriorment), vèrtebres caudals posteriors no allargades i reduïdes en nombre, apòfisis espinoses caudals dirigides verticalment, extremitats anteriors i posteriors amb mida semblant, presència d'un procés olècranon a la part proximal del cúbit que s'elevaria per sobre de l'articulació amb l'húmer (en la resta de Sauròpodes, només hi ha una projecció de cartílag en la zona de l'olècranon dels Titanosaures), metacarpians allargats, desaparició de l'ungla del dígit I de la mà, i una cintura pelviana allargada. Aquests últim caràcter ha estat interpretat com una forma de donar consistència a la pelvis o de protegir-se dels depredadors. El que si que és veritat és que caminarien deixant més espai entre les extremitats, cosa que s'ha demostrat mitjançant els rastres d'icnites, conegudes com rastres de mesura àmplia (wide-gauge en anglès).

Postdata: Quan vaig saber la notícia del Dreadnoughtus al setembre del 2014, pensava que era l'incertae sedis que havia aparegut als mitjans al maig d'aquell any, per això els relaciono de forma errònia a la segona entrada de la llista. Per sort, aquella època ja ha passat i ara ja vigilo més no confondre les coses. XDDD!! (Confessions d'un Jove Paleontòleg).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada