salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 8 de setembre de 2016

Liaoningosaurus: un controvertit Anquilosaure piscívor.

Liaoningosaurus paradoxus és el nom d'un petit Tireòfor Anquilosaure, possiblement Nodosàurid, de la arxifamosa Formació Yixian del Cretaci inferior de Liaoning. És un dinosaure del qual no s'ha despertat molt d'interès des de la seva descripció original al 2001, però que des del mes passat ha aixecat una gran polseguera, al atribuir-li un hàbit de vida no identificat anteriorment en els Anquilosaures.
L'holotip del Liaoningosaurus paradoxus ("rèptil paradoxal de Liaoning") va aparèixer com un exemplar juvenil, per no haver-hi fusions en molts ossos, en un article publicat el 10 de febrer del 2001 a la revista Naturwissenschaften i presentat per l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia xinès. Aquest espècimen, de 34 cm de longitud, estava molt ben conservat, com molts altres de la Formació Yixian, i es va poder apreciar una característica mai present en els Anquilosaures fins llavors: una placa òssia a l'abdomen semblant a la d'una tortuga i molts pocs osteoderms a l'esquena i les extremitats a diferència de bona part d'aquests animals.

Esquelet holotip del Liaoningosaurus.
Foto: Naturwissenschaften.
L'aparició d'un nou exemplar de Liaoningosaurus, una mica més complet que l'holotip (de 17,3 cm), va portar a una nova descripció per part de l'Institut de Geologia xinès, el Museu Canadenc de la Natura (Ottawa), el Museu Nacional de Ciències Naturals (Taichung, Taiwan), el Museu Paleontològic de Xinghai i l'Institut Xinès de Control Medioambiental, publicada a una revista del país oriental: Journal of Geology. El que caracteritza aquest exemplar, i que després provocarà la polèmica, és la presència d'esquelets de peixos a l'interior del dinosaure. Els paleontòlegs van argumentar tres hipòtesis per aquest succés: que el Liaoningosaurus hauria mort ofegat i quedaria enterrat sobre una capa preexistent d'esquelets de peixos, que el Tireòfor ja estaria mort quan van arribar els peixos o, la conclusió que ha donat a conèixer la investigació, que els animals aquàtics serien els continguts estomacals/intestinals i, per tant, el Liaoningosaurus seria un dinosaure també seria aquàtic i seria de règim alimentari piscívor/carnívor, sent el primer cas en tots els Ornitisquis, generalment herbívors o, com a molt, omnívors. A més, els autors consideren que l'escassa fusió dels ossos no es deu a que l'animal era juvenil, ja que han identificat la mateixa característica en els rèptils aquàtics actuals (característica anomenada pedomòrfica, "en forma de juvenil"). Les dents, encara que superficialment s'assemblen a les de la resta d'Anquilosaures, hi ha varis buits en els denticles que dotaven a la mandíbula un aspecte conjunt d'una pinta o una forquilla, més semblant a les mandíbules carnívores. La placa òssia abdominal hauria evolucionat d'una forma semblant a la de les tortugues i serviria per protegir-se d'atacs d'altres animals aquàtics. Tot i que només s'ha descrit un exemplar, els autors expliquen que hi ha més de cent fòssils de Liaoningosaurus amb aquests trets, totes inferiors als 50 cm de llargada. Pel que també es tracta de l'Ornitisqui més petit identificat.

El nou esquelet del Liaoningosaurus, amb el seu negatiu a la dreta.
Foto: Journal of Geology.
La radicalitat de la última hipòtesi, l'ha fet perfecte per distribuir-la als mitjans ha portat a un descontentament bastant gran en la resta de la comunitat paleontològica, considerant que hi ha errades molt grans en el desenvolupament de la investigació i que les dues hipòtesis anteriors són més viables. En el seu blog Theropoda (molt recomanable), el paleontòleg italià Andrea Cau no considera que els exemplars de Liaoningosaurus descrits fins ara siguin adults, aquàtics, carnívors i pedomòrfics. Això és perquè hi ha les proves suficients com per identificar-los com juvenils, que aquests són més comuns que els adults en el registre fòssil, i que tots els animals considerats com a terrestres de la Formació Yixian es van trobar en sediments corresponents a sistemes lacustres (pel que no tots els fòssils trobats en un antic llac són aquàtics, una lliçó que si ha estat aplicada en altres dinosaures de la formació).  Ell està d'acord de que els peixos que hi ha preservat amb el dinosaure eren carronyaires que es van alimentar del cadàver de la cria d'herbívor terrestre després de que morís ofegada. A més, troba molt malament que els autors de la investigació només descriguin a un Liaoningosaurus si asseguren que hi ha centenars i la investigació de tots o gairebé tots seria la prova per confirmar o no la hipòtesi.

Aproximació del nou esquelet, amb les fletxes assenyalant les restes de peixos.
Foto: Journal of Geology.
El blogger de Paleontologia Justin Tweet, en la seva pàgina Equatorial Minnesota, no considera impossible que el Liaoningosaurus podria ser piscívor, veu que els autors s'han equivocat al extrapolar la dieta d'un sol exemplar a tot un llinatge, amb el que fins i tot l'exemplar estudiat seria un carnívor estricte. Amb el que les possibilitats poden anar des de que eren animals carnívors a que el règim alimentari canviava amb l'edat o que el propietari de l'esquelet es va menjar el peix per error. És també escèptic sobre les evidències d'un caràcter aquàtic del Liaoningosaurus. Veu que les mans i els peus són massa compactes, la cua és massa prima o no té les adaptacions observades en el coll de les tortugues aquàtics. Al final, mostra una hipotètica segregació alimentària per edats en el Liaoningosaurus, amb cries piscívores i adults herbívors. Però el que no ha considerat bé de la investigació xinesa-canadenca és que haurien d'haver fet algun anàlisi de la histologia o dels isòtops dentals, que proporcionarien una evidència més clara per aquests casos.
        
Reconstrucció de dos Liaoningosaurus, un sortint de l'aigua i l'altre caçant en un llac.
Foto: Journal of Geology

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada