Després d'un 2016 una mica sec pel que fa a petits Teròpodes comprimits de la Biota de Jehol (amb l'única aportació del Compsongnàtid Beipiaognathus), aquest 2017 ja s'han tret molt bons fruits de la sempre sorprenent pàtria dels dinosaures emplomallats. En aquest cas, la ciutat de Beipiao torna a estar al punt de mira, encara que el fòssil en qüestió és un Troodòntid.
L'edició del juny del 2017 de la revista xinesa Acta Geologica Sinica publicava la descripció, de les mans d'en Caizhi Shen (Institut de Geologia de Beijing) i en la qual han participat en Stephen Brusatte i en Junchang Lü, d'un esquelet articulat gairebé complet d'un petit Troodòntid (1 metre de longitud) al qual li falten o estan coberts sota la matriu rocosa uns quants ossos de les extremitats i també certes vèrtebres, senser presència material de plomes. L'exemplar està conservat al Museu d'Història Natural de Dalian (Liaoning), dos topònims que han servit als redactors per a la nomenclatura binomial del nou Teròpode (Daliansaurus liaoningensis). La Formació Yixian, la part de la Biota de Jehol d'on prové el Daliansaurus, posseeix un registre amb fòssils de Troodòntids bastant complet, cosa que és important per completar les relacions filogenètiques del clade (sobretot en el context de la seva proximitat amb les aus) tenint en compte que els tàxons posteriors en el temps es coneixen a partir de menys material.
 |
| Esquelet holotip del Daliansaurus. Foto: Shen et al./Acta Geologica Sinica. |
Les vèrtebres dorsals tenen fusionades les apòfisis espinoses al seu centre, pel que l'holotip del Daliansaurus es tracta sense dubtes d'un adult. L'única autopomorfia no ambigua que s'ha pogut identificar en el Daliansaurus és la constitució robusta i la considerable longitud de l'ungla del dit IV del peu, que és de la mateixa mida que el dit II. L'anàlisi filogenètica recupera aquest nou tàxon dins de la base dels Troodòntids, cosa normal dins dels seus representants de la Biota de Jehol. Però el que ha destacat aquesta vegada ha estat la formació d'un clade dins d'aquests Troodòntids de Liaoning que inclou al Daliansaurus, el Mei (conegut per la seva postura per dormir), el Sinovenator i el Sinusonasus; sent aquests menys citats en la literatura acadèmica. Shen et alii han considerat aquesta nova agrupació com una subfamília i l'han anomenada Sinovenatorinae (els "caçadors xinesos"). Dins dels Sinovenatorinae, el Sinusonasus és el tàxon germà del Daliansaurus. Entre les característiques de diagnòstic de la nova subfamília es troben una premaxil·la la mida de la qual és un 10% menor que la del maxil·lar, un nombre important de dents de la mandíbula superior que no presenten denticles i un metatarsià IV ampla en vista medial (vist des del mig).
 |
| Arbre filogenètic del clade Paraves en que la figura groga és una au, la figura vermella és un Troodòntid i la blava és un Dromeosàurid. La clau també en vermell al costat de la silueta indica l'espectre dels Sinovenatorinae. Foto: Shen et al./Acta Geologica Sinica. |
La creació de la subfamilía Sinovenatorinae mostra un nou exemple d'una gran radiació de petits Teròpodes emplomallats en una àrea geogràfica concreta i en un espai de temps de pocs milions d'anys en el Cretaci inferior de l'Àsia oriental, sent l'altre exemple el dels Dromeosàurids Microraptorins. Per ara, els autors consideren que les descripcions dels quatre membres del nou clade tenen millor interpretació com a variació taxonòmica (diferents espècies) entre ells, però encara són bastant desconeguts i pensen que els estudis futurs en aquests dinosaures encara puguin donar alguna sorpresa, com que pertanyen a la mateixa espècie i les seves diferències són degudes a la variació ontogènica (diferents etapes vitals).
 |
| Reconstrucció de l'aspecte en vida d'un Daliansaurus en un bosc del Cretaci inferior de Liaoning. Foto: Chuang Zhao. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada