Adaptacions alimentàries dels dinosaures amb relació amb el metabolisme.

Els endoterms actuals mantenen una temperatura corporal elevada constant i un ràpid metabolisme al consumir i processar grans quantitats de menjar, amb el qual obté energia. Això significa que mengen més per unitat de pes corporal i transformar aquest aliment de forma més ràpida que els ectoterms. La clau del processat ràpid en molts endoterms és la forma de les dents, les mandíbules i el crani, els quals permeten fragmentar el menjar en petits trossos amb molta rapidesa i incrementar així la superfície de l'aliment i alliberar nutrients importants perquè el sistema digestiu endotèrmic pugui assimilar-los amb rapidesa. Si els dinosaures haguessin tingut dents, mandíbules i estructures cranials que indiquessin un intens processat del menjar a la boca, això podria evidènciar que haurien tingut un metabolisme endotèrmic. No obstant això, quan examinem aquestes estructures en els dinosaures, trobem que els Ornitòpodes són els únics que les tenen suficientment semblants als "processors de menjar" dels endoterms actuals. Les potents mandíbules i les extenses bateries dentals d'Ornitòpodes tals com els Hadrosàurids tenen una retirada a les dels elefants o els cavalls, els quals molen exhaustivament la vegetació de la qual s'alimenten. Això es podria interpretar que si els Ornitòpodes eren els únics dinosaures que tenien unes mandíbules especialitzades per transformar grans quantitats de menjar, serien els únics dinosaures endoterms segons aquesta hipòtesi. Però els Sauròpodes i els Tireòfors tenien mandíbules i molins gàstrics que indiquen un processat dels aliments força semblant al de les aus. I la dentició dels Teròpodes tampoc sembla diferir molt de la dels mamifers carnívors, com Cànids i Fèlids, adaptada per tallar carn. També cal recordar que la gran mida de la majoria dels dinosaures els devia obligar a tractar una gran quantitat de menjar. Així doncs, que la dentició dels Ornitòpodes sigui semblant a la dels grans mamífers vegetarians realment només indica que aquests dinosaures també estaven adaptats a alimentar-se de vegetals durs i difícils de processar.
Simplement, els paleontòlegs no poden estar del tot segurs ,encara, del que indiquen els processadors de menjar dels dinosaures sobre el seu metabolisme. La necessitat de consumir grans quantitats d'aliments per sostenir enormes masses corporals, l'especialització en aliments corretjosos o durs, o la necessitat de nutrir un metabolisme ràpid i endotèrmic, podria explicar les estructures dentals, mandibulars i cranials d'alguns dinosaures i en especial dels Ornitòpodes.

L'Hadrosàurid Secernosaurus, del Cretaci superior d'Amèrica del Sud, alimentant-se d'una magnòlia.
Foto: NBC News.