Dos nous "venators" del Cretaci superior nord-americà

Aquí presento dos nous tàxons de Teròpodes Celurosaures les descripcions dels quals han sortit en les últimes setmanes. Són un Tiranosauroïdeu de Nova Jersey i un Troodòntid d'Alberta, respectivament, i tots dos estan basats en noves examinacions de material ja conegut de les col·leccions dels museus i, tal com indica el títol, els seus noms genèrics acaben en la terminació -venator (caçador en llatí).

TEIHIVENATOR MACROPUS

És un dinosaure basat en material molt fragmentari però que té l'encant de ser la nova fórmula binomial d'un dels tàxons clàssics de llangardaixos terribles de la Paleontologia dels Estats Units. Aquest nou Tiranosauroïdeu està basat en una extremitat posterior conservada al Museu Americà d'Història Natural (Nova York) i procedent de la Formació Navesink (Nova Jersey, Cretaci superior Campanià-Maastrichtià). Per tant, té el seu origen geogràfic a Apalàtxia, el continent oriental de l'Amèrica del Nord finicretàcica*, l'àrea dels EUA on es va iniciar el seu estudi dinosaurològic però també on els fòssils es troben en menys quantitat i qualitat.

La història del Teihivenator comença al 1865 de les mans d'en Joseph Leidy, que va assignar l'actual holotip del Tiranosauroïdeu (una tíbia, una falange II-1, dues falanges III-2, un metatarsià IV i un metatarsià III) a l'actualment invàlid Ornitomimosaure "Coelosaurus" antiquus. Al 1868, en Edward Drinker Cope va expulsar el material abans esmentat (AMNH 2550-2553) del C. antiquus i va crear una nova espècie del gènere Laelaps (el nom del qual prové d'un gos de la Mitologia grega, que tenia com a espècie tipus al L. aquilunguis): L. macropus. El gènere Laelaps va ser reemplaçat al 1877 per en Othniel Charles Marsh per la nova nomenclatura Dryptosaurus perquè Laelaps ja era el nom d'un àcar. Al 1902, AMNH 2550-2553 va ser assignat a una espècie de Dryptosaurus, D. macropus, i al 2004 es va teoritzar que seria un Tiranosauroïdeu, però en tots dos casos no es va indagar més en el tema.

Comparació entre la tíbia del Teihivenator (esquerra) i la del Dryptosaurus. Es pot notar la presència del tubercle intercondilar (veure més avall) en l'os esquerre.
Foto: Yun (2017)/Journal of Zoological and Bioscience Research.

L'autor de la nova descripció és Chan-gyu Yun, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats d'Incheon (Corea del Sud) que per la nova nomenclatura genèrica ha fet una combinació de la llengua ameríndia arapaho i llatí amb el significat de "caçador fort" (teihiihan és "fort" en arapaho). En el nou estudi no s'ha trobat cap caràcter clar que relacioni el Teihivenator amb el Dryptosaurus, confirmant la personalitat del primer com un tàxon independent. Les característiques que defineixen al Teihivenator són un còndil (zona d'articulació) medial de la tíbia situat a més alçada que el seu equivalent lateral, un petit tubercle situat entre els dos còndils abans esmentats i una cresta cnemial (també a la tíbia) que es pot veure a la zona posterior de l'os. AMNH 2550-2553 és un dinosaure més petit que el material assignat a Dryptosaurus i podria ser que el Teihivenator sigui el seu juvenil, però els seus són metatarsians robustos (mentre que en els juvenils aquests són gràcils), pel que la diferència es recolza encara més.

L'estat fragmentari del material ha impedit fer una anàlisi filogenètica, però la presència del tubercle intercondilar a la tíbia i de metatarsians robustos fa que Yun consideri al Teihivenator com un Tiranosauroïdeu més derivat que el Dryptosaurus, acostant-se bastant als Tiranosàurids. La redescripció d'AMNH 2550-2553 com un nou gènere de Tiranosauroïdeu implica una necessària revisió de l'encara pobre registre d'aquests Teròpodes no aviaris en aquesta zona dels EUA.

*adjectiu utilitzat a vegades per referir-se a quelcom pertanyent al Cretaci superior.

