divendres, 14 d’abril de 2017

Ornithoscelida i la nova classificació general dels dinosaures.

La publicació científica sobre dinosaures que segurament marcarà el 2017 és la que podrà comportar un canvi de paradigma en la forma d'entendre els seu origen i evolució inicial, la divisió en Saurisquis i Ornitisquis i els clades que hi ha dins d'aquests dos grups principals, en el cas que següents investigacions ho corroborin. Va ser presentada a la Nature (el que ja indica una alta qualitat del que hi ha exposat) al 22 de març per part d'en Matthew Baron (Universitat de Cambridge) i els col·laboradors David Norman (de la mateixa institució que l'autor principal) i Paul Barrett (Museu d'Història Natural  de Londres).

Cladograma de la classificació clàssica dels dinosaures en Ornitisquis i Saurisquis. L'exemplar més petit dins dels Teròpodes correspon als Herrerasaures.
Foto: Darren Naish/Tetrapod Zoology.
L'estudi es basava en una anàlisi filogenètica de dinosaures primitius del Triàsic superior i el Juràssic inferior (Dinosauromorfs no dinosaures, Ornitisquis basals, els Herrerasauria de possible pertinença als Teròpodes, Sauropodomorfs basals i Teròpodes també primitius) per tal de mostrar una nova hipòtesi sobre el naixement encara poc entès del clade Dinosauria. Els resultats de l'anàlisi no donaven peu al caràcter monofilètic dels Saurisquis com a Sauropodomorfs + Teròpodes, els últims es relacionaven amb els Ornitisquis i els Herrerasaures serien el tàxon germà dels Sauropodomorfs.

Ossos d'Ornithoscelida basals (Eoraptor, Heterodontosaurus, Lesothosaurus, Laquintasaura, Dracoraptor...) per mostrar les sinapomorfies o caràcters compartits del nou clade.
Foto: Baron et al./Nature.
El clade Ornitischia+Theropoda s'ha anomenat Ornithoscelida ("potes d'ocell" en grec), una nomenclatura que ja va ser proposada al 1870 per en Thomas Huxley per definir a uns dinosaures no aviaris amb caràcters de les extremitats posteriors semblants als de les aus, que, igual que en Baron et al. (2017)*, incloïa als Teròpodes i als Ornitisquis i excloïa als Sauropodomorfs (grups que llavors encara no existien en si però sí els primers dinosaures que els formen actualment), mentre que el clade Sauropodomorpha+Herrerasauria serien els nous Saurisquis. Així, en Baron i els col·laboradors han volgut explicar la semblança entre alguns caràcters ossis dels Teròpodes i els Ornitisquis primerencs, abans entesos com convergència evolutiva; com una elevació del maxil·lar, un jugal que no forma part de la fenestra antorbital, un foramen a la superfície lateral del dentari, una escàpula tres vegades més llarga que ampla, una cresta al peroné o la fusió entre els tarsians distals i els metatarsians. Això també implicaria que ara serien convergents caràcters que fins ara no ho eren, com la conducta carnívora dels Herrerasaures i els Teròpodes.

Cladograma amb la nova classificació dels dinosaures.
Foto: Darren Naish/Tetrapod Zoology.
I com era d'esperar, la comunitat paleontològica a Internet ha reaccionat, i majoritàriament ha estat oberta ha considerar i acceptar aquesta nova classificació (sempre a l'espera de nous resultats favorables). Les crítiques han estat més cap al procediment de l'anàlisi filogenètica, com en Andrea Cau i na Mickey Mortimer que no veuen bé que es nombri als Teròpodes i als Ornithoscelida utilitzant el pardal (Passer domesticus) argumentant que, quan el clade Theropoda va ser encunyat, el pardal i la resta de les aus no eren considerades dinosaures. L'autor d'Equatorial Minnesota, Justin Tweet, veu amb molts bons ulls la unió entre Teròpodes i Ornitisquis a Ornithoscelida, pel fet que ajuda a col·locar millor el pobre registre d'Ornitisquis triàsics (només compost per dos gèneres: Pisanosaurus i Eocursor), que és molt escàs comparat amb el de Teròpodes i Sauropodomorfs.

El dibuix d'un Kulindadromeus mirant una ploma pennàcea de Teròpode ha servit de portada a la revista Nature per representar metafòricament la nova classificació i, més concretament, la creació d'Ornithoscelida.
Foto: Bob Nicholls/Nature.
En Darren Naish, a Tetrapod Zoology, ha volgut anar a un pas més enllà i recull una sèrie d'evidències relativament contrastades en els últims anys que s'han inclòs en algunes hipòtesis de parentesc utilitzant la classificació clàssica dels dinosaures. Una d'elles és la presència d'estructures integumentàries (les proto-plomes), que, seguint la nova classificació, només són un tret dels Ornithoscelida, ja que només s'han identificat en Teròpodes amb total seguretat i de forma menys clara en els Ornitisquis, mentre que la possessió en els nous Saurisquis és només hipotètica, ja que la descripció del Kulindadromeus havia deixat oberta la possibilitat de que fossin un caràcter comú dels dinosaures. En Naish també parla sobre el fet que de la neumaticitat dels ossos, existent en els Teròpodes i inexistent en els Ornitisquis; a causa de que la classificació tradicional indicava que els dinosaures no tindrien aquest caràcter i que la seva aparició seria en l'avantpassat comú Sauropodomorfs-Teròpodes. Les preguntes retòriques que es fa són sobre si l'evolució de la neumaticitat va ser independent en Sauropodomorfs i Teròpodes o si aquest caràcter era comú en tots els dinosaures va desaparèixer en els Ornitisquis. Una esperança per a noves anàlisis i noves discussions sobre el tema.

Acudit sobre el renaixement d'Ornithoscelida, que a la vegada fa broma del sistema de classificació tradicional, emfatitzat en els ossos de la pelvis. Teròpode: Tenim els mateixos ossos de la pelvis que vosaltres! Ornitòpode: De veritat?
Postdata: L'expressió que he utilitzat per referir-me a l'article, Baron et al. (2017), és la correcta a l'hora d'expressar un article científic: llista dels noms d'autors (amb l'expressió llatina et al. en el que siguin més de dos) i any entre parèntesis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada