Wiehenvenator albati, el primer gran Teròpode del Juràssic alemany.

Pel que fa al Juràssic mitjà, Europa presenta la màxima proporció de tàxons de Teròpodes d'aquest període, sent la majoria identificats a França i a la Gran Bretanya i pertanyents a la família dels Megalosàurids. Els Megalosàurids han anant recuperant durant els últims vuit anys un caràcter monofilètic, el qual ja feia temps que s'havia deixat de considerat degut a que era un clade amb molts tàxons que no es podien col·locar en altres famílies.

Ara ha estat el torn d'Alemanya de posseir el seu depredador gegant juràssic, amb el nom de Wiehenvenator albati. El nou tàxon, descrit a la revista Palaeontologia Electronica per en Oliver Rauhut del Museu Estatal Bavarès de Paleontologia i Geologia i dos col·laboradors més, està basat en un exemplar descobert el 1998 pel geòleg Friedrich Albat del Museu d'Història Natural de Münster (Rin del Nord-Westfàlia) en una pedrera de la Formació Ornatenton (Juràssic mitjà Cal·lovià, circa 163 M.A.), situada a prop de la ciutat de Minden (situada en el mateix bundesland). El nom específic del dinosaure és un homenatge al descobridor, mentre que el genèric és una referència a la Wiehengebirge, la serra muntanyosa a prop de Minden d'on provenen els fòssils. L'holotip està representat amb ossos de varis parts del cos: premaxil·lar, maxil·lar, lacrimal, postorbital, quadrat-jugal, dentari (tots de la cara dreta), sis dents aïllades, tres vèrtebres caudals, cinc costelles dorsals, dues gastralia fusionades, una falange manual, els dos peronés i l'astràgal i calcani drets. Aquest exemplar està associat a dues vèrtebres caudals més. Abans de que l'animal estigués descrit, rebia el nom afectuós de "El monstre de Minden".

Silueta hipotètica del Wiehenvenator amb la situació dels ossos de l'holotip i reconstrucció del crani amb els ossos reals d'aquesta part de l'esquelet.
Foto: Palaeontologia Electronica.

Els peronés, al ser els únics ossos llargs de l'holotip del Wiehenvenator, han servit per realitzat la seva anàlisi histològica, la qual ha donat com a resultat que l'espècimen seria un subadult de creixement avançat, amb el que encara continuava creixent però a un ritme desaccelerat. Tindria 9-10 anys a l'hora de morir. El Wiehenvenator va ser identificat en sediments marins, tenint en compte la composició geogràfica de l'Europa de mitjans del Juràssic com un arxipèlag i que molts jaciments de llavors representen àrees costaneres. També és va fer una estimació de la mida, que es va fer amb comparació amb un dels Megalosàurids del registre fòssil europeu, el Torvosaurus portuguès. El maxil·lar del Wiehenvenator és només una mica més curt que el del Torvosaurus, les vèrtebres caudals tenen dimensions molt semblants i els peronés del tàxon alemany superen a les del portuguès. Amb aquestes dades, l'estimació de la llargada del Wiehenvenator es troba en 9 m, pel que seria un dels Teròpodes més gran d'Europa.

Reconstrucció d'un Wiehenvenator caminant per una platja amb el cadàver d'un Ictiosaure i varis Pterosaures volant. La resta d'animals també han estat identificats a la Formació Ornatenton.
Foto: Joschua Knüppel.

El Wiehenvenator ha estat identificat en l'anàlisi filogenètica com un Megalosàurid a partir de trets ossis de les zones maxil·lar i postorbital i pels centres de les vèrtebres caudals. Més concretament, s'ha obtingut que podria ser el tàxon germà del Torvosaurus. La descripció del nou esquelet també ha servit per discutir les seves implicacions en els canvis faunístics observats en els Teròpodes juràssics, sobretot a Europa però també ocorreguts arreu del món. Extreure conclusions a gran escala és sempre complicat tenint en compte que les mostres fòssils estan més representades en algunes localitats més que en unes altes. Tot i això, s'observen dos períodes d'extinció a petita escala i posterior renovació faunística en els Teròpodes, la primera al trànsit Juràssic inferior-mitjà i la segona al trànsit Juràssic mitjà-superior. Abans del Toarcià (circa 180 M.A.) i des de finals del Triàsic, el grup més reeixit de Teròpodes eren els Celofisoïdeus, els quals ja no apareixen durant el primer estrat faunístic del Juràssic mitjà, l'Aalenià, sent reemplaçats completament pels Ceratosaures i els Tetanurs (clade Averostra). 

Va ser a l'Aalenià quan apareixen les primeres evidències de Megalosauroïdeus i pel Bajocià (circa 170 M.A.) ja es trobarien diversificats. Des del Bajocià i el Cal·lovià, els Megalosauroïdeus (especialment els Megalosàurids) són el grup de grans Teròpodes dominant. A partir de l'Oxfordià, el primer estrat del Juràssic superior, s'observa en certs jaciments la substitució dels Megalosauroïdeus pels Al·losauroïdeus com a dinosaures carnívors més comuns. En l'estudi, també es menciona aquest comportament en els fòssils de Celurosaures i de Ceratosaures, el qual presenta una certa pujada en els primers i es manté més o menys constant en els últims. Aquest concepte és molt ambigu tenint en compte que els Megalosauroïdeus s'identifiquen més en sediments costaners i els Al·losauroïdeus en sediments d'àrees interiors, això si, amb les seves excepcions. A Europa l'ambigüitat augmenta amb el fet que el seu caràcter insular no la convertia en una paleobioprovíncia homogènia i qualsevol illa hauria experimentat de formes diferents. Però el canvi faunístic no es pot descartar, ja que l'equip d'en Rauhut s'ha basat en el registre d'altres àrees geogràfiques amb una major presència d'Al·losauroïdeus, com l'Àsia Central.

Proporció dels fòssils de varis clades de Teròpodes (de totes les mides a dalt i superiors a 250 kg a baix) entre el Juràssic mitjà i el superior.
Foto: Palaeontologia Electronica.