Icnites de dinosaures a la Península Ibèrica: Teròpodes (cinquena i última part).

Cinquena i última part del capítol dedicat al registre icnològic de Teròpodes a la Península Ibèrica (primera, segona, tercera i quarta parts), on es parlarà sobre les mostres procedents del Cretaci superior dels Pirineus catalans i del Triàsic superior d'Andalusia.

CATALUNYA

La primera referència a icnites de dinosaures als jaciments del Cretaci superior Campanià-Maastrichtià (84-66 M.A.) dels Pirineus de Lleida i Barcelona va ser donada el 1984 per un equip dirigit per la Carme Llompart (Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona) a partir d'unes mostres identificades a un jaciment proper a la localitat d'Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) que van ser classificades en el seu moment dins dels icnogèneres d'Ornitòpodes Ornithopodichnites i Orcauichnites. El 1999, el paleontòleg gal·lès Martin Lockley va considerar les icnites d'Orcau com pertanyents a Teròpodes, encara que mostren uns angles interdigitals força baixos i un taló i uns dits bastant amples com perquè es puguin considerar icnites de Teròpodes sense cap mena de dubtes, de la mateixa manera que no acaba de ser definitiva la seva pertinença als Ornitòpodes.

Exemplar d'Orcauichnites.
Foto: Sota Terra (programa de TV3).

El primer cop en que en unes icnites de dinosaures pirinenques es va indicar la probablitat de que fossin de Teròpodes des del primer moment va ser el 2004 amb un rastre procedent del prolífic jaciment de Fumanya (Fígols, Berguedà), destacat pel gran nombre d'icnites de Sauròpodes que conserva. Descobert el 2000, consta d'una trentena d'icnites de les quals es van poder descriure 10. Són icnites tridàctiles en que el dit II es troba menys marcat que el III i el IV i amb una impressió nostrada del metatars. La longitud de les icnites és de 33 cm amb el metatars inclòs i l'amplada és de 6 cm, i, a partir de la longitud, s'ha deduït que el productor del rastre de Fumanya faria 1,22 m d'alçada al maluc. La relació entre la longitud i l'amplada, la morfologia tridàctila de les icnites, uns dits punxeguts i allargats i un taló punxegut en forma de V van fer pensar que l'autor de les petjades seria un Teròpode. No obstant això, mostra característiques que no són gaire comunes d'un rastre de Teròpode, com una amplada de rastre relativament ampla (65 cm) i una disposició en zig-zag de les icnites. Aquesta forma de desplaçar-se hauria ajudat al dinosaure a distribuir millor el seu pes en un substrat inestable, amb la contrapartida d'haver de caminar més a poc a poc. Això, juntament amb la marca del metatars, indica que l'autor del rastre hauria adoptat una postura plantígrada (en la qual el metatars entra en contacte amb el substrat) a causa de que estaria caminant per un substrat fangós, que seria el que hi hauria a Fumanya durant el Maastrichtià. Al ser els Teròpodes digitígrads i els Sauròpodes plantígrads, els últims dinosaures es podrien haver desplaçat millor pel substrat de Fumanya, i per això s'han conservat molt més rastres de Sauròpodes a Fumanya que de qualsevol altre branca de dinosaures.

A: part del probable rastre de Teròpode de Fumanya. B: detall d'una de les icnites.
Foto: Vila et al. (2004)/Geo-Temas.

Dos anys més tard, al 2006, la Carme Llompart va publicar la informació sobre les primeres icnites pirinenques classificades sense dubtes dins del registre dels Teròpodes. Consisteixen en una dotzena d'impressions dels peus, de les quals la Llompart va estudiar-ne sis, procedents de Moror (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) que presenten les característiques pròpies de les icnites de Teròpodes com els dits llargs i estrets amb els extrems distals punxeguts, una mesaxonia accentuada i una planta del peu i un taló reduïts. Presenten una longitud d'entre 17 i 24 cm i una amplada d'entre 19 i 21 cm, i l'alçada al maluc dels autors de les icnites estaria entre 1 i 1,4 m, pel que representen les petjades d'un Teròpode de mida mitjana. Un dels icnogèneres de Teròpodes amb els quals les mostres de Moror s'assemblen més és l'Irenesauripus, procedent del Cretaci inferior del Canadà i relacionat amb els Al·losauroïdeus. Les primeres cinc icnites estan disposades cap al sud-oest i en dues fileres gairebé paral·leles (una de les quals inclou la primera i la tercera icnites i l'altra té a la segona, la quarta i la cinquena), mentre que la sisena es troba situada entre les dues fileres i està orientada cap al sud-est.

Segona (a) i tercera (b) icnites del rastre de Teròpode de Moror.
Foto: Llompart (2006)/Revista Española de Paleontología.

ANDALUSIA

Una de les poques referències a l'existència de dinosaures a les actuals terres andaluses (a causa de que no hi ha moltes àrees amb sediments mesozoics i en la seva pràctica totalitat representen ambients aquàtics) es troba al jaciment icnològic d'Erillas Blancas, situat a la localitat de Santiesteban del Puerto (província de Jaén) i datat del Triàsic superior Carnià (230 M.A.), el que converteix aquesta localitat en una de les més antigues amb evidència d'icnites de dinosaures a nivell mundial. El jaciment va ser descobert la dècada del 1960 per en Luís Ramírez Plaza i la seva primera referència científica es va publicar el 1969. L'excepcionalitat del jaciment va fer que el 1999 es protegissin les icnites dins d'un petit pavelló enreixat, que al mateix any s'hi fes una estàtua del possible autor de les petjades per indicar el lloc als visitants i que al 2001 fos declarat Moment Natural per la Junta d'Andalusia.

Estàtua de l'hipotètic productor de les icnites d'Erillas Blancas situada al mateix jaciment.
Foto: La Raíz.

El jaciment està constituït per unes 28 icnites tridàctiles que haurien estat produïdes per varis exemplars i que presenten una morfologia única en tot el registre icnològic dels dinosaures al tenir els tres dits una col·locació quasi paral·lela i al ser el dit central molt més petit que la resta (19 i 33 cm, respectivament). El seu caràcter d'icnites està suportat per la presència d'estructures semblats a coixinets en algunes de les impressions. La profunditat de les icnites es situa entre el centímetre i els 9 cm, el que indica una relativa cobertura d'aigua del substrat en el moment de la impressió. Tot i que des d'un principi es van considerar les icnites d'Erillas Blancas com pertanyents a un Arcosaure bípede, possiblement un Teròpode molt basal, s'han desenvolupat vàries hipòtesis respecte a la forma en que aquest rèptil hauria pogut deixar les marques. La primera d'aquestes, realitzada pel paleontòleg francès Albert-Félix de Lapparent el 1971, suggereixen que l'autor de les petjades d'Erillas Blancas es desplaçaria com un cangur, donant salts amb els peus junts, i que les marques laterals representen el metatars de l'únic dit que tindria a imitació dels cangurs mentre que la marca mitjana seria de l'abdomen. En una segona hipòtesi, el productor de les icnites d'Erillas Blancas tindria la locomoció pròpia dels Teròpodes sobre un substrat terrestre, encara que per una anomalia desconeguda tindria el dit III més curt que el II i el IV. Depenent del model de locomoció de l'animal, tindria, respectivament, una alçada al maluc d'0,9 i d'1,4 m. La majoria de les icnites de Santiesteban del Puerto es troben agrupades en la mateixa direcció, el que pot fer suposar que van ser produïdes per un grup organitzat de dinosaures.

Algunes de les icnites del jaciment d'Erillas Blancas, en les quals es pot apreciar la diferència de longitud entre la marca central i les laterals.
Foto: Santiesteban.eu

La proposta més recent respecte a l'autoria i la locomoció de les icnites d'Eerillas Blancas va arribar al 2015 de la mà dels germans Reolid, Matías (Universitat de Jaén) i Jesús (Universitat d'Hamburg). Confirmen que les petjades van ser produïdes per un Teròpode, a més de la sorpresa de que el dinosaure avançaria en seminatació (que va per una massa d'aigua sense acabar de submergir-se) sobre una làmina aquàtica el suficientment profunda perquè no aconseguís recolzar els tres dits sobre el substrat, si no que només el va poder esgarrapar amb parts dels dits II, III i IV (d'una forma semblant al que s'observa al jaciment de La Virgen del Campo, a La Rioja).

Representació gràfica dels tres models proposats per a la locomoció dels productors de les icnites d'Erillas Blancas. La de "tipus cangur" a dalt, l'habitual d'un Teròpode al mig i la de seminatació a baix.
Foto: Reolid (2015)/Universitat de Jaén.