Europatitan eastwoodi, nou Sauròpode de Burgos.

El 27 de juny es va publicar a la revista PeerJ la descripció per part de paleontòlegs espanyols dirigits per en Fidel Torcida la descripció d'un esquelet parcial de Sauròpode Titanosauriform procedent del jaciment d'El Oterillo II, a Salas de los Infantes (Burgos). La localitat d'El Oterillo II forma part de la Formació Castrillo de la Reina (Barremià superior-Aptià inferior, Cretaci inferior/mitjà), sent el segon Sauròpode identificat en aquesta època i regió després del Demandasaurus. El nou dinosaure ja va ser desenterrat entre el 2003 i el 2006 i ja havia aparegut en alguns treballs, encara que no ha estat fins ara que ha rebut una nomenclatura definitiva després de finalitzar-se la preparació dels fòssils.

Silueta de l'Europatitan amb la situació dels ossos de l'holotip i escala de comparació amb un humà.
Foto: Salamanca 24 horas.

Es tracta de l'Europatitan eastwoodi, el "tità d'Europa i d'en Clint Eastwood". El nom específic fa referència a l'actor nord-americà degut a que la pel·lícula western El Bo, el Lleig i el Dolent, en la qual interpreta al protagonista, es va rodar parcialment al voltant de Salas de los Infantes. L'holotip d'aquest Sauròpode està compost per una dent, cinc vèrtebres cervicals, una vèrtebra dorsal, nou vèrtebres caudals, onze costelles cervicals, cinc costelles dorsals, set xebrons, les dues escàpules, el coracoides esquerre, els metacarpians I i III esquerres, els dos pubis i els dos isquis. L'esquelet representa a un dinosaure de 25-27 metres de longitud, dels quals 11 representen el coll, i 35 tones. Les autopomorfies que distingeixen a l'Europatitan de la resta de Sauròpodes es troben a les cervicals posteriors, les dorsals mitjanes, les costelles dorsals posteriors i l'escàpula. Alguns exemples en són una cresta a la superfície anterior del capitulum (extrem d'articulació amb la vèrtebra) de les costelles, i una superfície rugosa a la cresta de l'escàpula.

Vèrtebres caudals de l'holotip de l'Europatitan en vistes anterior (fila de dalt), lateral esquerra (fila del mig) i posterior (fila de baix).
Foto: Torcida et al.(2017)/PeerJ.

La hipòtesi més parsimoniosa (més simple i a la vegada més probable) respecte a les relacions filogenètiques de l'Europatitan és que aquest Sauròpode burgalès es trobaria en la base del clade Somphospondyli, fet que és important ja que aquesta àrea filogenètica dels Sauròpodes (Titanosauriforms més basals que els Titanosaures) encara presenta moltes llacunes degut a l'estat fragmentari de bona part dels fòssils corporals de tals dinosaures. Una altra proposta que Torcida i col·laboradors han volgut demostrar a base de la nova evidència és la possibilitat d'un clade de Titanosauriforms basals del Juràssic superior-Cretaci inferior endèmic de la Península Ibèrica, hipòtesi que uns quants anys abans es va intentar resoldre amb la creació del clade Laurasiformes. Els resultats obtinguts no donen suport a aquesta idea a causa de l'estat fragmentari de bona part dels tàxons investigats a més de l'Europatitan (Aragosaurus, Lusotitan, Galvesaurus i Tastavinsaurus), fet que té com a resultat pocs caràcters ossis que recolzin els clades creats en la matriu filogenètica.

Escàpula de l'holotip de l'Europatitan en vistes medial (A) i lateral (B), amb aproximacions de les dues autopomorfies que té el Sauròpode en aquest os.
Foto: Torcida et al.(2017)/PeerJ.

Una de les sorpreses de Torcida et al. (2017) ha estat la relació entre l'Europatitan i el turolenc Tastavinsaurus, dinosaure del qual s'esperava que estigués bastant a prop del Sauròpode de Salas de los Infantes per ser considerat per molts paleontòlegs com un altre Somphospondyli basal i per ser els dos coetanis cronològicament i propers geogràficament. En aquest article, el Tastavinsaurus queda fora dels Titanosauriforms i no es descarta cap relació de tàxons germans entre els dos colls llargs ibèrics, sigui on sigui. Un altre dels punts que s'ha discutit respecte a l'Europatitan és sobre l'anomenada "fauna eurogondwania", el conjunt d'animals inclosos dinosaures que haurien emigrat des d'Àfrica fins a Europa (i viceversa) durant el Cretaci inferior a través del mar de Tetis. Respecte a això, el nou Sauròpode indica que els intercanvis faunístics intercontinentals es van continuar desenvolupant passant el Barremià, en contraposició a la teoria dominant que és que a partir de l'Aptià va deixar d'existir la connexió.

Reconstrucció de l'aspecte en vida i la conducta d'un ramat d'Europatitan, que s'apropa a veure a un hipotètic llac del Barremià de l'actual Serra de la Demanda burgalesa.