ALBERTAVENATOR CURRIEI

Dedicat a la província canadenca més productiva pel que fa a fòssils de dinosaures (Alberta, Albertavenator) i un dels paleontòlegs que més ha dedicat a investigar i difundir aquest patrimoni paleontològic (Philip Currie, currei), aquest Troodòntid és el resultat de l'última investigació d'en David Evans, qui amb els seus col·laboradors ha revisat dos ossos frontals d'aquests petits Teròpodes clarament emplomallats conservats al Museu Royal Tyrrell (Drumheller, Alberta) que es van recuperar en jaciments badland de la Formació Horseshoe Canyon (Maastrichtià inferior, 71 M.A.). Això és clau perquè els Troodòntids tenen un registre extremadament rar en el Maastrichtià nord-americà, consistent principalment en peces dentals aïllades.

En un principi, les restes de frontals ara assignades a l'Albertavenator van ser incloses dins del gènere tipus dels Troodòntids, el Troodon que es troba cronològicament al Campanià (76 M.A.) i els fòssils del qual procedeixen principalment de la Formació Dinosaur Park. L'Albertavenator no es diferenciaria en mida d'altres Troodòntids nord-americans, però en canvi té una morfologia òssia al frontal que és totalment diferent a la resta. Per exemple, la superfície d'aquest os és més curta que en tots els altres tàxons coneguts de la família i, en el contacte entre el frontal i el parietal, un allargament del primer os es superposa a la zona lateral de l'últim os. D'aquesta manera, l'Albertavenator tindria en total un crani més curt i més robusts que el Troodon. En canvi, el dentari més complet trobat a la Formació Horseshoe Canyon i les seves dents (que en la descripció de l'Albertavenator no s'han assignat com a tal però que ho podrien arriba a ser) no presenten cap diferència amb les dents i mandíbules de la Formació Dinosaur Park, incloses les que s'han assignat al Troodon. Això reforça la hipòtesi de que els morfotips (estructures morfològiques) dentals dels Troodòntids no es diferencien entre les vàries espècies, quedant només els altres tipus de fòssils ossis per poder definir els tàxons, molts importants per poder-ho concretar més en uns dinosaures amb un registre tant limitat.

Reconstrucció d'un Albertavenator.
Foto: Oliver Demuth.

Sempre atent a les novetats, en Andrea Cau al seu blog Theropoda qüestiona la pertinença de l'Albertavenator com un Troodòntid feta per Evans et al. (2017). El paleontòleg italià considera que els caràcters del frontal del nou Teròpode que han estat comparats amb la resta de Troodòntids tenen una distribució més àmplia en els Celurosaures, pel que no són suficients per poder arribar a aquesta conclusió en temes taxonòmics. En Cau assenyala que la forma general del frontal, que imita a una lletra L, és un caràcter plesiomòrfic (primitiu) en els Troodòntids i present en altres Celurosaures del clade Paraves (aus + Troodòntids i Dromeosàurids), a més de criticar que l'equip canadenc no ha comparat el frontal de l'Albertavenator amb dinosaures que no siguin Troodòntids apart d'alguns Dromeosàurids canadencs. A l'igual que abans amb el Teihivenator, el material descrit no ha estat suficient perquè en la descripció original s'hagi fet una anàlisi filogenètica, però en Cau ha utilitzat el nou Teròpode canadenc a Megamatrice, una base de dades filogenètica creada per l'administrador de Theropoda. S'obtenen varis resultats, entre els quals s'inclouen la pertinença de l'Albertavenator als Troodòntids situant-se a prop del gènere xinès del Cretaci inferior Sinornithoides i un canvi cap als Dromeosàurids que el relaciona amb l'argentí Unenlagia. Tot i que en Cau considera massa precipitat considerar a l'Albertavenator com part de la subfamília de raptors Unenlagiinae característica del Gondwana, ho considera un pas per posar més en dubte la pertinença taxonòmica donada per l'equip d'en Evans.

Comparació entre un frontal d'Albertavenator (superior) i dos de Troodon (mitjà i inferior) en vistes dorsal, lateral, ventral, medial, anterior i posterior. Entre els models 3D dels fòssils, el dibuix d'un crani model de Troodòntid on es resalta la situació el frontal.
Foto: Evans et al. (2017)/Canadian Journal of Earth Sciences.