Galleonosaurus dorisae, el cinquè Ornitòpode de Victòria.

L'11 de març es va publicar a la Journal of Paleontology de la Universitat de Cambridge un article signat per paleontòlegs australians dirigits per en Matthew Herne (Universitat de Queensland, Brisbane) en que es descrivien nous fòssils cranials i dentals d'Ornitòpodes procedents del jaciment de Flat Rocks, enquadrat administrativament a l'estat australià de Victòria i geològicament a la Formació Wonthaggi (Cretaci inferior Barremià, 129-125 M.A.). D'aquest jaciment fins ara només s'havia descrit un tàxon de dinosaure, l'Ornitòpode Qantassaurus intrepidus, basat en un dentari. Un d'aquests nous fòssils, un maxil·lar esquerre complet amb dents conservades, és l'holotip de la segona espècie de dinosaure de Flat Rocks i el cinquè Ornitòpode de Victòria, el Galleonosaurus dorisae. El nom genèric Galleonosaurus significa "llangardaix galió" a causa de que el maxil·lar sembla el buc (part d'un vaixell estancada a l'aigua) de cap per avall d'aquests grans vaixells de l'Edat Moderna, i el nom específic dorisae prové de la paleontòloga australiana Doris Seegets-Villiers, que ha realitzat una gran contribució a l'estudi geològic, tafonòmic i palinològic (referent al pol·len fòssil) de Flat Rocks.

Reconstrucció d'un ramat de Galleonosaurus caminant per la llera d'un riu. La mida d'aquest dinosaure no seria gaire gran, a l'igual que amb altres Ornitòpodes del Cretaci de Victòria, la qual ha estat indicada pels seus descriptors com semblant a la d'un ualabi (entre 78 cm i 1,5 m) en un article de divulgació fent un símil amb la fauna australiana actual.
Foto: James Kuether.

L'holotip del Galleonosaurus també és el maxil·lar d'Ornitòpode més complet de Victòria, el que pot ajudar a comprendre millor a altres Ornitòpodes del sud-est d'Austràlia coneguts també a partir del maxil·lar (Atlascopcosaurus i Leaellynasaura) encara que a través de restes menys completes. Dins del registre fòssil del Galleonosaurus també s'inclouen altres restes de maxil·lars i dents maxil·lars, així com un palatí i un lacrimal esquerres. El Galleonosaurus està diagnosticat a partir d'una branca ascendent del maxil·lar (extensió d'os de la part superior del maxil·lar) que presenta dos orificis en forma de ranura que estan comunicats amb el tracte neurovascular de l'os (és a dir, el seu conjunt de nervis i de vasos sanguinis), el mateix tracte neurovascular es bifurca internament per sortir a la superfície del maxil·lar en dos orificis a la part anteroventral. El Galleonosaurus presents algunes semblances amb l'Atlascopcosaurus i el Leaellynasaura, com corones dentals de les dents maxil·lars asimètriques i espatulades, encara que també s'hi troben diferències com crestes apicobasals (crestes que s'estenen des del vèrtex fins a la base de la corona dental) secundàries situades a la dreta de la cresta apicobasal primària definides d'una forma més delicada que en l'Atlascopcosaurus i una cresta apicobasal primària més robusta que la del Leaellynasaura. Això dóna peu a la separació taxonòmica entre els tres dinosaures. És possible que al registre fòssil del Galleonosaurus s'hi pugui afegir un dentari que abans s'havia considerat de Qantassaurus però que es diferencia del dentari holotípic del Qantassaurus per ser més allargat i tenir 13 alvèols dentals (mentre que a l'holotip del Qantassaurus aquests en són 10). En els Ornitòpodes existeix una relació entre els alvèols dentals del maxil·lar i del dentari, segons la qual el nombre d'uns i d'altres és el mateix o varia cap amunt o cap avall per dos alvèols. El maxil·lar del Galleonosaurus presenta 15 alvèols, pel que la nova espècie sembla ser un millor candidat per a la pertinença d'aquest dentari.

Fòssils de Galleonosaurus. De l'1 al 6 representen maxil·lars (sent l'1 i el 2 l'holotip) i el 7 mostra una dent maxil·lar.
Foto: Herne et al. (2019)/Journal of Paleontology.

Juntament amb la descripció del Galleonosaurus (i dels altres fòssils d'Ornitòpodes de Flat Rocks), en Herne i els seus col·laboradors van dur a terme una anàlisi filogenètica dels Ornitòpodes del Cretaci d'Austràlia i d'altres àrees del Gondwana. En una primera anàlisi, no van obtenir uns resultats satisfactoris, a causa de que tots els dinosaures d'interès es trobaven dins d'un gegantesc politomi. Herne i col·laboradors van observar que el Qantassaurus i el també australià Diluvicursor donaven problemes a la matriu filogenètica, pel que es van retirar d'aquesta. Després d'això, la majoria dels Ornitòpodes del Gondwana van quedar classificat al clade Elasmaria, germà del clade Clypeodonta (Hypsilophodon + Iguanodonts). Però dos dinosaures considerats tradicionalment com Elasmaris, els antàrtics Morrosaurus i Trinisaura, no han entrat al grup en aquesta anàlisi, i l'australià Muttaburrasaurus s'ha recuperat com un Iguanodont basal, el que fa que l'escenari evolutiu dels Ornitòpodes del Cretaci del Gondwana, més concretament d'Austràlia, s'estigui fent molt complex. A això se li ha d'afegir que alguns fòssils postcranials d'Ornitòpode de Nova Zelanda i Austràlia s'hagin catalogat com restes de Driosàurids, Iguanodonts identificats sobretot a Àfrica i a l'antic Lauràsia, i que els Driosàurids i alguns Elasmaris comparteixen característiques postcranials (un ili baix si es mira des de dalt cap avall i una cicatriu profunda a la diàfisi del fèmur per a la inserció del múscul caudofemoralis longus), encara que això últim podria haver estat adquirit de forma convergent pels dos tipus de dinosaures. Finalment, i tenint en compte que l'Ornitòpode més antic que es coneix és un Driosàurid (Callovosaurus leedsi, Juràssic mitjà Cal·lovià, 168-163 M.A., d'Anglaterra), els llinatges més basals d'Ornitòpodes, com el del Muttaburrasaurus i els Elasmaris, haurien sorgit abans d'aquesta data, el que ens traslladaria cap abans de la fragmentació del Pangea (que justament es va donar durant el Cal·lovià).

Arbre filogenètic calibrat temporalment dels Ornitòpodes seguint l'anàlisi de Herne i col·laboradors. Les sigles a sobre dels noms dels tàxons o dels clades representen continents: AF (Àfrica), AN (Antàrtida), AU (Austràlia), LA (Lauràsia), NZ (Nova Zelanda) i SA (Amèrica del Sud).
Foto: Herne et al. (2019)/Journal of Paleontology.