salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 22 de setembre de 2016

Rativates evadens, nou Ornitomimosaure del Cretaci superior canadenc.

Al 20 de setembre es va publicar a la Journal of Vertebrate Paleontology la revisió d'un esquelet d'Ornitomimosaure Ornitomímid desenterrat pel Museu Real d'Ontàrio (Toronto) al 1934 i guardat en els magatzems del museu canadenc com un exemplar de Struthiomimus altus, descrit al 1917. L'exemplar provenia de la famosa Formació del Parc Provincial dels Dinosaures (Alberta, Cretaci superior Campanià). L'article està signat per tres investigadors de la Universitat de Carleton (Ottawa) liderats per en Bradley McFeeters, i un de la Universitat d'Ontario.

Reconstrucció dels elements esquelètics de l'holotip del Rativates en una hipotètica silueta.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.
La nova espècie, i gènere, ha estat nombrada Rativates evadens. El nom genèric significa "vident de les Ratites", en referència a la seva semblança corporal amb les Ratites o Estrutioniformes (Struthioniformes, l'ordre de Teròpodes aviaris que inclou els estruços, emús, nyandús i kiwis). El nom específic té dos significats, servint tant per la seva possibilitat d'evadir als grans Teròpodes depredadors (per la seva possible gran capacitat per córrer) com pel fet de ser descobert com una nova espècie després de més de 80 anys de ser descobert. Es tracta d'un de molts casos de fòssils revisats procedents de les peces més profundes de les col·leccions. El Rativates està basat en un esquelet parcial que conserva: el maxil·lar, el dentari, les vèrtebres dorsals posteriors, sis vèrtebres sacres, quinze vèrtebres caudals, tots els ossos pèlvics i les cames completes excepte el peu dret.

Crani de l'holotip del Rativates.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.
L'exemplar descrit és, amb 3,3 m de llargada, una mica més petit que un Struthiomimus, amb 4,3 m de llargada. Es va apuntar en un principi de que el Rativates es tractaria d'un juvenil de Struthiomimus, però l'anàlisi histològica del fèmur mostra que l'holotip tindria vuit anys d'edat a l'hora de mor i que amb aquesta edat ja estaria totalment desenvolupat. La nova espècie ha estat diagnosticada, respecte al Struthiomimus, per una branca posterior del maxil·lar curt i ample (en comparació amb el Struthiomimus, on és llarg i estret), la reducció de les apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals mitjanes, una fusió convexa dels isquis, una vora recta en el tercer metatarsià i una tíbia relativament ampla. Tot i ser una nova espècie, el Rativates ha estat situat molt a prop del Struthiomimus en un clade derivat d'Ornitomímids que també inclou al canadenc Ornithomimus i als asiàtics Anserimimus (Maastrichtià de Mongòlia) i Qiupalong (Campanià de la Xina). Aquesta agrupació està caracteritzada per la fusió dels tarsians, un tret que comparteixen, encara que no de forma directa, amb les aus. El cas del Rativates i el Struthiomimus és un altre de probable convivència de dos tàxons fòssils estretament relacionats, però de diferent morfologia, en una mateixa formació geològica.

Reconstrucció d'un Rativates (amb les plomes identificades en exemplars d'Ornithomimus) caminant sobre l'aigua d'un riu de l'antiga Alberta acompanyat d'aus, altres Ornitomímids i un Ceratòpsid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada