Lingyuanosaurus sihedangensis, nou Terizinosaure del Cretaci inferior de la Xina.

El 22 de març es va publicar a la revista Scientific Reports la descripció d'un nou Teròpode Terizinosaure de la prolífica Biota de Jehol a la província xinesa de Liaoning per part dels paleontòlegs de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Beijing) Xi Yao, Chun-Chi Liao i Xing Xu i de la Universitat d'Alberta (Edmonton, Canadà) Corwin Sullivan. Aquest Terizinosaure és interessant perquè mostra una combinació de característiques d'altres Terizinosaures basals del Cretaci inferior (Beipiaosaurus, Falcarius...) i de Terizinosaures derivats del Cretaci superior (Therizinosaurus, Segnosaurus...) que ha ajudat a comprendre sobre la forma en que aquests peculiars dinosaures van consolidar els seus trets corporals relacionats amb una dieta herbívora i que els diferencien tant d'altres Teròpodes.

Vèrtebres cervicals (a, b, c) i dorsals (d, e, f, g, h, i) de l'holotip del Lingyuanosaurus. L'abreviació ppdl fa referència a la làmina paradiapofísica.
Foto: Yao et al. (2019)/Scientific Reports.

El Lingyuanosaurus sihedangensis, tal com s'anomena el nou dinosaure xinès, està basat en un esquelet parcial consistent en un centre vertebral cervical; vèrtebres dorsals, sacres i caudals parcials; una vèrtebra caudal completa, algunes costelles dorsals, fragments d'húmer, dues urpes de la mà, un ili gairebé complet, un fragment d'isqui, un fèmur complet, una tíbia incompleta i un astràgal dret. Els fòssils provenen de la localitat de Sihedang dins de la ciutat de Lingyuan, a l'oest de Liaoning (dues unitats administratives a les que fa referència el nom complet del Terizinosaure). Els sediments on es va trobar els fòssils del Lingyuanosaurus no se sap si, dins de l'esquema geològic de la Biota de Jehol, són de la Formació Yixian (Cretaci inferior Aptià, 125-121 M.A.; d'on provenen els altres dos Terizinosaures de Liaoning: Beipiaosaurus i Jianchangosaurus) o de la Formació Jiufotang (Cretaci inferior Aptià, 120 M.A.).

Ili (a, b) i isqui (c i d) de l'holotip del Lingyuanosaurus. L'abreviació pp fa referència al peduncle púbic.
Foto: Yao et al. (2019)/Scientific Reports.

Algunes de les característiques de diagnòstic del Lingyuanosaurus són unes vèrtebres dorsals posteriors amb una làmina paradiapofísica (una làmina que connecta la diapòfisi, l'apòfisi transversa de les vèrtebres que prové de l'arc neural, amb la parapòfisi, l'apòfisi transversa que prové del centre vertebral) que separen les fosses infradiapofísiques (fosses situades a sota de la diapòfisi) anterior i posterior, un ili amb bona part del seu marge dorsal convex però amb la seva part posterior cóncava i una fossa subtriangular situada per sobre del peduncle públic (procés ossi de l'ili per a l'articulació amb el pubis). El Lingyuanosaurus s'ha pogut identificar com un Terizinosaure a partir de vèrtebres dorsals amb una estructura laminar complexa, urpes de les mans aplanades cap al costat i amb ranures col·laterals (ranures que recorren l'urpa des de la seva part dorsal fins a la punta) posicionades dorsalment i un ili amb un procés preacetabular profund, un procés postacetabular reduït i un peduncle púbic allargat. Algunes de les característiques derivades del Lingyuanosaurus són una superfície articular del peduncle púbic de l'isqui dirigida cap al costat dret i un cap femoral inclinat, mentre que algunes de les seves característiques basals són una tíbia més llarga que el fèmur i l'absència de pleurocels (cavitats pneumàtiques vertebrals) a la superfície lateral de les vèrtebres caudals anteriors. Aquest caràcter transicional entre les dues formes extremes de Terizinosaures queda confirmat per l'anàlisi filogenètica del Lingyuanosaurus, en la qual queda a mig camí entre el Falcarius, el Beipiaosaurus i el Jianchangosaurus per una banda i l'Alxasaurus (Cretaci inferior de Mongòlia Interior) i els Terizinosaures més derivats que aquest per una altra.

Urpes de la mà de l'holotip del Lingyuanosaurus. L'abreviació cg fa referència a les ranures col·laterals.
Foto: Yao et al. (2019)/Scientific Reports.

Parlant en concret de l'ili, una de les parts del cos que més van contribuir a l'adaptació al vegetarianisme dels Terizinosaures juntament amb les extremitats posteriors, el Lingyuanosaurus presenta algunes de les característiques que van ajudar en la consolidació d'aquesta adaptació en els Terizinosaures derivats (les quals, juntament amb les que ja s'han explicat referents a aquest os com a sinapomorfies de tot el grup i com a pròpies de les espècies derivades, inclouen l'augment de la inclinació del marge dorsal ilíac), mentre que manté com a característica primitiva un estrenyiment pels costats del peduncle púbic no tant poc desenvolupat com el del Falcarius però no tant extrem com el dels Terizinosaures derivats. Però el fet curiós sobre l'ili del Lingyuanosaurus és que la vora ventral del procés preacetabular es poc ampla, mentre que aquesta és més ampla en el més basal Falcarius i encara molt més en els Terizinosaures derivats. Això significa que l'evolució de les característiques pròpies de l'ili dels Terizinosaures no es va donar de forma lineal si no en forma de mosaic, amb tàxons en una situació més basal (o més derivada) en algunes parts de l'os que altres. Pel que fa a les cames, aquestes segueixen sent més llargues en el Lingyuanosaurus que en els Terizinosaures derivats a causa de la tíbia més llarga que el fèmur, però ja presenta la robustesa pròpia dels representants més moderns del clade gràcies a un fèmur robust amb un trocànter anterior reduït (mentre que en els Terizinosaures més basals que la nova espècie xinesa el fèmur és més gràcil i un trocànter anterior més gran).

Comparació entre els ilis del Falcarius (a), el Beipiaosaurus (b), el Lingyuanosaurus (c) i tres Terizinosaures derivats (Suzhousaurus, Nanshiungosaurus i Segnosaurus; d, e i f). Es nota a primera vista l'estretor del procés preactebular del Lingyuanosaurus en relació amb el Falcarius i els  Terizinosaures derivats.
Foto: Yao et al. (2019)/Scientific Reports.

El Lingyuanosaurus seria un dinosaure amb una mida semblant a la dels dos altres Terizinosaures de la Biota de Jehol (al voltant dels 2 m de llargada), el que en principi és poc probable que passés perquè s'hauria desenvolupat una competència ferotge pels recursos entre els diferents animals. No obstant això, hi ha tres possibilitats per explicar la presència de tres Terzinosaures d'una mida semblant al Liaoning de l'Aptià: que almenys el Lingyuanosaurus no hagués convingut amb les dues altres espècies per la certa diferència temporal entre les Formacions Yixian i Jiufotang (si és que es confirma que el Lingyuanosaurus prové de l'última), que, a causa de que els altres animals s'han trobat cadascun en un jaciment diferent i de que el desenvolupament geològic del Grup de Jehol consisteix en petites conques no relacionades entre si, haguessin viscut en hàbitats diferents separats per barreres geogràfiques en el cas que fossin contemporanis en el temps i que tinguessin hàbits alimentaris diferents ja que les dents del Jianchangosaurus són diferents a les del Lingyuanosaurus i el Beipiaosaurus i que el Beipiaosaurus presenta unes cames menys adaptades a la cursa que els altres dos dinosaures.

Reconstrucció d'un Lingyuanosaurus.
Foto: Cisiopurple.