salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 21 d’agost de 2014

La velocitat i els nivells d'activitat i d'agilitat amb relació amb el metabolisme.

Els nivells d'activitat elevats caracteritzen als endoterms, mentre que els ectoterms actuals són generalment més lents, més inactius i menys àgils, tot i que sempre hi ha excepcions com les tortugues marines, que poden ser molt ràpides i àgils, encara que només durant períodes molt breus.
La rapidesa, l'activitat sostinguda i l'agilitat en els dinosaures s'evidencien a partir de les seves estructures esquelètiques, la mida i complexitat de l'encèfal i les velocitats estimades a partir dels seus rastres.
L'esquelet d'alguns dinosaures, especialment Teròpodes i Ornitòpodes, s'assembla en molts aspectes al dels ocells i mamífers de carrera ràpida. Algunes característiques clau d'aquesta semblança són les potes allargades i esveltes i unes articulacions que indiquen la capacitat de flexionar en gran mesura el colze, el canell, el genoll i el turmell. Els ossos buits, les grans urpes i les proporcions de les extremitats indiquen un bipedisme habitual, així com una cua llarga i rígida per equilibrar-se amb precisió durant la carrera. Pel que sembla, aquests dinosaures serien tan ràpids i àgils com els mamífers i aus actuals, el que suggereix que podrien haver tingut un metabolisme endotèrmic. Alguns paleontòlegs afirmen que els dinosaures grans, com els Ceratopsians, galopaven com els rinoceronts actuals.  Aquest argument no és consistent amb l'estructura de les potes i els rastres d'icnites dels grans dinosaures fitòfags quadrúpedes, que indiquen que caminaven lentament. Per tant, les proves esquelètiques que justifiquen velocitat, alts nivells d'activitat i agilitat en els dinosaures i la inferència d'endotermia, es limiten per ara als Teròpodes i Ornitòpodes.
La mida encefàlica relativa i la seva complexitat aporten una segona sèrie de proves de la velocitat, els alts nivells d'activitat i agilitat en alguns dinosaures. Aquestes característiques dels endoterms vivents precisen un major control sensorial i motriu, exercit per un encèfal de mida major i més complex que el dels ectoterms. Si es comparen les mides encefàliques relatives dels dinosaures amb el d'un saure ectoterm actual, els Teròpodes i Ornitòpodes sembla que van ser relativament intel·ligents Però les mides encefàliques relatives dels Sauròpodes, Tireòfors i Marginocèfals són bastant inferiors als del saure.
La complexitat encefàlica dels dinosaures només es pot deduir a partir dels motlles endocranials dels cranis fòssils buits o endocasts. Aquests motlles reprodueixen la configuració general de l'encèfal, així com la ubicació i el nombre de nervis i vasos sanguinis relacionats amb ell. La majoria d'aquests revelen que moltes espècies de dinosaures tenien un nivell de complexitat encefàlica típicament reptilià, això es dedueix quan s'observa que en els endocasts no hi ha conservades estructures especials, com uns hemisferis cerebrals extremadament grans, que poden relacionar-se amb la velocitat i els alts nivells d'activitat i d'agilitat.
Una quarta línia d'evidències procedeix dels seus rastres, a partir dels quals es pot estimar la seva velocitat. La majoria d'aquests indiquen una marxa lenta, que es la velocitat normal de tots els vertebrats actuals tant ectoterms com endoterms, si bé n'hi ha alguns que documenten que alguns Teròpodes de mida petita podien córrer amb la mateixa rapidesa que un antílop actual.
Així doncs, les evidències a favor de la velocitat, l'activitat sostinguda i l'agilitat entre els dinosaures sembla que només recolza l'endotermia en els Teròpodes i els Ornitòpodes. Però, com ja s'ha comentat al principi, hi ha ectoterms actuals que són molt ràpids, actius i àgils i es possible que els dinosaures veloços també ho fossin sense la necessitat de ser endoterms.

Endocasts de quatre gèneres de Sauropodomorfs i la seva posició al crani de cadascun.
Foto: Universitat d'Ohio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada