salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 17 de desembre de 2016

Els dinosaures de l'any 2016: Dracoraptor hanigani

L'últim nou dinosaure de rècord que encara no ha passat per El Jove Paleontòleg també correspon a un dels primers a presentar-se aquest 2016. Al 20 de gener va sortir a la PlosOne el treball d'en David Martill (Universitat de Portsmouth) i col·laboradors sobre el primer dinosaure no aviari que va viure en un canvi de període: Dracoraptor hanigani.
Aquest tàxon correspon a un Teròpode basal identificat a partir d'un esquelet parcial desarticulat identificat al jaciment de Lavernock Point (Gal·les), situat geològicament entre el Grup Penarth (Triàssic superior) i el Grup Lias Inferior (Juràssic inferior) que corresponen a sediments marins ben datats. Per tant, el canvi de període que va viure el Dracoraptor va ser el Límit Triàsic-Juràssic (en un any en que la majoria de dinosaures no aviaris descrits són del Cretaci superior). El nom genèric del dinosaure és una referència al País de Gal·les, amb el Draco ("drac" en llatí) com a símbol nacional junt amb el raptor ("lladre", sufix molt utilitzat amb els Teròpodes). El nom específic és un homenatge als germans Hanigan (Nick i Rob. encara que el nom seria haniganorum i no hanigani a partir de les recomanacions de la Nomenclatura Zoològica, una observació feta per en Luís Alcalà al blog Blogosaurio), dos paleontòlegs aficionats que van trobar l'holotip i el van donar al Museu Nacional de Gal·les (Cardiff). El museu de la capital gal·lesa ja el va exposar durant el 2015 quan s'estava processant la descripció del tàxon, posant el nom afectuós de El Tiranosaure gal·lès (The Welsh T.rex).

Reconstrucció de l'esquelet del Dracoraptor, amb els ossos identificats a l'holotip pintats de taronja i les possibles restes no confirmades en blau.
Foto: David Martill/PlosOne.
L'holotip va ser trobat en diverses plaques disperses de calcària i lutolita de Lavernock Point. La datació d'aquest jaciment en el Limit T/J s'ha fet a partir de l'Ammonit Psiloceràtid (Psiloceratidae) Psiloceras planorbis, que apareix per primera part en el Juràssic inferior Hettangià (200 M.A.) i que ha servit als paleontòlegs britànics per diferenciar el període, i el Conodont (membres primitius del fílum Chordata) Chirodella verecunda, que desapareix del registre fòssil al Triàsic superior Retià. El problema aquí és que el Dracoraptor s'ha trobat 3 m per sota del Psiloceras i 4 m amunt del Chirodella, pel que sembla estar en una edat ambigua. Al final s'ha assenyalat per al Dracoraptor una edat de 201 M.A. (Juràssic inferior Hettangià, sent aquí quan és el primer dinosaure juràssic), a partir de la presència a Lavernock Point d'una anomalia en la concentració de l'isòtop 13 del carboni (Carboni 13) per damunt del Chirodella i per sota del Psiloceras i que va acompanyada d'un canvi en l'estructura geològica d'aquesta localitat marina que va d'aigües someres a més profundes.

Mapa estratigràfic de Lavernock Point, amb una silueta indicant la situació del Dracoraptor.
Foto: David Martill/PlosOne.
El Dracoraptor es compleix tres rècords: primer dinosaure del Juràssic, primer Teròpode del Juràssic molt inicial amb bastants restes identificades i primer dinosaure gal·lès del segon període del Mesozoic. La majoria dels Teròpodes derivats (clade Neotheropoda) dels primers estrats faunístic del Juràssic són a partir de restes molt fragmentàries, però destaquen certs noms propis (Berberosaurus del Marroc, Cryolophosaurus de l'Antàrtida, Syntarsus de Sud-àfrica i Zimbabwe, Podekosaurus de Massachussetts, Dilophosaurus d'Arziona i Segisaurus amb el mateix origen que l'anterior). Pel que fa als dinosaures gal·lesos, els seus fòssils corporals també són de caràcter fragmentari, encara que ja s'hagin descrit dos tàxons binomials en la última dècada (el Teròpode Zanclodon i el Sauropodomorf basal Pantydraco, tots dos del Retià).

Fotos en la matriu rocosa i sense aquesta i dibuixos de les dues premaxil·les identificades en l'holotip del Dracoraptor.
Foto: David Martill/PlosOne.
Anant ja al que respecte al Dracoraptor com a tal, està compost per un holotip que posseeix els següents ossos: premaxil·les, maxil·lars, vàries dents, lacrimal, jugal, post-orbital, escamós, dentaris, dues vèrtebres i costelles cervicals. costelles dorsals, vèrtebres sacres i caudals, part distal del braç (radi, cúbit i mà), isqui, pubis, fèmur, tíbia i part proximal del peroné. Entre les característiques de diagnòstic del Dracoraptor es troben tres dents en les premaxil·les i un pubis amb direcció anterior major que l'isqui, i moltes d'aquestes característiques són primitives o plesiomòrfiques dins dels Neotheropoda. Utilitzant el mateix mètode d'anàlisi filogenètica que amb el Teròpode xinès Panguraptor, el dinosaure gal·lès s'ha situat com el tàxon més primitiu del clade dels Neoteròpodes més basals, els Celifisoïdeus (Coelophysoidea), i, dins d'aquests, com el tàxon germà del Tawa hallae (Triàsic superior, Nou Mèxic). També els Celifisoïdeus es situen com el tàxon germà dels Neoteròpodes corona (Ceratosaures i Tetanurs). Però una altra anàlisi filogenètica no el considera un Celifisoïdeu, i la base dels Neotèropodes es desequilibra; amb alguns gèneres com el Ceratosaurus, el Dilophosaurus, el Cryolophosaurus o el Dracoraptor mateix situats fora dels seus clades respectius. Aquesta volatilitat en les filogènies es deu a la presència en una mesura semblant de caràcters plesiomòrfics i derivats en la nova espècie gal·lesa com una fenestra antorbital del maxil·lar molt superficial. A més de caràcters que en si mateixos ja semblen una combinació, com un dels processos del jugal que a la vegada sembla el d'un Celifisoïdeu i el d'un altre tipus de Neoteròpode. En Martill i col·laboradors consideren que una nova preparació de l'holotip del Dracoraptor ajudaria a una major precisió de la filogènia del Teròpode anglès.

Reconstrucció del Dracoraptor com un depredador i un carronyaire d'ambients costaners, recreació totalment hipotètica tenint en compte que l'holotip hauria estat desplaçat cap a Lavernock Point en vida i la seva conducta ecològica com a Teròpode podria haver estat un altre.
Foto: Bob Nichols. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada