I si els Tiranosaures han de tornar a ser representats amb escates?

Una de les coses que té la Paleontologia, com cada ciència, és que no tot és per sempre a l'hora d'aparèixer nova evidència que tiri per terra una realitat i n'imposa una altra. Però hi ha casos en que el debat és més fort pels possibles canvis de paradigma que poden representar les noves hipòtesis o per quin és el protagonista de les reveladores evidències. En el cas que tracto avui, ha estat pel segon motiu.

I és que el rei dels dinosaures, Tyrannosaurus rex, ha tornat a ser el centre d'atenció pel seu aspecte més polèmic, la presència o no de plomes (encara que siguin simples filaments) cobrint el seu cos. El fet que això sigui tan problemàtic és perquè molts fans fanàtics de pel·lícules de dinosaures com Parc Juràssic (els anomenats fanboys) no toleren que des de la comunitat científica es consideri plausible un Tiranosaure emplomallat (que no ha quedat lluny després del descobriment dels dos únics Tiranosauroïdeus emplomallats, Dilong i Yutyrannus) , al·legant que els dinos de les pel·lis són els únics amb un aspecte veritable i que les plomes donen un aspecte poc ferotge al rei dels dinosaures. No és estrany trobar en els espais virtuals dels fanboys suposades impressions d'escates de Tiranosaure per comprovar els seus pensaments.

Suposada pell escatada de Tiranosaure que ha circulat per les pàgines i fòrums de fanboys. En realitat, pertany a un Edmontosaurus (Hadrosàurid).
Foto: Manning et al.(2009)/Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.

Volent o no, sembla que uns científics han donat la raó als fanboys al presentar la primera evidència directa d'impressions de pell en un esquelet de Tiranosaure. A principis de mes, el dia 7 de juny, l'equip d'en Phil Bell (Universitat de Nova Anglaterra, Austràlia) va presentar la descripció d'unes escates preservades en un rex conservat al Museu d'Història Natural d'Houston (Texas) anomenat afectuosament Wyrex i l'estudi de les seves implicacions sobre l'aspecte tant del Tiranosaure com dels altres Tiranosàurids dels que s'ha conservat pell fòssil (Tarbosaurus, Daspletosaurus, Albertosaurus i Gorgosaurus) respecte dels seus parents més petits. Wyrex presenta fòssils d'escates al coll, la pelvis i la cua i poden canviar molt de forma entre escates el·líptiques i poligonals. Moltes d'elles no passen del mil·límetre de diàmetre. En el conjunt dels altres Tiranosàurids, les escates es troben localitzades a l'abdomen, la cua i la regió toràcica i presenten una estructura semblant a la de Wyrex. Una relació entre la coberta dels varis Tiranosauroïdeus des del Juràssic superior dóna com a resultats que la situació del Yutyrannus va sorgir independentment de la dels Tiranosàurids del Cretaci superior, que el caràcter ancestral dels Tiranosauroïdeus seria un 89% de filaments (proto-plomes) i que les plomes haurien desaparegut en l'avantpassat comú dels Tiranosàurids al voltant de l'Albià (100 M.A.). La conclusió de tot plegat és que el T.rex i els seus parents més propers de gran mida serien escatats o només tindrien plomes a l'esquena, amb la possibilitat de que els juvenils estiguessin totalment coberts de plomatge.

Fotos i respectius dibuixos de les impressions de pell fossilitzada del Tiranosaure Wyrex. De dalt a baix: coll, ili i vèrtebres caudals (primer les vèrtebres en si i després les impressions).
Foto: Bell et al.(2017)/Biology Letters.

Una de les possibilitats del canvi progressiu de l'integument en els Tiranosàurids respecte als seus avantpassats Tiranosauroïdeus és que les escates fossin un producte derivat de les plomes, a l'igual que passa amb molts llinatges d'aus, encara que no hi ha evidència suficient per provar la hipòtesi. Respecte al per què de la pèrdua de plomes, s'han formulat quatre hipòtesis. Una és que els Tiranosàurids del Cretaci superior d'Amèrica del Nord i Mongòlia vivien en un ambient diferent que el Yutyrannus i el Dilong de la Formació Yixian, la qual tindria un paleoambient molt boscós. Una altra hipòtesi relacionada amb el paleoambient és que els Tiranosàurids vivien en ambients més càlids que la temperada-freda Formació Yixian, però les mesures de la temperatura de l'època a localitats com Hell Creek no difereixen molt de les presents a la pàtria dels dinosaures emplomallats, sent aquí on hi intervé la primera possibilitat. La tercera té a veure amb un increment del nivell d'activitat física en els Tiranosàurids, demostrat per la presència de cames més llargues respecte a Teròpodes Celurosaures més primitius. La quarta considera culpable al gigantisme dels Tiranosàurids de la pèrdua de plomes, mateixa causa que la pèrdua de pèl en els grans mamífers. El fet que aquests grans Teròpodes poguessin mantenir una temperatura corporal constant fa que sigui necessària la pèrdua de la coberta de filaments a l'hora de tenir que transpirar més.

Cladograma dels Tiranosauroïdeus amb els percentatges de la presència de plomes i escates en cada estat del llinatge.
Foto: Bell et al.(2017)/Biology Letters.

Mentre els fanboys i els mitjans de comunicació generals han rebut amb bons ulls les conclusions de Bell et al.(2017), la comunitat paleontològica a Internet s'ha mostrat a la defensiva mantenint la possibilitat d'un Tiranosaure emplomallat, encara que sigui per poc, davant del retorn d'una noció tradicional de l'aspecte del dinosaure no aviari més mediàtic. En Brian Switek, des del seu blog Laelaps considera que les noves evidències no són suficients per no pensar en un Tiranosaure emplomallat. Dóna importància al fet que la presència no ambigua d'escates en certes parts del cos d'un dinosaure no fa que la pell d'aquest sigui totalment uniforme. També menciona que la falta de filaments no es pot acabar de demostrar també pel fet de no estar preservada tota la pell de Wyrex i perquè, al ser el T.rex un Celurosaure, és possible que encara conservés alguns filaments dels seus avantpassats. I pel que fa a la defensa dels elefants feta per en Bell i col·laboradors, en Switek recorda que aquests grans mamífers de climes càlids encara presenta traces de pèl (sent més en els elefants asiàtics d'ambients boscosos) que els ajuden a controlar la gran quantitat de calor corporal que s'acumula, que també es combat viatjant de nit o mullant-se. Per acabar, en Switek diu que aquesta polèmica no hauria sorgit si no fos que es tractés del T.rex i que encara se sap poc sobre l'aspecte dels antics dinosaures, pel que no passa res si especulem si el Tiranosaure tenia més plomatge o menys.

Reconstrucció d'un Tiranosaure adult escatat/poc emplomallat acompanyat de dos juvenils totalment coberts de filament. L'autor del dibuix, Mark Witton, està agraït de que s'hagi trobat evidència clara de la pell del T.rex per fer reconstruccions més precises, encara que no hi hagi tant de plomatge com es voldria.
Foto: Mark Witton.